OPINIÓ

Estimada família Terra-Nova,

Em complau despullar els meus ocults pensaments envers a vosaltres. Gràcies per donar-me caliu, des de la vostra existència i fer-me sentir jove, malgrat la meva exagerada edat.

Heu fet de mi, sense ser gran cosa, l’enveja de molts carrers de la zona ja que els meus veïns no gaudeixen dels plaers que ofereix acollir un agrupament. Cal dir com és natural, que no tot han estat flors i violes, però quantes coses bones per recordar…

“El somriure de la canalla al jugar, les inquietuts dels joves per fer realitat els seus projectes, la felicitat dels pares en veure als seus fills fent una vida sana, els formosos paisatges d’aquelles excursions inoblidables, les anècdotes curioses dels campaments, les grans amistats formades, els fet de ser cada dia més persones, …”

Però, els temps també canvien i, encara que en els últims anys hi ha hagut moltes experiències positives, cal comentar que es poden millorar uns aspectes que fan que vosaltres, de vegades, no formeu una autèntica pinya.

Trobo a faltar els comentaris de nens i joves fent referència a la muntanya i tot el que comporta fer excursions fantàstiques a peu. Ja sé que es fan campaments i excursions de cap de setmana, però falta treure més profit de la natura i manquen els tradicinals comentaris de les famoses “agulletes”.

També veig que hi ha un autèntic divorci entre els pares i els caps, no perquè hi hagi mala maror, sinó per un problema, moltes vegades, d’ignorància. Molts pares no saben que l’agrupament també el formen ells, i que és imprescindible la seva presència en les assamblees i les diverses reunions. És important per l’agrupament que els pares participin més en els assumptes del cau i que la relació pares-caps sigui més próxima.

L’últim mal de cap que trobo és la falta de nens i joves en les unitats. Se que l’any passat, en línies generals, va crèixer el nombre de persones, però tots heu de fer un esforç perque l’agrupament estigui un altre cop ben ple i per tal que els caps no hagueu de patir més pels dèficits que provoca tenir unitats tan petites.

Perdoneu-me per parlar més dels aspectes negatius que dels positius, però creia que era més imprescindible parlar de la cara més fosca, ja que un gran amic sempre busca que el seu fidel company esculli sempre el millor camí.

Petonets per tots!!!

                                  SR. PASSATGE CENTELLES (MARC)

P.D.: Animeu-vos tots (nens i nenes, joves, caps, pares i veïns) a fer articles per la revista!!!