ALTRES
Fent
camí per la vida
ens
tocarà menjar la pols,
ficar-me
dins del fang
com
han fet molts.
Compartir
el poc aliment
que
porto al meu sarró;
tant
si m’omple la joia
com
si em buida la tristor.
Vindran
dies d’angoixa,
vindran
dies d’il·lusió,
com
la terra és incerta,
així
sóc jo.
Dubtaré
del compromís
i
a voltes diré, no!
O
em mancarà quan calgui
decisió.
1a
VEU:
Però
lluny a l’horitzó,
ja
lliure de l’engany.
Veuré
milers com jo
que
van vencent la por.
Alleugeriré
el pas,
duent
amb mi el bastó;
i
avivaré amb el cant
el
pas dels meus companys.
2a
VEU:
Amb
la llum resplandent,
la
força del vent m’empeny endavant.
Són
els homes
que
van vencent la por.
Amb
la joia i l’esperit,
la
força del crit que em guia endavant.
Tant
lleuger com
el
pas dels meus companys.
Vindran
dies...
Però
lluny...
...companys.
EN
DA VANT ! ! ! !
CANÇÓ DELS HIPPIES
DO
Viviem a Eivissa en una comuna
Lam
o a Formentera
en una comuna
Rem
SOL
quines
illes més boniques
DO
en
el món no hi ha ninguna
SOL DO
quina
comuna.
Portàvem
els cabells super llargs
portàvem
floretes penjades del cap
fèiem
collarets, fèiem arrecades
i
ho veniem, de vegades.
No
ens rentàvem mai amb sabó
no
ens ho permitia la religió
erem
al·lèrgics a la neteja
visca
el fang
i
anar suats.
FA,
SOL, Lam, SOL, FA
Erem feliços no canviant-nos mai de
roba_ _
SOL,
Lam, SOL, FA
tots els hippies en una cova
1800
hippies en una cova_ _
Passejàvem
sempre despullats
i
a l’hivern tots encostipats
amb
farigola
germà
et curarem la gola
vaja
bola.
Sempre
cantàvem si ens pegaven
també
cantàvem si ens torturaven
seguiem
cantant
no
a la guerra i fes l’amor
sense
rencor.
Erem
feliços vivint lluny de la societat
erem
els hippies no ho has notat.
Erem
feliços cantant el Kumbaià, oh! Déu meu!
Erem
els hippies de veritat, oh! Déu meu!
Erem
els hippies no ho has notat.
EL
BANDOLER (LLUÍS LLACH)
Lam, SOL, Lam, DO, FA, DO Era el segle XIX i amb el nom
de Joan Serra
MI,
FA, MI,Lam, Rem, Lam
es coneix un bandoler, per tothom en
Lapera.
Li agradava la sang, i el xiprer encara recorda
els precs que ell ha demanat, “Pietat, pietat!”.
SOL,
Lam, DO, FA, DO “No
em mateu, que tinc dos fills i
una esposa,
SOL,
Lam, MI, Lam
us daré tot mon diner però no em
claveu eixa daga.
SOL,
Lam, DO, FA, DO
No em mateu us ho demano
per ma
mare.
Mim,
FA, MI, Lam, Rem, Lam Reseu
l’últim crec en Deu. Pietat,
pietat!”
L’endemà,
davant la Verge del Carme,
de
genolls està pregant i a dos ciris encén flama.
Però
altre cop, per camins i per muntanyes,
se
senten els forts crits dels que en Lapera mata.
“No
em mateu, que tinc dos fills i una esposa,
us
daré tot mon diner però no em claveu eixa daga.
No
em mateu us ho demano per ma mare.
Reseu
l’últim crec en Deu. Pietat, pietat!”
Però
Joan Serra, avui li ha mancat sort,
dos
soldats l’han pres ben fort i ara està entre barrots.
L’endemà
de bon matí veu la forca preparada,
en
Lapera fa un crit: és l’última pregària.
“Quan
jo sigui ben mort i penjat de l’alta forca
i
defalleixi mon cor i m’aneu a posar a la fossa,
que
algú resi una pregària i davant la Verge del Carme
que
dos ciris tinguin flama.” Però ningú ho feu.
DO
Sigues
lliure i camina
Lam
com
l’estel
que vulguis guanyar
Laraila...
Rem,
SOL7
No
pensis el que els altres
DO
et diran
Laraila...
FA,
SOL
Deixa
que la pluja mulli
DO,
Lam
els teus
cabells daurats
Rem,
SOL7, DO
petites
gotes fredes tremolant.
Fes
de casa teva
tots
els llargs camins del món.
Laraila...
I
tingues per sostre
el
blau color
Laraila...
Dorm
a l’herba tendra,
vola
amb el colom
i
corre com un riu
vers
l’horitzó.
Fes-te
blanc d’escuma
quan
el mar té blau color.
Laraila...
Fes-te
ocell que canta
en
un racó
Laraila...
