3.- El primer ordinador.

Una antiga patent d'un dispositiu que molta gent va creure que seria la primera computadora digital electrònica, es va anul·lar l'any 1973 per ordre d'un tribunal federal, i oficialment se li va donar el crèdit a John V. Atanasoff com l'inventor de l'ordinador digital electrònic. El Dr. Atanasoff, catedràtic de la Universitat estatal de Iowa, va desenvolupar el primer ordinador digital electrònic entre els anys 1937 a 1942. Va anomenar al seu invent : La computadora Atanasoff-Berry, o simplement ABC ( Atanasoff Berry Computer). Berry va ser un estudiant graduat que va resultar d'una inestimable ajuda en la construcció de ABC.

Alguns autors consideren que no hi ha una sola persona a qui se li pugui atribuir el mèrit de la creació del primer ordinador, sinó que va ser l'esforç de moltes persones. No obstant en l'antic edifici de Física de la Universitat de Iowa hi figura una placa on posa : " El primer computador digital electrònic d'operació automàtica va ser construït en aquest edifici l'any 1939 per John Vincent Atanasoff, matemàtic i físic de la facultat de la universitat , i es qui va concebre l'idea , i per Cliford Edward Berry, estudiant graduat de física".

Mauchly i Eckert, després de varies conversacions amb el Dr.Atanasoff , llegir els apunts que descrivien els principis de funcionament de la computadora ABC i veure-la en persona, el Dr. John W.Mauchly va col·laborar amb J.Resper Eckert, per tal de desenvolupar una màquina que fos capaç de calcular taules de trajectòries per l'exèrcit nord americà. El producte final va ser un computador electrònic completament operacional a gran escala, es va acabar de construir l'any 1946 sota el nom de ENIAC ( Electronical Numerical Integrator And Computer) o be, Integrador numèric i calculador electrònic. L'ENIAC , va ser construïda per a les seves aplicacions a la segona guerra mundial, i es va acabar en 30 mesos per un equip de científics que treballaven contra rellotge. L' ENIAC, era mil cops més ràpid que els seus precedents electromecànics, va aparèixer com un important descobriment dins de la tecnologia dedicada als computadors.
Pesava 30 tones i ocupava un espai de 450 metres quadrats, i estava dins d'una habitació de 6 x 12 metres i contenia 18.000 lamparas de buit, s'havia de programar manualment connectant-la a 3 taulells que contenien més de 6.000 interruptors. Instal·lar un nou programa era un procés molt costós que requeria dies, inclòs setmanes.
A diferencia dels computadors actuals que operen amb sistema binari (0,1) l' ENIAC operava amb un decimal (0,1,2,...,9)
L' ENIAC requeria una gran quantitat d'electricitat. S' explica que l' ENIAC , que va ser construïda en la Universitat de Pensilvània, baixava les llums de Filadèlfia sempre que s'activava. L' increïble escala i les nombroses aplicacions generals de l' ENIAC van indicar l'inici de la primera generació de computadores.

L' any 1945, John von Neumann, que havia treballat amb Eckert i Mauchly a la Universitat de Pensilvània va publicar un article sobre l'emmagatzemen de programes. El concepte de programa emmagatzemat va permetre la lectura d' un programa emmagatzemat prèviament dins de la memòria del computador, i després l'execució de les instruccions del mateix sense haver de tornar-les a escriure.
El primer computador en utilitzar aquest sistema va ésser l'anomenada EDVAC (Electronic Discrete-Variable Automatic Computer, es a dir computador automàtic electrònic de variable discreta) desenvolupada per Von Neumann, Eckert i Mauchly. Els programes emmagatzemats van dotar als computadors d'una flexibilitat i confiança increïbles, fent-los més ràpids i menys susceptibles a errors que els programes mecànics.
Un computador amb capacitat per emmagatzemar programes podria ser utilitzat per varies aplicacions carregant i executant el programa adequat. Fins aquest punt els programes només podien ser introduïts al computador mitjançant la notació o codi binari ja que és aquest l'únic codi que entenen. El següent pas important en el disseny de computadors van ser els programes "intèrpret" que permetien a les persones donar instruccions als computadors utilitzant mitjans diferents als nombres binaris.
El 1952 Grace Murray Hoper una oficial de la Marina dels Estats Units, va desenvolupar el primer compilador, un programa que pot traduir enunciats semblants al Anglès en un codi binari comprensible per a la màquina que es va anomenar COBOL ( Common Busines-Oriented Languaje).