Viatge a Roma

Dissabte 12 d'abril de 2003

Quan passaven quatre dies del meu 26è. aniversari; el cel era clar, hi havia molt bona temperatura i aquell viatge que portava temps planificant es posava en marxa. A les nou del matí d'aquell dissabte vaig sortir de Girona en direcció a Milano, amb la meva Kawasaki ZZR 600.

En total serien cap a 3.000 quilómetres en solitari i només sabia que anava al bressol de l'Imperi Romà. Gràcies a la web "www.venere.com" vaig poder fer la reserva de l'Hotel de Roma.

El sol brilla i la ZZR va de meravella. A La Jonquera i aprofitant que és més barat, omplo el dipòsit abans d'entrar a França. Vaig fent quilòmetres i tinc la sort d'anar fent parades cada 140-150 quilòmetres per tal de repostar (dipòsits petits) i així descanso una mica.

A quarts de quatre de la tarda dino un parell de bocates que porto just a la frontera amb Ventimiglia. Ja puc veure terra italiana, després de fer 600 quilòmetres. Mentre dino veig un cotxe matrícula de Lleida, al costat meu, també mengen un bocata, entaulem conversació i ens desitgem sort; ells van cap a Nàpols.

Havent dinat faig els 300 quilómetres que em queden fins arriban a Milano. Hi arribo cap a les 18 hores força cansat i em vaig disposar a arribar a la zona de Nord de la ciutat... sense mapa!! Només sé que tinc l'hotel al costat de l'hospital i el carrer... poca cosa més. Recorro tot Milano, passo per carrers on ja he passat i ningú em sap dir quin és el carrer que busco, ni els municipals d'allà!.

M'aturo en un semàfor i veig un home amb bici que es gira i em diu quelcom semblant a "veni de la Spagna ahora?" I jo que li responc "si, claro moltos kilometros algo cansado". Em saluda i marxa, tot dient "Bienvenutti". Aquest fet m'anima i em sento acollit.

Finalment seguint les indicacions d'hospital trobo el petit hotel que m'havien encarregat els meus amics que estaven d'Erasmus allà.

Temps per dutxar-me, anar a donar un volt i sopar... poca cosa més.

Diumenge 13 d'abril de 2003

Al matí surto pel nord de la ciutat, em despedeixo dels meus amics i marxo direcció sud. Agafo l'A-1, autopista que travessa Itàlia de nord a sud. El dia és clar i fa calor. La temperatura canvia quan a mig matí travesso els apenins. L'autopista travessa aquesta serra d'una manera poc ortodoxa i el clima canvia, fa fred, encara hi ha boira en molts llocs i a estones plou. Avanço un autocar amb matrícula d'Alacant, el saludo i m'obsequia amb un toc de botzina una mica passada de decibels. A mesura que m'acosto a Roma el clima és més caluròs, i hi arribo al migdia... també sense mapa. Bé si que en portava però tenia l'hotel al costat del Colosseo i per tant pensava que només seguir les indicacions ja ho trobaria i així va ser. De seguida vaig trobar l'hotel Lancelot, on vaig entrar amb una pinta una mica estrafolària. Vaig aprofitar la tarda per anar a veure el foro romano, comprar l'entrada pel Colosseo de l'endemà i caminar una mica per la ciutat. Sopar i dormir aviat.

Aquí teniu una panoràmica del Foro de Roma, lloc on hi havien els principals òrgans de govern de la Roma antiga. El foro va ser creat per els primers reis d'origen etrusc de la Roma monàrquica. Hi podem trobar les restes de diferents temples.

Dilluns 14 d'abril de 2003

M'aixeco amb energia i després d'esmorzar deixo la moto a l'hotel i vaig a peu cap al Colosseo. Impressionant. Després visito el foro i el palatino Romà. Cap al migdia decideixo anar al Vaticà, tot passant per la Piazza Venecia. Pujo a la cúpula del Vaticà on la vista és brutal. Veig el museu Vaticà, realment Roma m'està encantant. Al vespre vaig a sopar al restaurant Il gladiatore del costat del Colosseo, amb una decoració de l'època romana, el menjar és excel.lent.

He caminat molt avui marxo d'hora a descansar.

Aquí vegeu una representació dels romans del segle XXI. La seva indumentària ens transporta cap a temps oblidats d'un temps de la Roma imperial.

En aquesta panoràmica veiem la plaça de St. Pere del Vaticà, amb l'església al fons.

