Cabrera i Grinyó, Ramon
Tortosa
1806 - Wentworth, Surrey, Anglaterra 1877
Cap militar carlí. Fill d'un patró de cabotatge, mort
el 1812, i de Maria Grinyó. Deixà el seminari per
incorporar-se als partidaris de l'infant Carles-Maria
Isidre, que s'aplegaven a Morella al voltant del baró
d'Herbers. Derrotat i afusellat aquest (1833), Cabrera es
destacà per la seva gosadia i els dots de comandament
(viatge a Navarra a través de territori governamental,
gener-febrer del 1835). Afusellat Manuel Carnicer (abril
del 1835), Cabrera el substituí al capdavant de les
forces carlines d'Aragó i del País Valencià (Maestrat,
Ports, Baix Ebre, Matarranya i Baix Aragó) i donà un
gran impuls a la guerra (sobretot per la seva
extraordinària mobilitat). En represàlies per la mort
dels alcaldes de Valdealgorfa i Torrecilla, a la comarca
d'Alcanyís, el general Agustí Nogueras obtingué del
capità general de Catalunya, Espoz y Mina,
l'afusellament de Maria Grinyó, mare de Cabrera.
L'execució, a la Suda de Tortosa (16 de febrer de 1836),
tingué una gran repercussió a Europa i contribuí a
endurir encara més la guerra al Maestrat. Pel
setembre-novembre de l'any 1836 acompanyà el general
Miguel Gómez en la seva expedició per La Mancha,
Andalusia i Extremadura; però Gómez, envejós,
l'obligà arterosament a abandonar-la. Amb forces
reclutades al país, menà una campanya agilíssima per
La Mancha, La Alcarria i terres de Sòria, fins que fou
derrotat i ferit a Rincón de Soto (Rioja) i Arévalo de
la Sierra (Sòria). El 1837, després del combat del Pla
del Pou i dels afusellaments de Burjassot, restablí la
situació del Maestrat prenent de nou Cantavella i
guanyant Sant Mateu. El 29 de juny protegí el pas de
l'Ebre de l'expedició reial; comandant l'avantguarda
carlina acampà a les envistes de Madrid i demanà,
endebades, que la capital fos assaltada. De tornada,
s'apoderà per sorpresa de Morella (gener del 1838)
gràcies a un audaç cop de mà del tinent Pau Alió, i
féu fracassar l'intent del general Oraa de recobrar
aquesta plaça forta. Nomenat comte de Morella i tinent
general després de la victòria de Maella (octubre del
1838), obtinguda contra el general Ramón Pardiñas,
organitzà un petit estat amb capital a Morella, que fou
el centre de l'activitat carlina el 1838, amb serveis a
Cantavella, Mirambell i Beseit. Cabrera no acceptà el
conveni de Bergara (1839) i, malalt, es retirà cap a la
Catalunya Vella (1840). Després de fer una darrera
resistència a Berga, passà a França (juliol del 1840),
fet que clogué la Guerra dels Set Anys. El 1848 entrà
novament al Principat des d'Osseja (Alta Cerdanya) com a
cap suprem de les forces montemolinistes de Catalunya,
d'Aragó i del País Valencià, i organitzà un exèrcit
de deu mil homes. Guanyà el títol de marquès del Ter
en els combats d'Amer i del Pasteral (gener del 1849), on
fou ferit; operà en combinació amb els republicans del
brigadier Victorià Ametller. Però la gran superioritat
de les forces governamentals i el fet que la guerra no
arrelés fora de Catalunya l'obligaren a refugiar-se a
França (abril del 1849) i, més tard, a Anglaterra. En
aquesta Segona Guerra Carlina o dels Matiners inicià
la seva evolució ideològica: els manifests eren
moderats, i hi adoptà una actitud dúctil. Condemnà la
guerra civil, les divisions i els odis i afirmà que
sostindria les noves institucions promeses per
Montemolín. El seu casament (1850) amb Marian Katherine
Richards, dama anglesa i anglicana de l'alta societat, i
el fet de residir a Anglaterra l'allunyaren del carlisme
i l'acostaren a conviccions liberals, o potser simplement
el convertiren en un escèptic. Quan Carles-Maria dels
Dolors de Borbó i d'Àustria-Este, el nét de
Carles-Maria Isidre, volgué posar-lo al capdavant d'un
tercer aixecament carlí i li concedí el títol de duc
del Maestrat, Cabrera s'hi negà i rompé amb ell. El
1875 reconegué per rei legítim Alfons XII, i aquest el
confirmà en el càrrec de capità general i en els seus
títols nobiliaris, mentre Carles de Borbó li llevava
graus, títols i honors. Cabrera ha estat presentat com
un sàdic (el Tigre del Maestrat) i com un
traïdor, bé que darrerament la tendència dels autors
carlins ha estat d'integrar-lo entre els seus herois.
Féu del terror una arma en la guerra, però la
propaganda liberal el denigrà sistemàticament. Tampoc
no li faltaren enemics en el camp carlí, a causa de la
seva crítica oberta del propi partit i pel fet de no
ésser considerat prou devot. Els caps aragonesos Quílez
i Cabañero l'acusaren, sense fonament seriós,
d'afavorir els catalans en detriment dels aragonesos. Hom
el considera, amb Zumalacárregui, el més destacat
general del carlisme, i, amb Prim, la màxima figura
militar catalana del s XIX.
Imatge de Ramón Cabrera i Grinyó, el "tigre" del Maestrat.
Partida de soldats carlins catalans.
Carlins reclutant soldats durant la primera guerra carlina (1833-1839)
