AQUEST, EN CINC CÈNTIMS, ÉS EN ROC SOBRE RODES...

Hereu d'en Peterhansel, i deixeble de l'Auriol, cal seguir les seves passes...

 
 

	Heus aquí la meva primera amotilla... Es tracta d'una Gilera RT 50, sí, sí, de 50 centímetres cúbics, que tot just acabava de sortir al mercat. Eren els meus inicis en el món de les motos. Amb ella vaig començar a tastar el gust de les excursions tant acompanyat, com en solitari, tant de dia, com en nocturna.  Amb només 15 anys me n'anava, de vegades tot sol, a fer rutes d'uns 200 quilòmetres. Com podreu comprovar, davant tant de món per davant, anar a 60 km/h de seguida es va fer pesat...
	Per això la següent amoto fou una magnífica Yamaha DT 80 LC, una  moto fantàstica en tots els sentits, a la que hi vaig fer més de 32.000 quilòmetres en dos anys. Amb 16 anys combinava les carreres de ciclomotors i les rutes particulars. Juntament amb el bon amic Albert Roca, vam preparar un ciclomotor Vespino per fer carreres, però el que a mi m'agradava, a més, era fer quilòmetres com un Raid, l'orientació i l'aventura...
	Import 90 motos, amb l'Ismael Duran al capdavant, va organitzar una ruta cap a Sort, Pallars Sobirà, que ens portaria a tocar la Vall d'Aran. Vam ésser cinc motos, i amb 17 anyets i la meva DT a fer cap a 1.000 quilòmetres en tres dies. Vam tenir de tot, sol, pluja, vent, fred, calor... el més bonic fou el paissatge, i aquell gust dolç d'aventura enmig d'algun camí polsós del parc natural del Cadí...
	Mentrestant, però, les ànsies de competició no les abandonava...
	Un cap vaig poder fer el salt, als 18 anys, després de la DT, va venir la Kawasaki KLE 500. Eren temps difícils, el pressupost econòmic va truncar, un xic, les ànsies d'aventura. Aquí em teniu, sortint a les meves primeres gales d'Anglès, el 1996, amb el JPC team. Moto, número 35. La Kawasaki KLE 500 és una molt bona moto, que només és penalitzada per les suspensions quan la utilitzem en off-road. Les quatre dades bàsiques d'aquesta polivalent motocicleta son les següents: -Motor quatre temps bicilíndrica de 498 cm cúbics, refrigeració líquida i doble arbre de lleves. -50 cv. a 8500 RPM. i un parell de 4,5 mkg a 7300 RPM -Dos carburadors Keihin de 34 mm. -Suspensió davantera de 220 mm i 41 mm de diàmetre, i suspensió posterior de 200 mm. de recorregut. -Pneumàtics 90/90-21 i 130/80-17 -Frens davanter de 300 mm i doble pistó nissin, posterior de 230 mm i simple pistó. -Distància entre eixos 1510 mm i una longitud total de 2250 mm. -Pes uns 180 kg. -Dipòsit de combustible de 14 litres (3 de reserva).
	L'any següent a les gales. El 1997 fou memorable, ja que el benvolgut amic Jordi Otalora es va apuntar amb una altra KLE a fer les gales... i des d'aleshores el coneixem com cuneta man... Baixant del Montseny me'l vaig trobar estirat en un marge i la moto per allà terra tirada. Em vaig fotre un susto de por, però de seguida es va recuperar. Vam baixar junts, i els KLE rovellons Team vam entrar quasi fora de temps al control de pas de Massanes, i és que de la caiguda, en Jordi va doblegar la llanta i no podiem anar a més de 30 o 40 per hora... De tota menra, pel recorregut, de les millors gales que he anat!!
	Després, em vaig comprar una Merlin 500, construida per Gas Gas de Girona, i amb motor i xassís Cagiva. Amb aquesta moto econòmica (la pela és la pela) vaig engegar un projecte per anar a fer el "Camino de Santiago" en solitari. En Jordi Rebarter em va donar molts recanvis d'una moto que, l'Arcarons va fer arribar a Dakar en la seva primera participació al raid més famós del món. Desgraciadament, tot posant-la a punt pel massís de les Gavarres, la culata va dir prou, i a part d'esquerdar-se, es va gripar. Tot el projecte se'n va anar a l'aigua!.  Aquí em teniu amb una Dominator, sense la Merlin no estava el horno para bollos.
	Aquí em teniu a la sortida de les gales del 2001, amb un new look. Tot a punt per començar de nou, botes Hebo, pantalons Hebo, jaqueta Shoei, proteccions Hebo, i casc Shoei (replica Crivillé). Amb una robusta i fiable Yamaha XT 600 E.Hi vam anar quasi tots, i en Jordi Otàlora amb la KLE tampoc hi va faltar!!. Molt bon ambient i molt companyerisme, en una ruta diferent, però que va demostrar que tornavem a estar allà!!. Moto 133.