Dimarts 15 d'abril de 2003

El matí vull anar a veure les catacumbes. Marxo cap a la parada del bus; a l'hotel m'han dit que haig d'agafar el 218 i aquest em porta fins a les catacumbes de St. Calixto. Al comprar l'entrada et pregunten d'on ets i a mi em fan passar amb un grup d'espanyols i amb un guia que parla castellà. Em semblen molt pobres, i bàsicament turístiques. A la sortida camino cap a un bonic prat i un lloc d'aquells on hi ha un pal amb uns quants cartells direccionals on hi llegeixo "catacomba St. Sebastiano" i com que està a pocs metres decideixo anar, també a veure aquelles. La cosa canvia, em semblen espectaculars. Són molt més autèntiques que les de St. Calixto i molt menys turístiques, per tant menys artificials. Al migdia torno a la parada del bus que m'ha de tornar cap al centre. Tot esperant veig una noia que ve amb el "trotamundos" i em pregunta en anglès de la plana de Vic "Could you tell me if here is the 219 bus stop?" I jo que li responc en català "Sí, també és aquí jo estic esperant el 218". Més vermella que un tomàquet em comenta que és de Barcelona, finalment agafo el meu bus i vaig anar cap al centre.

A la tarda la Piazza Navona amb el seu aire peculiar i el Panteó reben la meva visita. De tornada torno a passar, de camí cap a l'hotel, pel foro romà i reposo al costat del Colosseo i de l'arc de Constantí.

En aquesta imatge veiem el Panteon, destaquen les seves col.lumnes fetes d'un sol bloc de pedra.

Veiem, de nit, la Piazza Venezia, majestuosa, realment, quan vaig arribar fou el que primer em va impactar.

Dimecres 16 d'abril de 2003

Tot i la meva fascinació per la història començo a tenir un empatx de pedres. Porto dos dies i mig caminant com un orat, i els peus em comencen a fer mal. Pel matí em dirigeixo a St. Giovanni in Laterano, un temple grandiós i amb una esplanada també grandiosa, amb gespa molt ben cuidada. Sortint d'aquí vaig a contemplar l'Escala Santa, segons la història aquesta escala era la mateixa que Jesucrist va pujar i baixar al palau de Pons Pilat a Jerusalem. Posteriorment es va desmuntar i portar a Roma i està al temple del costat de St. Giovanni in Laterano.

Les primitives muralles de Roma, encara es poden veure en algun lloc seguint el passeig de St. Giovanni. Després les termes de Caracalla em rebrien, així com el Panteó amb les seves col.lumnes d'un sol bloc.

No cal oblidar la fontana di trevi i altra vegada la piazza Venecia.

El Colosseum de Roma, construït per l'emperador Vespassià, transpira i dóna fè de la brillant cultura de l'Imperi Romà.

La Lloba capitolina, segons la llegenda els dos germans bessons Ròmul i Rem, fills del Déu Mart i la Princesa Rea Sílvia foren alletats per una lloba després d'ésser abandonats. Ròmul es convertiria en el primer rei de la Roma monàrquica i el seu fundador.

Imatge de l'emperador Marc Aureli, ja de l'època imperial i de la dinastia dels antonins.

Dijous 17 d'abril de 2003

Ja, després de recollir-ho tot, tranquilament abandono Roma amb l'esperança que algun dia tornaré en aquesta meravellosa ciutat. Tot el que es respira és història, llegenda, i la curiositat de centenars de turistes que van a veure tot allò que un dia fou el bressol de l'imperi Romà, podriem dir el bressol de la nostra civilització. Així, ja anyorant la meva estada dirigeixo la meva ZZR 600 cap a l'autopista A1 en direcció nord.

Veig Pisa amb la seva torre al fons i inclinada i continuo el camí. Passo per Veintimiglia i m'introdueixo a les caríssimes autorroutes franceses. La moto va molt fina i segueixo fent camí, me n'adono que si segueixo al ritme actual arribar a Girona no seria res de l'altre món ni arribaria gaire tard. La idea era quedar-me en algun formule 1 de la costa blava francesa, però conto les hores i calculo que a les 22 hores seria a casa anant a ritme legal, així que continuo la marxa.

Pel camí varen saltar els 20.000 km de la moto... clar! aturada obligatòria amb la corresponent foto!!

A les 21:30 hores arribo a Girona després de 1300 quilòmetres seguits i un munt d'experiències. La moto funciona impecable, vinc carregat d'història i il.lusionat després d'haver vist d'on surten les bases, diríem de moltes coses de la nostra terra.

R TORNAR