5.- Evolució de les xarxes d'ordinadors.

Per tal de millorar les seves prestacions, es van començar a fer xarxes d'ordinadors que permetien tenir bases de dades més extenses i que diferents usuaris poguessin accedir a ells a la vegada.
Primer aquestes xarxes es feien dins un mateix edifici i es connectaven els ordinadors mitjançant cables especials, però més tard va sorgir l'idea de fer una xarxa que no fos d' àmbit local, com que fer les unions per cable resultaria impossible, donat el cost que representa cablejar tot un país, es van haver d'utilitzar sistemes ja existents per tal de comunicar els ordinadors, com per exemple la xarxa telefònica.

5.1.- Història d' Internet.

1964. La xarxa d'Internet va sorgir de la necessitat del govern dels Estats Units de resoldre un problema d'estratègia militar, durant el període de la guerra freda. Com es podrien comunicar les autoritats després d' una guerra nuclear?
RAND Corporation, una de les empreses encarregades de l'estratègia militar del Estats Units va proposar la solució: la creació d'una xarxa de comunicacions que no depengués d'un organisme central, integrat per nodes o punts d'enllaç d' igual importància i amb la mateixa capacitat d'originar transmetre i rebre missatges, i que, en cas de que algun d'aquests nodes rebés un atac i deixes de funcionar, la resta de la xarxa seguis operativa. Els missatges en aquesta xarxa es dividiren en paquets cadascun amb la seva pròpia direcció, originada en algun node en particular, saltant de lloc a lloc i finalitzant en un altre node específic, de manera individual. La ruta dels paquets no importa, només importa que arribin. Si una ruta hagués estat destruida, el paquet en trobaria una altra per tal d'arribar al seu destí.

1967. La planificació d'aquest tipus de xarxa es va exposar durant el simposium realitzat a Anglaterra sobre principis operatius, auspiciada per AMC ( Asociation of Computer Machinery).

1968. El primer resultat en aquest tipus de xarxes es va obtenir a gran Bretanya, utilitzant un "mainframe" IBM.

1969. ARPA (Advanced Research Projects Agency), una agencia del Pentàgon sorgida a partir del llançament del satèl·lit Sputnik, decideix realitzar un projecte més important sobre aquesta tecnologia en xarxes dels Estats Units. Aquest projecte va ser desenvolupat per RAND, MIT ( Massachusetts Institute of Technology) i UCLA ( University of California Los Angeles). El primer node va ser instal·lat a UCLA. Pel desembre d'aquest any ja existien 4 nodes d'aquesta xarxa que es va anomenar ARPANET, i que podia transmetre dades amb línies de transmissió d'alta velocitat i programar remotament ordinadors d'altres nodes. L' any 1971 hi havia 15 nodes i el 1972, trenta-set.
Poc a poc va començar a expandir-se l'ús de ARPANET: no solament es dedicava a treballs de còmput a llarga distancia, sinó que es va extendre a la comunicació de projectes i treballs entre investigadors , i a l'ús personalitzat del correu electrònic i més humà de la comunicació de persona a persona. Així també sorgeixen les llistes d'interès, que són missatges de correu electrònic retransmesos immediatament als subscriptors d'un determinat tema de la xarxa. Es a dir científics de tot el món podien intercanviar informació sobre una investigació ,que s'estava fent a diferents parts, al instant.

1973. Va tenir lloc la primera conferencia mundial d' ARPANET, amb una demostració entre 40 màquines, connectades entre elles al voltant del món , i sense cap pèrdua d'informació , tenint un èxit extraordinari.
Una altra avantatge d' ARPANET és que no importava els tipus o tamanys de les màquines en les que s'estigues treballant, mentre complissin amb els protocols establerts, funcionarien dins la xarxa.

1974. El protocol original es coneixia com a NCP " Network Control Protocol", el qual va ser canviat a un nou estàndard més sofisticat anomenat TCP/IP, publicat aquest any per Vint Cerf i Bob Kahn. TCP ( Transmission Control Protocol) transforma missatges en cadenes de paquets en el node d'origen , i els ensambla de nou en el punt de destí. IP ( Internet Protocol) maneja el direccionament permetent que els paquets segueixin una ruta a través de diferents nodes i fins i tot de diferent xarxes amb diversos estàndards, com Ethernet, FDDI i X.25.

1977. Va començar a extendre l' ús de TCP/IP en altres xarxes per vincular-se a ARPANET, començant a tornar-se més petita aquesta xarxa en comparació al gran nombre d'ordinadors que s'anaven connectant.
A finals dels anys 70 i en els 80, persones de diferents grups socials van tenir accés a ordinadors de gran capacitat, essent força fàcil el connectar a la creixent xarxa de xarxes. Com el software de TCP/IP és de domini públic, i per la seva mateixa naturalesa, descentralitzat ,i fins i tot, anàrquic, va començar l'apogeu de la connexió a Internet ( derivat de International Networking). Va ser en aquesta època quan va sorgir USENET, el butlletí electrònic més gran del món , basant-se en UUCP, tecnologia desenvolupada en els laboratoris Bell de AT&T, juntament amb el sistema operatiu UNIX, que amb el pas dels anys s'ha convertit en el sistema operatiu estàndard de tots els ordinadors de mitja i gran tamany connectats a Internet.
També sorgien serveis enfocats a la diversió com el primer MUD ( Multi User Dungeon, joc de rol interactiu) en l' Universitat d' Essex.

