Francesc Macià i Jover

(Vilanova i la Geltrú 1859 - Barcelona 1933)

Polític. Fill d’una família de les Borges Blanques, a quinze anys ingressà a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara (Castella). Amb el grau de capità (1882) fou destinat a Sevilla, i després a Lleida, on ascendí fins a tinent coronel. Presentà la seva candidatura en el marc de la Solidaritat Catalana pel districte de les Borges Blanques i per Barcelona, cosa que l’obligà a renunciar a la carrera militar. Triomfador en totes dues circumscripcions, renuncià l’acta de diputat per Barcelona i es limità a la de les Borges Blanques, que renovà en totes les eleccions posteriors (des del maig del 1910 fins a l’abril del 1923). Col·laborà en el setmanari ‘‘Renaixement’’, de la Unió Catalanista, des d’on impulsà posicions revolucionàries, que foren exposades públicament en les reunions del Consell Permanent de la Mancomunitat amb els parlamentaris catalans (1918-19). Durant aquests anys intentà de llançar un programa d’acció nacionalista i social de caire radical, oferint una alternativa a la Lliga Regionalista. D’aquí sorgí la Federació Democràtica Nacionalista (gener-febrer del 1919), però, en no ser acceptada la seva proposició de crear un Estat Català, se’n deslligà i es dedicà a organitzar un nou moviment, destinat a agrupar el catalanisme radical (Estat Català).

S’exilià a França després del cop d’estat del general Primo de Rivera. Emprengué la recerca de diners per a la compra d’armes destinades a la insurrecció per a l’alliberament de Catalunya, especialment a Amèrica; en nom del govern provisional de Catalunya, avalà l’Emprèstit Pau Claris (abril del 1925).

Després d’un fracassat viatge a Moscou per demanar ajuda a les autoritats comunistes, es decidí a comptar només amb les seves forces i organitzà directament una incursió armada a Catalunya. Avortat el complot de Prats de Molló, Macià fou detingut i obligat a passar a Bèlgica. Després de residir uns quants mesos a Brussel·les, entrà clandestinament a l’Argentina i hi residí més de mig any. A l’Havana fundà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya del qual fou president i aprovà la constitució d’una futura República Catalana (setembre-octubre del 1928). Caiguda la dictadura del general Primo de Rivera (gener del 1930), Macià retornà a Catalunya finalment el 22 de febrer de 1931.

Constituí l’Esquerra Republicana de Catalunya i en fou escollit president del consell directiu. Després del triomf de l’Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions municipals del 12 d’abril, i de la proclamació per part de Lluís Companys de la República a Catalunya, el 14 d’abril, proclamà l’Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del govern de la República Catalana.

Immediatament es féu càrrec del govern de Catalunya. Tres dies més tard i, després d’unes llargues negociacions, acceptà de reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat de Catalunya i d’elaborar l’Estatut d’Autonomia del 1932. Ocupà la presidència provisional del govern de la Generalitat, i desprésde la crisi del desembre del 1931assumí també la conselleria d’agricultura.

Elegit diputat a les Corts Constituents per Barcelona (juny del 1931), present públicament la victòria del plebiscit de l’estatut. Elegit diputat per Barcelona en les eleccions del Parlament de Catalunya (novembre del 1932), fou reelegit president de la Generalitat. Morí en l’exercici del seu càrrec de president de la Generalitat de Catalunya el 25 de desembre.