1.-Els Ordinadors

1.1 Que és un ordinador.

- Definició de la Gran Enciclopèdia Catalana:

"Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta, la tracta d'acord amb un conjunt d'instruccions: programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria i ens dona els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d'una màquina o procés."

Per tant un ordinador no és més que un mecanisme en el que nosaltres introduïm unes dades i ell ens dóna unes altres amb un criteri que prèviament hem establert.



1.2. L' ordinador com l'extensió de la ment de l'home.

L'ordinador tal i com el coneixem avui te pocs anys d'existència però l'ordinador entès com un mecanisme de l'home per tal de augmentar les seves capacitats de càlcul ... Es remunta bastants anys enrera.
L'home al llarg de la seva història ha necessitat de crear diferents objectes per tal de poder extendre la seva força física, per exemple l'home, al contrari que el lleó i molts dels carnívors, no té unes urpes i unes dents molt desenvolupades, per tant alhora de caçar va haver d' inventar un objecte que fos l'extensió del seu braç per caçar ja que amb les seves mans no podia i va acabar per crear la llança. I així per moltes més invencions, doncs la necessitat que va tenir l'home de fer càlculs molt complicats de realitzar només amb la ment, va portar a la creació de diferents tipus d'artilugis per tal d'ajudar-se.
Però a l'igual que una llança per si sola no te cap utilitat un ordinador sense una persona que introdueixi informació també es completament inútil ,es a dir, l'ordinador es purament l'extensió de la ment de l'home.

1.3 L' ordinador en l' historia.

Els sistemes que els homes han empreat per tal de augmentar les seves possibilitats mentals són: L'àbac, la Pascalina, targetes perforades...

-L' ABAC:

Va ser el primer dispositiu mecànic de contabilitat que va existir. S'ha calculat que té el seu origen fa al menys 5.000 anys i la seva efectivitat ha suportat la prova del temps.
Les operacions es realitzen canviant de posició unes boles en relació amb les altres , i amb una manipulació complicada hom pot aconseguir fins a l'extracció d'arrels. L' àbac fou empreat a l' antic Egipte i probablement a babilònia d'on passà a Grècia i a Roma. L'àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paral·leles per on es feien córrer pedres o botons , amb un funcionament anàleg a l'àbac actual. Aquest instrument tenia part essencial en les transaccions comercials, per tal com la manca del zero en el sistema de numeració greco-romà feia molt dificultós el càlcul escrit. A partir del S. XII a Europa l'àbac va ser substituït gradualment per altres instruments però tot i així hi havia gent que els continuava utilitzant i s'els anomenava abacistes. Les civilitzacions orientals van desenvolupar anàlogament, des de temps molt antic, aquest instrument de càlcul, que és usat encara a la Xina i el Japó per a la majoria d'operacions aritmètiques.



-LA PASCALINA:

L'inventor i pintor Leonardo Da Vencí ( 1452-1519) va esbossar les idees per a una sumadora mecànica. Un segle i mig després el filòsof i matemàtic francès Blaissé Pascal ( 1623-1662) va construir i inventar per fi la primera sumadora mecànica. Se li va dir Pascalina i funcionava com una maquinària a base d'engranatges i rodes. Tot i que Pascal va ser admirat per tota Europa degut als seus mèrits, la Pascalina va resultar una desconsoladora fallida financera, degut a que en aquells moments resultava més econòmic el treball d'humans fent càlculs aritmètics.

-LA BOGERIA DE BABBAGE :

Charles Babbage (1793-1871), visionari anglès i catedràtic de Cambridge, hauria pogut accelerar el desenvolupament dels ordenadors si ell i la seva ment intuïtiva haguessin nascut 100 anys mes tard. Va avançar la situació del Hardware ( part física d'un ordinador) al inventar una "màquina de diferències", capaç de calcular taules matemàtiques. En 1834 quan treballava en avenços per la màquina de diferències Babbage va concebre l'idea d'una "màquina analítica". En essència, aquesta era una computadora de propòsits generals. Conforme amb el seu disseny, la màquina analítica de Babbage podia sumar, restar, multiplicar i dividir en una seqüència automàtica a una velocitat de 60 sumes per minut. El disseny requeria de milers d'engranatges i mecanismes que cobririen l'àrea d'un camp de futbol i necessitaria posar-se en marxa mitjançant una màquina de tren.
Els escèptics li van posar el nom de la " bogeria de Babbage" . Charles Babbage per això va treballar amb la seva màquina analítica fins a la seva mort. I els trets detallats de Babbage descriuen las característiques incorporades ara en els modernes ordenadors electrònics.
Si Babbage hagués viscut en l' era de la tecnologia electrònica , hauria avançat el naixement de l' ordinador en varies dècades. Irònicament, la seva obra es va oblidar per complert fins a tal punt, que alguns del pioners en el desenvolupament de la computadora van ignorar els seus conceptes sobre memòria ,impressores ,targetes perforades i control de programa seqüència.