Fes-te
flor petita
fes-te
aigua brillant
i
fés d’amor la vida
que
t’han dat.
Algun
jorn la vida
el
company et donarà
Laraila...
De
la seva ma caminaràs
Laraila...
Fes-te
flor petita
fes-te
aigua brillant
i
fés d’amor la vida
que
t’han dat.
RE
Passejant pel prat,
SOL
passejant pel prat,
DO
una
matinada.
Tot
era tranquil,
tot
era tranquil,
res
la pau torbava.
RE,
SOL
I allà sobre l’herba,
DO
sota un raig de sol,
DO,
SOL
una
margarida blanca,
SOL,
DO
canta
un rossinyol.
DO, FA
Si és que m’has vist,
SOL
guarda’m el secret,
DO
que
no he pogut resistir,
Lam
era
un prat tan verd,
FA,
SOL
no ho diguis a ningú,
DO
sols ho saps tu.
SOL,
RE
A veces llega un momento en que
Mim,
DO
te
haces viejo de repente
sin
arrugas en la frente
pero
con ganas de morir
paseando
por las calles
todo
tiene igual color
SOL,
RE
siento que algo hecho en
falta
Mim,
RE, SOL
no
sé si será el amor.
Me
despierto por las noches
entre
una gran confusión
esta
gran melancolía
está
acabando conmigo
siento
que me vuelvo loco
y
me sumerjo en el alcohol
las
estrellas por la noche
han
perdido su esplendor.
TORNADA
He
buscado en los desiertos
de
la tierra y del dolor
y
no he hallado más respuestas
que
espejismos de ilusión
he
hablado con las montañas
de
la desesperación
su
respuesta era solo
el
eco sordo de mi voz.
TORNADA
Ibamos
los dos al atardecer
oscurecía
no podíamos ver
yo
manejava iba a más de cien
prendí
los faros para poder ver
Había
un cartel de desviación
el
cuál cruzamos sin precaución
entonces
fue, al querer frenar
el
carro loco a la cuneta fue a dar.
Porque
se fue, porque murió
porque
el Señor se la llevó
ha
ido al cielo para poder ir yo
he
de ser bueno para estar con mi amor...
Al
despertar hacía al carro volví,
aún
con vida la pude hallar,
me
sonrió me dijo amor
allí
te espero dónde está Dios
El
Señor ha querido separarnos hoy
abrázame
porque me voy.
Porque
se fue, porque murió
porque
el Señor se la llevó
ha
ido al cielo para poder ir yo
he
de ser bueno para estar con mi amor...
SE
APAGÓ (A.E. GUSPIRA)
SOL,
Mim, DO
Se apagó,
la última chispa que
y
vió, entre oscuridad, que su ideal volaba
y
decidió, marchar algún tiempo
y
prefirió, vivir y olvidar, más,
un
dia encontró una estampa y recordó:
SOL,
Mim, RE, DO, RE, SOL
Y pensó: podría intentar volver
a_empezar,
Mim,
DO, RE
y
reanudar, mi vida,
SOL,
Mim, RE, DO aunque
mi amor ya no sea igual
SOL,
DO, RE
al que te entregué en mi niñez,
SOL,
RE, DO
yo
sé, que tu me acogerás,
Mim,
DO
de nuevo me darás,
RE,SOL
oh! Sí, tu amistad.
Lam
Yo pregunto a los presentes
si
no se han puesto a pensar,
DO
que esta tierra es de nosotros
SOL,
Lam, MI, Lam y NO del que
tenga más._ _
Yo
me pregunto si en la tierra
nunca
habrá pensado usted,
que
si las manos son nuestras
es
nuestro lo que nos den.
Lam,
SOL, Lam A desalambrar,
a desalambrar,
SOL
que la tierra es nuestra
Lam
es tuya y de aquél,
SOL
de Pedro y María,
Lam,
MI, Lam
de Juan y José._
_
Si
molesto con mi canto
a
alguno que ande por ahí,
le
aseguro que es un gringo
o
dueño de este país.
A
desalambrar...
Yo
pregunto a los presentes
si
no se han puesto a pensar,
que
esta tierra es de nosotros
y
NO del que tenga más._ _
QUE TINGUEM SORT
Si
em dius adéu,
vull
que el dia sigui net i clar,
que
cap ocell
trenqui
l’harmonia del seu cant.
Que
tinguis sort
i
que trobis el que t’ha mancat
amb
mi.
Si
em dius et vull,
que
el sol faci el dia molt més llarg,
i
així robar temps al temps d’un rellotge aturat.
Que
tinguem sort,
que
trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I
així pren tot el fruit que et pugui donar
el
camí que, poc poc, escrius per demà.
Que
demà, mancarà el fruit de cada pas,
per
això, malgrat la boira, cal caminar.
Si
véns amb mi,
no
demanis un camí planer,
ni
estels d’argent,
ni
un demà ple de promeses, sols
un
poc de sort,
i
que la vida ens doni un camí
ben
llarg.