El 23 de maig de 1945, l'Standartenführer SS franz Ziereis era ferit mortalment pels soldats nord-americans en tractar d'evadir-se. El 24 de maig de 1945, Ziereis fou interrogat per les autoritats. El text que segueix és l'enregistrament íntegre de la declaració de Ziereis, i ha estat autentificat pel burgmestre feichtinger i per l'oficial de policia a sant valentin, edelbauer...

"Em dic Franz Ziereis, nat el 1903 a Munic, on encara viu ma mare, amb els meus germans i germanes. No sóc pas un home dolent i he assolit la meva posició gràcies al meu esforç personal. El comerç era la meva professió, i durant els períodes d'atur, vaig treballar de fuster. El 1924 vaig unir-me a l'onzè regimen d'infanteria de Baviera, per ser transferit, primer, qal departament de "Formació" i després a Mauthausen, amb el grau de comandant del camp. Els camps col.locats sota el meu comandament eren: Mauthausne, Gusen, Linz, Ebensee, Passau, Ternberg, Gross-Raming, Melk, Eisenerz, Beppern, Klagenfurt, Laibach, Loibl, Loiblpass, Heinkel, W-Wiener-Neustadt, Mittelberg i Floridsdorf, amb un total aproximat de 81.000 presoners. La guarnició del camp de Mauthausen era formada per 5000 SS. El màxim nombre de presoners tancats a Mauthausen fou de 19.800. Per ordre del SS-Hauptsturmführer, Doktor Krebsbach, fou construïda una cambra de gas, camuflada com a dutxa. Els presoners eren gasejats en aquesta cambra. Totes les execucions es feien seguint ordres del Reichfürer SS i cap de la policia, Himmler, de l'Obergruppenführer SS, Kaltenbrunner, o del Guppenführer SS, Mueller. A més, 800 presoners van ser gasejats al bloc 31 de Gusen I. L'Oberscharführer SS, Jenschk, també assassinà 700 presoners a Gusen, però ignoro on exactament.

Jenschk matava presoners de la manera següent: quan la temperatura exterior era de -12º, forçava els presoners a banyar-se, i després els mantenia nus a l'aire lliure fins que morien congelats. El Doktor Richter, operava els presoners, fos quin fos el seu estat -malalt o en bona salut-, i els extreia petits trossos de cervell, amb la qual cosa els ocasionava la mort. Això es va fer a prop de 1000 presoners. L'Obergruppenführer SS, Pohl, envià als boscos els malalts i els presoners esgotats i els va deixar morir de gana. Aquests presoners van tractar de menjar herba per tal de sobreviure, però van morir tots. A més Pohl reduï la meitat de lessracions diàries dels altres presoners i tots els malalts dèbils van ser gasejats. Aquesta cambra de gas estava emplaçada al castell de Hartheim, a 10 km. de Linz. Més d'1.500.000 de presoners hi foren gasejats. A Mauthausen, els presoners gasejats foren arxivats com "morts per causes naturals".

Pohl m'envià 6000 donesi i infants que havien viatjat en vagons oberts durant més de deu dies fent un temps glacial i sense rebre cap mena d'aliment. Se'm va ordenar enviar fora els infants. Crec que van morir tots. A conseqüència d'aquest fet em vaig tornar una persona molt nerviosa. Per ordre de Berlin, 2500 presoners d'un transport provinent d'Auschwitz, van ser submergits en aigua calenta per, més tard, serho intermitentment en aigua molt glaçada, i forçats a romandre nus a l'aire lliure fins a morir.

El Gauleiter Eigruber no envià mai aliments, ben al contrari, ordenà que el 50% de les racions destinades als presoners fossin distribuides a la població civil. Gluecks ordenà que els presoners que treballaven als crematoris fossin rellevats cada tres setmanes i posteriorment executats amb una bala al clatell perquè sabien massa coses. Posteriorment, es va ordenar que els metges i les infermeres fossin enviats a un camp de treball per tal de ser-ne executats.

El camps de Lambrecht fou liquidat. Pohl, acompanyat per nombroses dones, organitzava banquets i borratxeres en una vil.la. Els presoners que treballaven en aquesta vila, van ser acusats de robatori i transferits a Mauthausen amb l'ordre següent: "destrucció". La veritable raó era que sabien massa coses.

Un dia Himmler ordenà de carregar una pedre de 45 quilos a l'esquena d'un home i fer-lo còrrer fins a caure mort. Com que aquest mètode s'havia mostrat eficaç, Himmler ordenà cear una companyia disciplinària que utilitzés aquesta mena de càstig. Els presoners havien d'aixecar pesants pedres fins a esvanir-se; eren executats en l'instant d'esfondrar-se i tot seguit s'escrivia als arxius "mort per intent de fuga". Altres presoners eren empesos cap a les tanques electrificades. D'altres foren literalment esquarterats per Lord, el gos del comandant Bachmeyer. El 30 d'abril, 33 presoners foren agrupats al pati del camp. L'Oberscharführer SS, Niedemeyer, i l'agent de la Gestapo, Polaska, tot seguit els van tirotejar com si fossin conills. Sigui com sigui, que jo sàpiga, van ser assassinats uns 65.000 presoners. En la majoria dels casos jo vaig pendre part en les matences. Periòdicament m'afegia a les execucions i utilitzava llavors una arma de baix calibre. Els vigilants SS s'entrenaven al tir utilitzant blancs humans.

El Reichsminister Himmler i l'Obergruppenführer SS, Kaltenbrunner, em van ordenar mater tots els presoners sense excepció en cas que la línia de front s'acostés a Mauthausen. Havia rebut l'ordre de Berlinde de destruir Mauthausen i Gusen, incloent-hi els presoners. Tots els presoners havien de ser empesos a una mina de Gusen. Després, s'havia de fer saltar pels aires amb l'ajut d'una potent càrrega explosiva. Aquesta operació l'havien de fer els Obergruppenführers, Wolfram i Ackermann. Va ser Pohl qui ho ordenà."

Ziereis moria poc temps després de fer aquesta declaració.

Còpia certificada extreta del procés contra el doktor Guido Schmidt, Àustria, i publicada a la Wiener Arbeitzeitung el 20 de setembre de 1945.

tornar