-LA PRIMERA TARGETA PERFORADA:

El telar per teixir inventat l'any 1801 per el Francés Joseph-Marie Jackard ( 1753-1834), utilitzat encara en l'actualitat, es controla per mitjà de targetes perforades. El telar de Jackard opera de la manera següent: las targetes es perforen estratègicament i s'acomoden amb una certa seqüència per indicar un disseny de teixit en particular. Charles Babbage va voler aplicar el concepte de targetes perforades del telar de Jackard en el seu motor analític. En 1843 Lady Ada Augusta Lovelace va suggerir l' idea de que las targes perforades poguessin adaptar-se de manera que propiciessin que el motor de Babbage repetís certes operacions. Degut a aquest suggeriment algunes persones consideren Lady Lovelace la primera programadora.

Herman Hollerit (1860-1929) de l' oficina de censos dels EUA no va acabar el cens de 1880 fins l'any 1888. La direcció de l'oficina va arribar a la conclusió que el cens de cada 10 anys trigaria més que els mateixos 10 anys per acabar-lo. Per tant l'oficina de censos va encarregar al estadista Herman Hollerit per que fes el cens de 1890 aplicant la seva experiència en targetes perforades. Amb el procediment de targetes perforades i el tabulador de targetes de Hollerit , el cens es va acabar en només 3 anys i l'oficina es va estalviar pel voltant d'uns 5.000.000 de dòlars. D'aquesta manera va començar el processament automatitzat de les dades. Hollerit no va agafar l'idea de les targes perforades del invent de Jackard, sinó de la Fotografia de perforació. Algunes línies ferroviàries de l' època expedien bolletins amb descripcions físiques del passatger ; els conductors feien orificis en la butlleta que feien descripcions del color de cabell, d' ulls i la forma del nas del passatger. Això li va donar l'idea a Hollerit per fer la fotografia perforada de cada persona que s' anava a tabular. Hollerit va fundar la : "Tabulating Machine Company" i va vendre els seus productes per tot el món, la demanda de les seves màquines es va extendre fins i tot per Rússia. El primer cens dut a terme a Rússia al 1897 , es va registrar amb el tabulador de Hollerit. El 1911, la "Tabulating Machine Company", al fusionar-se amb altres companyies, va formar la Computing-Tabulating-Recording-Company.
Fins el moment els resultats de las màquines tabuladores s'havien de posar al corrent per mitjans manuals fins que en 1919 la "Computing-Tabulating-Recording-Company" va anunciar l'aparició de l'impressora/llistadora. Aquesta innovació va revolucionar la manera en que las companyies efectuaven les seves operacions. Per reflectir millor l'abast dels seus interessos comercials el 1924 la companyia va canviar de nom i passa a dir-se International Bussines Machines Corporation ( IBM )

Durant dècades, des d' els mitjans dels cinquanta la tecnologia de les targetes perforades es va perfeccionar amb l'implantació de més dispositius amb capacitats més complexes. Donat que cada targeta contenia en general un registre ( un nom , direcció, numero, etc.) el processament de la targeta perforada es coneix també com el processament del registre unitari. La família de màquines electromecànicas de contabilitat ( EAM: Electromechanical Accounting Machine) de dispositius de targeta perforada comprèn: La perforadora de targetes, el verificador, el reproductor, la perforació sumaria, l'intèrpret, el classificador, el cotejador, el calculador i la màquina de contabilitat. L' operador d'una habitació de màquines en una instal·lació de targetes perforades tenia un treball que demanava molt esforç físic. Algunes habitacions de màquines semblava que tinguessin la mateixa activitat que una fàbrica; las targetes perforades i las sortides impreses es canviaven d'un dispositiu a un altre amb carros manuals, i el soroll que produïen era tan intens com el d'una planta ensambladora d'automòbils.