No és gens difícil, tot
passejant per qualsevol indret del poble de Sant Fruitós de Bages,
observar aquestes construccions tan característiques i peculiars
que omplen el paisatge agrícol. La seva particularitat rau en la
utilització única i exclusivament d'un material sòlid
i consistent com és la pedra; d'aquí prové la denominació
popular de "construccions en pedra seca". Aquesta tècnica però,
ha estat emprada des de fa mil.lenis per l'home, des dels primers albors
històrics de la mediterrània.
El sobrenom popular de
"barraca de vinya", a diferència d'altres indrets on es pot anomenar
"cabana, borda..." , ha marcat la seva identitat pròpia dins la
comarca del Bages. El pagès davant un treball continuat al camp,
les inclemències del temps o, un indret on guardar l'utillatge agrícola
sense transportar-lo cada dia des de casa, feien necessari tenir un refugi
o aixopluc proper. Per aquest motiu es varen aixecar multitut de barraques,
sobretot al segle passat, coincidint amb la notable expansió del
conreu de la vinya.
A Sant
Fruitós de Bages el vi es conservava en tines a les cases per
el seu consum o per vendre'l. El vi de poca qualitat es destil.lava per
fer licor i aiguardent. Aquest fet produí que sorgissin empreses
dedicades a aquest nou mercat com foren: Cal Cura, Cal Morell, l'Alambí
del Sindicat de pagesos i el mas de Sant Iscle. En aquest últim
indret encara continuen amb la tradició de l'elaboració de
vi i xampany artesanal.
Denominació de les construccions de barraques
de pedra seca
a la comarca del Bages.
En el treball de camp d'investigació
que vaig realitzar l'any 1993, vaig deixar entreveure que la denominació
popular de "barraques de vinya", que reben les construccions de
pedra seca de la comarca del Bages, podria haver estat amb anterioritat
com el de "Cabanes" o "Cabanyes". El present escrit, vol deixar constància
d'aquella hipòtesi, corroborada amb documentació inèdita
escrita i localitzada en alguns contractes agraris procedents del fons
de protocols notarials de l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa.
És molt probable que l' explotació
de la terra -se sap de l' extensió del conreu de la vinya des del
segle X per part del monestir de Sant
Benet de Bages- requerís l'ús d'un aixopluc, d'un refugi
o, d'un lloc on poder guardar l'utillatge, entre d'altres usos. Per tant,
no és descabellat pensar en que, des de segles tant reculats com
el X, ja hi hagués alguns tipus de construccions obrades en pedra
seca -material de més facil abast i de major durada que cap altra-,
emplaçades al camp i destinades als usos esmentats. Més aviat,
però, s'hauria de parlar d'evolució constructiva i de modificació,
perquè és probable que moltes de les barraques, en el transcurs
dels anys o, potser dels segles, s'hagin refet i transformat seguint el
mateix procés de rehabilitació d'una casa o habitatge.
Només per la quantitat de vegades
i dels diferents indrets on apareixen documentades, no només el
topònim sinó les barraques físiques, es pot deduir
que són molt abundants dins el territori des del XVIII, qui sap
si com en l'actualitat. Precisament aquesta presència de barraques
està lligada amb una expansió notable del conreu de la vinya
a la comarca. Queda clar que, l'arqueologia encara té que dir molt
sobre el tema.
Els antecendents, però, d'aquestes
construccions es poden documentar des del segle X. Així, per exemple,
tenim que, en una donació de terres feta l'any 987 en un indret
de l'antic comtat de Manresa -actual Sant
Fruitós de Bages-, es fa constar una mujada de vinya situada
a Montpeità, als "Cabanals". Precisament en aquest indret
abunden les construccions de pedra seca, per això, no seria difícil
que aquest topònim tingués alguna relació directa
amb aquest tipus tant característic de construccions; denominació
que es conserva, al menys fins als segles XVII i XVIII, com ho demostra
el fet que l'any 1752 en una venda d'una peça de terra de vinya
es faci constar que aquesta última està situada en la partida
dita "lo serrat dels cabanyals" o, dels "cabanyals" a seques.
El mateix topònim de "cabanyals" apareix documentat en una
venda feta, amb anterioritat, l'any 1715, dins el mateix terme. També,
posteriorment, l'any 1790, en un capbreu del monestir de Sant Benet de
Bages, hi consta que el monestir rep cens d'una peça de terra de
vinya en la partida anomenada dels "cabanyals", a Sant Fruitós
de Bages.
