OPINIÓ

 

QUINA FESTA! GRÀCIES FAMÍLIA!

Quan semblava que tot estava preparat per donar inici a la festa, el temps va tornar a jugar-nos una mala passada.

No podeu imaginar-vos la feinada que suposa un event d’aquest tipus: demanar permisos, preparar els jocs, trucar els diables, castellers i grup d’animació, comprar material, posar i treure la paradeta,... i tornar a demanar permisos, i tornar a trucar, etc. perque el dia que havia de fer-se plovia. Quina ràbia!!! Doble feina.

Tot i així aquest any ens ho vem pendre amb més optimisme ja que no era la primera vegada que succeïa; tothom recorda la festa de l’any passat, no?

La qüestió és que per tal de conmemorà els 25 anys del cau varem decidir fer alguna història sonada que ens donés a conéixer al barri i quina millor idea que una Festa del Terra-Nova, i com va anar tot molt bé varem pensar de repetir aquest any i no ens podem penedir d’haver-la fet perque, malgrat els entrebancs, ens hem superat i tant de bó la fem millor l’any que ve i acabi sent una Festa Major del barri (qui diu que no?).

Aquesta activitat i d’altres com Carnestoltes, Strambotic Prix o la Fira d’Entitats tenen com a un dels objectius que el barri ens conegui i sàpiga qui sóm i què fem, i aconseguir que s’apuntin nens i nenes al cau i pel que estem veient ho estem aconseguint. Follets està creixent (la base és molt important) i les altres unitats també comencen a fer-se grans.

Però per a que un cau funcioni i no tanqui mai es necessiten, per altra banda, caps. Ser cap vol dir responsabilitat, temps,... i treballar voluntàriament i desinteressada (no cobrem un duro, ho fem “por el amor al arte”).

El voluntariat és un dels valors que intentem ensenyar als vostres fills/es; DONAR SENSE REBRE RES A CANVI; i la veritat és que en una societat capitalista-consumista és molt complicat que, mitjançant el joc, s’aconsegueixi que els nens aprenguin aquest valor.

El món escolta és gran i bonic però cada vegada més difícil. Aquestes dificultats es superen amb un treball en equip i que aquest equip rebi la confiança i recolzament dels pares i mares, i això és algo que feia temps que no passava al Terra-Nova i d’aquesta manera les coses comencem a anar bé al nostre cau (tots ens ho mereixem).

Per finalitzar volem donar les gràcies a totes les mares i pares i volem desitjar una llarga vida al nostre estimat agrupament: el TERRA-NOVA.

                                                                  Cristian Placer Rodríguez

                                                                     Membre de la U.M.A.


Bona nit,
 
No sé qui rebrà aquest email i si ens recordarà, som la Míriam i el Julià i us escribim des de Manresa. Jo vaig començar cap el 81 o 82, els meus primers campaments van ser uns de SS a Rocabruna amb la unitat de Raiers (aleshores Rangers ja que encara estàvem a MEGSJC) i la veritat és que no recordo quan vaig plegar de Cap de Pioners però els nostres darrers campaments van ser l'INTERCAMP a Fitor (La Bisbal d'Empordà); de fet allà ja no erem cap de Pioners sinó que formàvem part de l'Equip Motor d'EECC que organitzàvem el campament, devia ser l'estiu del 94.
Avui, remenant entre les meves "Carpetas Personales" de l'OUTLOOK, he trobat un mail amb un link a la WEB del Terra Nova; hi he entrat. M'ha agradat veure'm en unes fotos dels antics i quasi m'he emocionat llegint el texte del Jordi Visent amb motiu del 25è. Té molta raó respecte a la velocitat amb que la vida et desvincula d'entorns i de persones que han representat tant i tant en la teva vida, és absolutament sorprenent! Mentre vaig escribint intento recordar imatges de la meva història al CAU i em passem com "flashos" per la memòria; van ser molts anys! amb molta trascendència en la meva formació com a persona i en la meva vida personal (avui estic casat amb la Míriam que vaig connèixer al cau i tenim una nena, l'Aina, de 2 anys). I efectivament, de cop i volta, un dia, desconnectes i sense adonar-te'n deixes enrera un trosset de la teva història. De vegades et ve l'anyorança, com ara, qui m'ho havia de dir?!
Bé, si m'he decidit a escriure aquestes línies és per encoratjar-vos al Consell d'Agrupament (o com us digueu ara el grup de Caps que dirigiu l'Agrupament) a continuar una tasca que considero imprescindible en la formació de la personalitat dels nens i adolescents, sobretot d'aquests darrers. Penso que és una tasca cada dia més difícil i que us honra. No sé quines referències i vinculacions amb l'orígen de l'Escoltisme teniu encara, però sigui quina sigui no oblideu mai el perquè feu les coses, quins són els vostres objectius i desenvolupeu tota la resta en base a aquests objectius. Penseu que encara que no us ho sembli, la influència que exerciu sobre els nois i noies que porteu és altíssima i cal saber aprofitar-la per ajudar-los a formar la seva personalitat, a fomentar, sobretot, l'ESPERIT CRÍTIC, i a valorar l'ESFORÇ; per a mi aquests dos valors són els més importants, són els que t'ajudaran el dia de demà a afrontar les dificultats i a superar-les, de vegades amb encert i de vegades no, però en definitiva a superar-les.
 
Bé, no m'enrotllo més que s'ha fet tard, l'Aina ja fa estona que dorm i la Míriam em diu que que faig tanta estona amb l'ordinador...
 
 
SEMPRE A PUNT
 

          Julià Sánchez García

 

 

IMAGINACIÓ AL PODER

 Madrid. 22 de Desembre de 2001. 9h. Niños de San Ildefonso. El bombo comença a donar voltes... que la sort t’acompanyi!

M’aixeco suant. Avui pot ser un gran dia. Tinc tants projectes, són tants els forats a tapar que acabaré fent-me una piscina. Tinc el número del cau entre les mans... se que avui és el nostre dia... ho sé!

Madrid. 22 de Desembre de 2001. 12h. Niños de San Ildefonso. Segueixen cantant i ja han donat la major part dels premis. Mig país és ric...  però la grossa encara no ha arribat.

Segueixo amb el número a les meves mans, sense ungles però a les meves mans.

Tanco el ulls, penso... hipoteca, cotxe,el viatje al Himalaia,... i pel cau? Si ens toqués podriem tenir un local propi, amb més espai i per fer el que ens doni la gana.

Madrid. 22 de Desembre de 2001. 13h. Niños de San Ildefonso. Sí. Sí. Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiií!!!!!!!!!!!!!

10.708... 300 millones de pesetas!

10.708... 300 millones de pesetas!

10.708... 300 millones de pesetas!

10.708... 300 milloneeeeeeees de peseeeeetas!

 

PD: Perque us aneu acostumant, l’any que ve la cantarella serà:

10.708... un millón ochocientos tres mil treinta y seis coma trescientos trece euros...

ja no serà el mateix.