|
Centre d'Estudis del Bages
CIRCULAR DESEMBRE 2004
Núm. 122 - Desembre 2004
Als darrers mesos s’ha començat a replantejar, una vegada
més, la divisió administrativa de Catalunya. El nou govern
de la Generalitat sembla que vol, per fi, tancar definitivament una qüestió
cabdal per al país amb la implantació de regions o vegueries
que substitueixin l’esquarterament provincial.
Es tracta, de fet, d’una necessitat inajornable després de massa
temps de només proposar-la, però sense força ni voluntat
real per aplicarla.
Els interessos de la política local i comarcal, així
com el poder central estatal, n’han estat un fre evident. Ara, més
enllà del disseny definitiu de cada regió (límits i capitalitat),
que té elements de discussió, el que sembla clar és
que apareixeran també noves comarques que s’afegiran a les quaranta
actuals.
Pel que fa al nostre àmbit territorial, la Catalunya central,
es dibuixen amb claredat canvis importants. Així, el Moianès,
el Lluçanès i, probablement, l’Alta Segarra, gaudiran de la
consideració de comarques de ple dret. Fins ara no tenien rang administratiu,
malgrat que gairebé ningú en qüestionés la seva
existència. Altra cosa és definir el seu territori amb detall
i saber si tenen prou pes des d’un punt de vista econòmic i demogràfic.
En qualsevol cas, tot sembla indicar que, tard o d’hora, això farà,
inevitablement, que hi hagi canvis d’adscripció de diversos termes
municipals.
Pel que fa a la nostra comarca, sembla que els municipis d’Aguilar
de Segarra, Sant Feliu Sasserra, Calders, Monistrol de Calders, l’Estany,
Moià i Santa Maria d’Oló tenen molts números per sortir
del Bages, tot i que en el darrer cas la cosa no sembla pas molt clara si
hem de fer cas de l’opinió popular expressada fa mesos en referèndum.
No podem ni volem fer des d’aquí una defensa aferrissada de
res; al cap i a la fi, nosaltres, com a estudiosos del fet comarcal, estem
oberts al debat. Ara bé, el que sí que ens sembla convenient
–i no veiem pas que gairebé ningú en parli– és que el
tema de les fronteres municipals es pugui tocar sense xafar ulls de poll.
És dificilíssim debatre amb serietat i rigor una nova
delimitació dels nostres municipis. Adaptar-los a la realitat actual
es fa impossible. Ningú no està disposat a cedir res, sovint
per un punt d’orgull francament ridícul. Tot plegat farà que
si es confirmen els canvis hi hagi un nou mapa comarcal amb zones adscrites
administrativament a una nova comarca, però que en
són geogràficament prou distants. Pot ser el cas, per exemple,
del sector sud-occidental del municipi de Calders que toca i és clarament
Pla de Bages.
Sigui el que sigui i passi el que passi, nosaltres, des del CEB,
seguirem treballant per l’estudi, el coneixement i la difusió del
territori bagenc i, per extensió, de totes les terres de la Catalunya
central i la seva àrea d’influència.
• La segona jornada de debat sobre el barri vell de Manresa, coorganitzada
per la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes,
el CEB, FORUM, S.A., l’Ajuntament de Manresa, la Cambra de la Propietat Urbana
de Manresa i el Bages i la
Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, es va portar a
bon terme el dissabte 12 de juny al matí a l’auditori de la Fundació
Caixa Manresa. Va comptar amb el patrocini de Constructora d’Aro i Caixa Manresa,
així com la col·laboració del diari Regió7 que
en va oferir una bona cobertura informativa. Presentaren l’acte Josep Armengol
(FORUM) i Lluís Piqué (Col·legi d’Arquitectes). Tot
seguit els diversos ponents oferiren les seves visions i reflexions, aplegadess
en diversos àmbits:
“Habitatge, serveis a les persones i dinamització social”; “Activitat
econòmica: comerç, serveis i turisme” i “L’entorn urbà:
l’espai públic i el patrimoni”.
En el primer bloc intervingueren Dolors Serra (Càritas), Francesc
X. Navarro (Bages per Tothom), Ignasi Torras (Cambra de la Propietat) i Jaume
Calsina (dissenyador). En el segon bloc parlaren Eudald Tomasa (Transversal),
Jaume Bacardit (Associació de Comerciants del carrer d’Urgell), Joan
Comellas (promotor) i Maurici Rossell (UBIC). I, finalment, el tercer fou
el torn de Jordi Cañas (promotor), Ricard Torres (arquitecte i veí
del barri antic), Antoni Daura (CEB), Jordi Torres (constructor), Ramon Serra
(Associació pel Museu Comarcal de Manresa) i Marc Torras (historiador).