Són curiosos els pactes que es detallen
en una venda -datada l'any 1717- d'un hort en el terme de Manresa: "ab
pacte que la pedra cullir en son degut temps sens pagar cosa, item ab pacte
que puga fer v.m. en dit hort una caseta o barraca ab sa porta y acomodarlas
murallas".
L'any 1753 es ven una peça de terra
de vinya dins el terme de Sant Fruitós en la partida de Sant Onofre
-Vall deIs Horts- la qual afronta "lo tros del mitg comensant sinch
pasadas mes avall de la barraca y de alli en amunt tot lo que diu lo marge...".
En unaltra venda realitzada l'any 1760 en
el terme de Santpedor es detalla que el tros de terra consisteix en "dos
bancals y tres passadas de vinya arribant fins a una barraca y un marge
de set cortans...". Dos anys després, l'any 1762, es ven una
peça de terra de vinya en el terme de Sant Fruitós de Bages,
en la partida "la roca del bitllo", la qual afronta a solixent "mitjansant
un single y anibant fins a las barracas". L'any 1763, dins el mateix
terme de Sant Fruitós -en les inmediacions de la Vall dels Horts-,
es fa una venda d'una peça de terra de vinya i en les afrontacions
es diu: "termena a tremuntana ab la restant terra arribant fins a una
roca que allí hi ha devant de la barraca".
Un inventari de béns de l'any 1782,
dins el terme de Salelles, descriu la propietat d'un pagès de Sant
Salvador de Guardiola on es detalla que aquest té "la mitat de
una barraca agafada a mida".
L'any 1788 es ven el terme de Sant Fruitós
una peça de terra de vinya plantada i part campa en la partida dita
"lo pla de la barraca" o de "Sant Isidro". Per les afrontacions
de terra aquest indret correspon a les inmediacions de la capella de Sant
Isidre, la qual queda dalt d'un turó; en l'actualitat, molt a la
vora de l'església hi ha una barraca on es pot llegir a la llinda
de la porta la data de construcció: 1800.
En un capbreu del monestir de Sant Benet
de Bages, datat l'any 1790, hi consta que el monestir rep cens d'una peça
de terra de vinya d'un jornal i milg de llauradura de mules en la partida
dita el "Pla de la barraca". En els pactes d'una venda realitzada
aquest mateix any, d'una peça de terra de vinya en el terme de Sant
Fruitós, es fa constar: "es deurer comuna la barraca se encontra
en lo terme de la pessa de terra" .
Quan als constructors i treballadors d'aquestes
edificacions singulars, les úniques referències localitzades
del segle XVIII fan referència a un "mestre de parets seca"
i a un "rumpedor de piedra". La primera denominació s'esmenta
en una àpoca de l'any 1751, mijançant la qual, un individu
de Sallent apareix anomenat d'ofici com a "mestre de parets seca"
i es detallen els costos que cobra per aixecar diferents parets en el mateix
terme -citat en el meu treball-. La segona denominació està
descrita en un encant de l'any 1746, d'una peça de terra de St Mª
de Fulgarolas on es fa constar que la dita peça limita amb Joan
Monells "rumpedor de piedra" de la mateixa població.
No m'agradaria acabar
aquestes notes sense deixar constància del popular " barracaire",
un ocell singular de la comarca del Bages, documentat des del primer terç
del segle XX. Com aquest animal solia pernoctar en les barraques cap a
la tardor i l'hivern, a resguard del fred, d'aquí la seva denominació
tant peculiar.
Malauradament la poca utilitat que
tenen les barraques en l'actualitat, així com el progressiu abandonament
del conreu al camp, fa preveure que en pocs anys quedin enrunades del tot.
Esperem que la consciència de les institucions faci possible la
seva conservació. Si voleu més informació, sobre el
tema de les barraques de vinya, podeu consultar la bibliografia
local, on trobareu una publicació específica sobre aquest
tema, o consultar
els enllaços i bibliografia d'altres llocs de la Mediterrània.
També us ofereixo les imatges
d'algunes de les barraques que es conserven en el terme de Sant Fruitós
de Bages, així com d'altres aplicacions donades a la pedra com marges,
piques de pedra... Per accedir-hi només cal pulsar al damunt d'alguna
de les barraques de més avall.
|