1981. Va sorgir un altre punt de desenvolupament d'aquestes xarxes, BITNET ( Becasue It's Time for NETwork), creat com a xarxa cooperativa, que subministrava als seus usuaris de correu electrònic , llistes d' interès, transferència d'informació i arxius.
La connexió a Internet té un cost mínim, donat que cada node és independent, i maneja per si sol les seves pròpies necessitats tècniques i financeres. D'aquesta manera, la xarxa va començar a extendres abraçant cada cop més nombre de gent connectada i més recursos. Així la comunicació a través de l'ordinador va començar a esdevenir imprescindible.

1982. El Departament de Defensa dels Estats Units declara com estàndard el conjunt TCP/IP, separant-se d' ARPANET la part militar, MILINET. Donant-se l'apogeu de les estacions de treball d' escriptor, amb sistema operatiu Berkley UNIX ( desenvolupat per l' Universitat de Berkley, a Califòrnia), que inclou software de xarxa TCP/IP.

1984. NSF ( National Science Foundation ), a traves de la seva oficina de Còmput científic avançat, estableix un nou avanç tècnic, al integrar 5 superordinadors a través d' enllaços més ràpids, impulsant així el desenvolupament d' Internet, permetent una més gran quantitat de connexions, principalment d' universitats, amb finalitats acadèmiques i d'investigació. També sorgeix el primer Freenet( accés públic al correu electrònic de forma gratuïta) en Cleveland. En aquest punt es va iniciar l'organització de els dominis ( o direccions d'Internet per a les diferents xarxes connectades) per les seves ubicacions geogràfiques, i els sis bàsics: gov, mil, edu, com, org i net, que corresponen a institucions no governamentals, militars, educacionals, comercials, i destinades a l'enllaç entre xarxes respectivament.

1988. Comencen a sortir problemes en la xarxa, com el cas del "virus" d' Internet (Internet Worm), que aprofitava un error en el codi dels programes de correu electrònic, afectant a 6.000 dels 60.000 ordinadors connectats a Internet. Per aquest motiu, DARPA crea el CERT ( Computer Emergency Response Team), que genera recomanacions i alertes en cas de problemes a la xarxa.
La comunicació personal té millors possibilitats amb el desenvolupament del IRC (Internet Relay Chat), que permet la conversió simultània de diferents persones de tot el món connectades a la xarxa.

1989. Veneçuela ingressà en el món d' Internet amb la xarxa Saycit liderada per el Conicit i les principals universitats nacionals.
Com ironia i mostra de l'eficiència del sistema, en la guerra del golf Pèrsic d'aquest mateix any, els exercits d ' Iraq utilitzen Internet com a mitja de comunicació per a les seves operacions i atacs. No podien ser detectats per les forces militars dels Estats Units, donat que els Iraquians utilitzaven direccions pirates, i canvien constantment de lloc el equip i les instal·lacions. La importància d' Internet comença a revelar-se, ja que és l'únic mitja de comunicació sense censura ni restriccions que posseeixen els estudiants xinesos que es revelen, demanant democràcia al seu govern.
També juga un factor de pes en l'intent de cop d'estat realitzat a l' Unió Soviètica, ja que alguns moscovites posseïen enllaç a Internet i conseguien de primera mà l'informació sobre el cop per difondre-la a nivell internacional.

1990. Degut al seu propi èxit ,ARPANET esdevé obsolet i deixa d'existir. Per iniciativa dels usuaris, sorgeixen les primeres organitzacions dedicades a la protecció del drets de les persones connectades a Internet. Aquest és el cas de EEF ( Electronic Frontier Foundation), i la primera organització que comercialitza l'accés a Internet via mòdem: The World.
Es creen eines que faciliten i cataloguen l'accés a Internet: Archie, per a la recerca d'arxius accessibles mitjançant FTP ( File Transfer Protocol); Hytelnet, un catàleg de recursos i biblioteques en línia accessible mitjançant telenet ( terminal remota) ; WAIS ( Wide Area Information Servers), per proporcionar directament documents al usuari , sol·licitant-los a través de paraules clau: Gopher, per veure l'informació a través de menús; PGP ( Pretty Good Privacy) per donar seguretat i privacitat al missatges de la comunitat a la xarxa; Veronica , que és un sistema de busqueda complementari a Gopher.

1991. Commercial Internet eXchange ( CIX) Association, Inc. , sorgeix a partir de que NSF aixeca les restriccions que existien per a l'ús comercial de la xarxa.