A mig matí, els participants –en nombre d’un centenar de persones–
van fer una pausa-esmorzar a l’Ateneu. Una darrera intervenció, abans
de la presentació de les conclusions, a cura del moderador de l’acte,
Joan Piqué (Regió7), fou la d’Albert Cuchí, de l’Institut
de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, que va exposar la metodologia
de seguiment i participació (High quality Enviromental and economical
in regeneration) d’un reeixit projecte finançat parcialment per la
Comissió Europea.
Van cloure l’acte Oriol Nel·lo, secretari de Planificació
Territorial de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Valls, alcalde de Manresa.
• Els dies 23 i 24 del passat mes d’octubre va tenir lloc a Torroella de
Montgrí (Baix Empordà), la II Trobada d’Estudi per a la Preservació
del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans, donant continuïtat
a la trobada celebrada dos anys abans a Manresa.
En ambdues el CEB en va ser entitat col·laboradora. Les ponències
presentades van anar a càrrec d’experts: en gestió legal de
patrimoni l’arquitecte andorrà Joan Reguant; com a recursos de formació,
integració laboral i ús social, d’una banda, la Fundació
El Solà de la Fatarella i, de l’altra, el mallorquí Antoni Reynés,
tècnic del patrimoni etnològic del DMANCM. Significativa va
ser també la presència d’una seixantena d’inscrits, la qual
cosa demostra l’interès creixent que desperta aquest patrimoni singular.
Les conclusions finals van donar lloc a l’anomenada “Declaració de
Torroella”, que es presentarà a les administracions. La Trobada va
finalitzar visitant alguns elements arquitectònics de pedra seca propis
de la demarcació i inclosos dins la Ruta del Vent del Montgrí.
Finalment direm que la presència bagenca vinculada a la nostra
entitat fou, d’una banda, la d’Ignasi Cuadros, en representació de
l’Institut Ramon Muntaner. Com a investigadors inscrits hi anaren Josep Mª
Soler, actiu en el debat que va tenir lloc posteriorment i, finalment, Jaume
Plans que va presentar els treballs: Propostes per conservar el patrimoni
arquitectònic de pedra seca a Catalunya i Projecte de Museu Etnogràfic
Rural d’Arquitectura Popular a Sant Fruitós de Bages, comunicacions
que no es van llegir en pœblic, perquè, com la resta de treballs, s’editaran
posteriorment en una publicació.
• Una trentena de persones van assistir a l’acte de presentació del
llibre Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759-1860), d’Àngels
Solà, que va tenir lloc a la sala de conferències del centre
cultural del Casino de Manresa, el dimecres 3 de novembre a les vuit del vespre.
L’obra és el primer volum d’una nova col·lecció sobre
la història industrial del Bages, coeditada pel CEB, el Col·legi
d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa i la demarcació a
la Catalunya central del Col·legi d’Enginyers Industrials de
Catalunya. Hi intervingueren, a banda de l’autora, el degà dels enginyers
tècnics, Gómez Pardo, el president de l’altre col·legi,
Josep Alabern, així com Antoni Daura, president
del CEB, i Josep Oliveras, autor del pròleg. Tancà i presidí
la vetllada Jordi Valls, alcalde de la ciutat de Manresa.
CRÒNICA
• Els dos propers números de la revista Dovella seran de caràcter
monogràfic i recolliran en les seves pàgines les conclusions
de dos actes que han tingut força participació i interès.
Per una banda, la jornada sobre els morts de la guerra i la postguerra a Catalunya
(juny de 2003) i, per l’altra, les jornades de debat sobre els nuclis antics
de les nostres ciutats
(novembre de 2002), especialment Manresa (abril i juny de 2004). El primer
exemplar (tardorhivern de 2004) és possible que ja sigui a les vostres
mans en el moment de llegir aquesta “circular”; el segon (primavera de 2005)
apareixerà més
endavant.
• Arran de la jornada de debat sobre el barri antic manresà s’han
produït uns contactes amb l’administració municipal que esperem
siguin profitosos pel que fa, sobretot, a la salvaguarda del nostre patrimoni
històric i artístic. El regidor d’Habitatge i Rehabilitació
de l’Ajuntament, Ignasi Perramon, s’ha ofert a estudiar les possibilitats
de protegir algunes cases o indrets que siguin d’interès. En aquests
moments hi ha una comissió, integrada per Antoni Daura, Marc Torras
i Ramon Serra, que hi
està treballant. Confiem que en puguin sortir fórmules per
dignificar aquest barri sense perdre la seva idiosincràcia forjada
al llarg dels segles, especialment ara que s’entrarà en una fase de
gran moviment i activitat constructora i rehabilitadora a través de
la societat municipal FORUM. Us mantindrem informats.
• Fruit de les relacions que s’han tingut darrerament amb diversos col·lectius
i entitats durant la trobada d’estudi del patrimoni
en pedra seca, us podem avançar que col·laborarem amb Xarxa
de Custòdia del Territori (XCT) per preparar una propera reunió
la tardor del 2005. Donarem, doncs, suport a
les jornades entre les entitats de preservació del patrimoni
rural i cultural.
