7.- L'ordinador: canvi social.

L'ordinador s'ha convertit en un aparell quotidià, d'ús corrent en el nostre entorn social. Progressivament tot es va omplint d'ordinadors i hem après ha conviure familiarment amb ells en la nostra vida social i professional. Més que d'una moda es tracta d'un fenomen social. El fenomen informàtic té una historia breu, és imparable, inquietant i alhora fascinant, avança a una velocitat i de vagades genera angoixes davant la dificultat de seguir aquesta evolució tan ràpida.
No fa gaires anys es parlava de la " sublevació de les màquines", es veia l'ordinador com una màquina terrible perillosa i misteriosa capaç de pensar per a nosaltres, de dominar l'home i de desplaçar-lo del seu lloc de treball. Gradualment aquests temors van desapareixent. L'ordinador és una màquina dòcil, no emet judicis de valor ni té iniciativa ,ni jutja si el que se li ordena és lògic o absurd. Actualment quan alguna cosa no funciona hi ha qui s'excusa atribuint-li les culpes a l'ordinador, es tracta de persones que descarreguen la seva incompetència personal sobre la màquina. La resignació o desesperació que aquesta frase provoqui estarà d'acord amb el nivell de formació i d'informació que tingui aquesta persona.
De la pantalla de cine a la del ordinador, passant per la de la televisió i el vídeo; de la comunicació unidireccional a la bidireccional a mesura que augmenta el nombre d'hores que passem davant "les pantalles" dels mitjans tecnològics, augmenten les possibilitats d'interacció de l'home i la màquina com també les exigències de participació.

La informàtica ens pot ajudar a reduir les feines rutinàries, a accedir a grans volums d'informació, a augmentar la precisió en les nostres feines o a fer que augmenti el nostre temps lliure. La velocitat de la llum sembla que és l'única limitació que té. L'ordinador no està fent res que l'home no hagi fet abans. El desenvolupament de les tecnologies de la comunicació i la informació no impliquen necessàriament una millora en la qualitat de la informació ni la solució de tots els problemes de la societat que ens ha tocat viure i que marquen el pas de la societat industrial, definida per les activitats del sector terciari (serveis), a la postindustrial o era de la informació, en la que apareixen les activitats del sector quaternari, o activitats vinculades a l'indústria de la informació.
Els ordinadors han suposat un canvi en la manera de pensar, de crear d'investigar, de saber, de treballar i d'entretenir-nos, i la seva hipotètica desaparició provocaria la confusió i el caos, per això es tant temut el denominat efecte 2.000 que podria deixar fora de funcionament molts sistemes informàtics.

On són els ordinadors? A les oficines, les editorials, els bancs, els supermercats, les agencies de viatges, els hospitals, les escoles, les universitats, als ministeris, a la regulació del trànsit urbà, les cases... Es fan servir per elaborar censos electorals, per fer diagnosis capil·lars a les perruqueries, per a la conquesta de l'espai, per a la investigació de nous fàrmacs... La premsa diària i la televisió ens atipen constantment amb anuncis publicitaris sobre ordinadors; als quioscos augmenta de manera exagerada el nombre de revistes dedicades a l'ordinador personal, a les llibreries les seccions d'informàtica ocupen cada cop més lloc. Tots aquests factors han propiciat la introducció de l'ordinador a les nostres cases per solucionar problemes domèstics i omplir el nostre temps de lleure i entreteniment. Aquesta gran difusió dels ordinadors ha contribuït a desmitificar-los.
Cada vegada és més gran el nombre de disciplines científiques, humanístiques, i artístiques que compten amb la presència de l'ordinador per portar a terme els seus avenços actuals. La física, la química, la biologia, l'enginyeria, la història, la filologia, la música, la pintura... Per aquestes disciplines la informàtica no és una finalitat en ella mateixa sinó un mitja que els facilitarà el camí cap a la consecució d'unes determinades finalitats. Els usuaris tenen una informació bàsica sobre ordinadors, cosa que els diferencia dels informàtics, que tenen una formació total.

Les universitats i els centres d'investigació compten amb un sistema informàtic i telemàtic creixent i cada vegada més potent que contribueix a l'enriquiment de la vida acadèmica i a la distribució de les distancies intel·lectuals i físiques de la comunitat científica i acadèmica mundial.
L'etern enfrontament entre ciència i art és cada cop menys real. Les noves tecnologies s'han posat al servei del artista, per al qual la innovació tecnològica és un recurs més a tenir en compte. Es progressa cada cop més cap a una unió entre tècniques i expressions, indústries, museus, enginyers i artistes. La utilització del ordinador ha impulsat la composició de música electrònica , ha afavorit el control dels efectes lluminosos, sonors i especials en el món de l'espectacle i el desenvolupament de les tècniques d'animació en el medi televisiu i cinematogràfic...
Per tant la informàtica sense dubte ha canviat la societat, ja que ha fet possible la comunicació amb tot el món sense barreres de distancia ni temps, i està contribuint a la universalització global i a la creació d'una cultura cada cop més global. Per tant la informàtica està fent petit el món.