1992. És una any de profunds canvis dintre Internet. És funda Internet Society (ISOC), per tal de coordinar l'ús de las tecnologies existents en benefici de tots els usuaris. Es desenvolupa en el CERN la tecnologia del WWW ( World Wide Web), que permet un acostament més fàcil a través d'hipervincles als recursos Internet; També es dóna la primera mostra d'àudio i vídeo en temps real a través de la xarxa.

1993. InterNIC és creat per NSF per tal de proveir serveis d'informació, així com registres, directoris i bases de dades referents a Internet. També el president Bill Clinton, la seva esposa Hillary i el seu vicepresident Al Gore ingressen al WWW. En aquest moment els mitjans massius de comunicació tradicionals (televisió, radio, cine, revistes, i publicacions) prenen consciència d' Internet i de les seves implicacions. Llavors hi ha articles en les revistes Time i Newsweek, a més es dediquen reportatges de les cadenes de televisió més importants d' Estats Units.
El creixement de la xarxa es torna exponencial. Mosaic, explorador d' Internet creat a l' Universitat d' Illinois Urbane-Champagne, és el primer en aprofitar la gran capacitat del WWW, tenint un creixement anual del 341,634% en nombre d'usuaris d'aquesta eina.

1994. Internet compleix 25 anys de servei. Ara hi ha comunitats completes connectades a Internet ( Lexington i Cambridge, Mass., USA), el Senat dels Estats Units proporciona informació i els centres comercials arriben a la xarxa, com Internet Shop Network i JCPenny. Aquest apogeu és tal que sorgeixen serveis bancaris a la xarxa, com First virtual, i els negocis comencen a prosperar, com el cas de Pizza Hut.
Però no tot són bones notícies, ja que dins la xarxa sorgeix el cas de Canter & Siegel, que, sense respectar les normes de cortesia de la xarxa, (conegudes com nettiquette) inunden USENET amb anuncis sobre els seus serveis per immigració, rebent una resposta hostil per part dels ciutadans de la xarxa (net.citizens)

1995. Els sistemes de servei via mòdem ( Compuserve, Prodigy, Genie) comencen a oferir serveis d'Internet. Gran quantitat de companyies relacionades amb la xarxa es tornen publiques, encapçalades per Netscape, que té el tercer index de guanys mai conegut a Wall Street.
Les dades aquí proporcionades mostren l'evolució d' Internet, en les que es posa de manifest la gran diferència existent entre l' estat actual i els seus orígens. La xarxa va començar com un projecte de supervivència de l'informació davant la possibilitat d'un atac nuclear, i ha derivat en una xarxa de xarxes, que comunica de manera amplia i eficient un nombre creixent de persones. Al voltant d'aquesta xarxa s'ha generat una nova cultura, la cybercultura, que amb la seva manera de pensar, parlar ,sentir, un món nou del qual encara ens queda molt per explorar i que té un gran potencial.
El vaticà va aparèixer en línia (http.//www.vatican.va/).

1996. la possibilitat de realitzar trucades telefòniques a traves Internet captura l'atenció de les empreses de telecomunicacions, els quals comencen ha desenvolupar la tecnologia.
Diferents llocs del govern dels Estats Units van ésser Hackejats1 canviant-li el seu contingut, com per exemple ; la CIA, Departament of Justicie, Air Force.
El Internet AdHoc Commite va anunciar els plans de incloure 7 nous dominis genèrics d'alt nivell que son: .firm, .store, .web, .arts, .rec, .info, .nom.
La guerra entre els navegadors iniciada entre Netscape i Microsoft, ha generat una nova era en el desenvolupament del software, ja que constantment s'estan oferint noves versions millorades amb l'ajuda de usuaris Internet que proven les versions beta2 de cada producte.
A diferents parts del món es va començar a fer restriccions sobre l'ús d'Internet i són:

· Xina: Usuaris i proveïdors s'han de registrar davant la policia.
· Alemanya: Limitació d'accés a alguns grups de noticies.
· Aràbia Saudi: Confinat l'ús d'Internet a Universitats i hospitals.
· Singapur: Per tal de registrar una ISP es necessari incloure contingut polític i religiós.

1997. Hi ha 71.618 llistes de correu registrades a Liszt.
L' American registry for Internet Numbers (ARIN) ha establert per manejar l'administració i registres de números IP per a llocs geogràfics, fins llavors realitzat per el InterNIC., començarà a funcionar el març de 1998.

1999. Les companyies de Telecomunicacions Espanyoles ofereixen gratuïtament l'accés a Internet obrint aquesta xarxa a totes les persones que disposin d'un ordinador i un mòdem. ( Imatges 18,19,20,21 i 22)

1.- hacker: Persona que s'infiltra a un altre sistema mitjançant la xarxa.

2.- Versió Beta: Versió de prova per tal d'avaluar un nou producte.