La XT 600 és una moto molt polivalent. Encara que, se li hagin retallat les suspensions. Actualment amb una forquilla del 41 i 225 mm. de recorregut, i amb un amortidor mono cross de 200 mm. Lluny de les actuals suspensions i forquilles invertides que es fan servir a competició, amb recorreguts de 300 mm, i 280. com en el Dakar. La seva fiabilitat, amb un motor molt robust, la fan apta per qualsevol bojeria que un se li passi pel cap...

Amb la XT, vaig fer algunes rutes llargues,  una solitària a la Vall d'Aran, i tornada per Occitània i el Llenguadoc, diferents anades a Andorra i diverses rutes per tota la geografia de Catalunya i el pais veí, França (ruta dels Càtars...). L'ultima, a Chateau-Lastours, el pròleg que es va fer el costat d'aquesta localitat a tocar Narbona, en el Dakar 2002. Algu m'esponsoritza algun raid master?? o un Dakar?

Fiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuuuuu...............

	També vaig tenir una fantàstica Kawasaki ZZR 600 del 92. És una moto molt fiable i extremadament còmode. Té 100 cavalls a 11.500 RPM, tota una turbina. Amb aquesta moto vaig fer diverses pujades a Andorra, rutes diverses pel sud de França, i a la primavera del 2003 vaig anar a Roma (Itàlia) a veure el bressol de l'imperi Romà. Cal dir que en el viatge de tornada aquesta ZZ-R 600 va aguantar 1.300 km. seguits sense cap mena de problema i amb creuers de 140-160 Km/h.
	Una Suzuki Djebel 600 del 87 va passar per les meves mans. Amb aquesta moto hi vaig gastar, a part de molts diners, molta paciència; la restauració, malgrat tot, va valer la pena. Per anar per muntanya és una moto molt vàlida amb un recorregut de suspensions prou important per absorbir salts i discontinuitats considerables en el terreny. Robusta i potent els anys li comencen a pesar.
	Després de tenir la ZZR 600 vaig comprar una Honda Africa Twin 750 del 1991. Una joia, on el millor és el confort de marxa i la finura de funcionament, però es queda molt curta a l'hora de fer viatges. El juny del 2004 vaig seguir l'any Xacobeo, i seguint el camí tradicional de Santiago. Vaig arribar a Santiago de Compostela i posteriorment a Finisterre per la Costa da Morte. En total uns 3000 quilòmetres quasi sense problemes per la reina del desert. Amb l'Africa Twin, setembre del 2004, també vaig anar a veure les platges del desembarcament, a Normandia. Un lloc fantàstic, però vaig constatar, que la pobra africa era molt limitada per fer llargs trajectes en autopista.

	Per això, vaig fer un pensament. Els reis del 2005 em van portar una altra ZZR 600. Aquesta, el nou model amb el Twin Ram air famós de Kawasaki. A continuació quatre dades d'aquesta turbina: Motor: 4 cil. 4 temps LC DOHC 16V DiametreXcarrera: 64 x 46,6 mm X4 cilindrada: 599 c.c. Potència: 100 cv. a 11500 RPM, parell 6,4 Kgm a 9500 rpm Alimentació: 4 Keihin CVKD de 36 mm. Susp. Davantera: Forquilla telehidràulica 41/120 mm Susp. posterior: Uni Track 130 mm regulable. Pneumàtics: 120/60ZR17, 160/60ZR17 Frè davanter: 300mm, dos discs de dos pistons c/u Frè posterior: 240mm, un disc d'1 pistó. Llargada: 2140 mm. 1430 mm entre eixos. Pes:  195 kg. Dipòsit: 18 l.
	Després de prometre a la dona que seria la última moto i bla, bla, bla...
	Doncs bé, juntament amb la ZZR, també posseeixo una meravellosa Yamaha XT 600 Z Ténéré del 1988. L'antic propietari, la va cuidar com si fos la seva filla ("gracias Jose!!"). En un principi volia una moto que em permetés un us diari i alguna escapadeta pel camp, però aquesta Ténéré es fa estimar tant, que fins hi tot ja em plantejo fer alguna bogeria... pujaré a Nordkapp?? Sigui com sigui jo sóc el màxim exponent de l'eslògan: Posa una XT a la teva vida!!
	Si deiem que la XT 600E és apta per qualsevol bogeria que a un li passi pel cap, imagineu-vos aquesta... amb unes suspensions més endurístiques, i el millor xassís trail que Yamaha ha fabricat.

TORNAR