• Després d’un període relativament llarg, en el qual
hem alentit una mica el nostre ritme de publicacions,
estem també començant a valorar i sospesar
ara les possibilitats de reprendre l’activitat amb
l’edició de noves obres. Ja n’anirem parlant quan
puguem concretar alguna informació més concreta
al respecte.
• Premis Lacetània 2004. Enguany, i pel que fa a
aquells en els quals participa el CEB, al costat
d’Òmnium Cultural i el Col·legi de Doctors i Llicenciats,
podem dir que el “Premi Antoni Esteve”
ha estat concedit ex aequo als treballs Auca de la
Llum. Estudi i anàlisi, de Carolina Prat i Oller i La
Roureda del Llopart (Sant Julià de Vilatorta). Contribució
al coneixement naturalístic de la darrera
roureda de la Plana de Vic..., un treball col·lectiu
del Grup de Naturalistes d’Osona. Per altra banda,
els premis “Treballs de Recerca per a Joves” s’han
atorgat de la manera següent: el de l’àmbit científic
i tecnològic a Influència dels defectes visuals
en el rendiment escolar, d’Aida Hajjar Sesé, tutorat
per Antoni Borràs, del col·legi la Salle de Manresa;
ha rebut alhora una menció honorífica La ciutat
de les pedres. Estudi geològic dels edificis de
Manresa, de Marta Casarramona Farré, essent el
professor tutor Antoni Borràs, de l’IES Lacetània
de Manresa. Quant a l’àmbit humanístic i de ciències
socials el guanyador ha estat Hemalosa: naixement,
creixement i mort d’una empresa, del qual és
autor David Saus Canamassas, i els professors tutors
són Esteve Tarragó i Josep Canamassas, de
l’IES Bosch i Jover d’Artés. En aquest apartat també
s’ha donat una menció al treball La veu de l’experiència,
de Laura Garcia i Berta Torres, tutorat per
Rosa Lóbez, de l’IES Lacetània de Manresa. Afegirem,
finalment, que el Premi Bages de Cultura
ha recaigut en el Sr. Francesc Vila, músic. L’enhorabona
a tots!
ACTIVITATS
• De cara a l’any que ve estem preparant un
cicle de
conferències sobre la guerra del Francès al Bages.
Ens acostem –queden tres anys i escaig– al bicentenari
d’aquest conflicte bèl·lic que suposarà, ben
segur, un bon moment per fer-ne memòria i valorar
el seu paper geo-històric. Nosaltres ens avancem a
l’esdeveniment amb la preparació de quatre xerrades.
La primera tindrà lloc cap al mes de maig a
Marganell, i la segona, al setembre, a Santpedor.
La següent, al darrer trimestre, a Súria. I acabarem
a Manresa. En tots els casos comptarem amb la
col·laboració i el suport de l’Arxiu Històric Comarcal
de Manresa i els respectius ajuntaments. Us farem
arribar el programa detallat en el seu moment.
Necrològiques
• El dia 16 d’octubre ens arribava la trista notícia de
la mort inesperada del nostre consoci, el Dr. Ramon
Cornet i Arboix. Vinculat des dels primers anys
al CEB, va formar part de la junta directiva del 1983
al 1994. Els seus estudis sobre la història de la farmàcia
a Manresa són una aportació fonamental i
indispensable per a tots els investigadors que vinguin
darrere seu. Precisament es dóna la circumstància
que poques hores abans de morir, havia estat
distingit per la delegació bagenca del Col·legi Oficial
de Metges de Barcelona, amb el seu reconegut
premi d’història mèdica “Oleguer Miró” pel treball
titulat El receptari de Manresa, escrit amb la
col·laboració de Marc Torras. Descansi en pau!
• El 22 d’octubre un altre consoci ens deixava per
sempre més. Es tracta del Sr. Jaume Galobart, un
estudiós que en la darrera etapa de la seva vida freqüentà
sovint les dependències de l’Arxiu Històric
Comarcal de Manresa, participant activament en
nombroses trobades del CEB. Des d’aquí volem
donar el nostre més sentit condol als seus familiars
i amics.
Exposició
• Fins al 23 de gener de 2005 es pot visitar, a la sala
d’exposicions del Casino de Manresa, la mostra escultòrica
de Lluís Montané i Mollfulleda (1905-1997). Es tracta d’una
producció del Museu Abelló,portada aquí pel Museu Comarcal
de Manresa a través de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació
de Barcelona, amb la col·laboració de l’Ajuntament
manresà. L’horari és l’habitual: de dimarts a diumenge de
18 a 21 hores.
Premis
• Us fem saber, per si és del vostre interès, que
l’Institut d’Estudis Catalans ha convocat el seu
LXXIV cartell de premis i borses d’estudi. Per a
més informació us podeu adreçar a l’Arxiu Històric
Comarcal de Manresa, on hi ha les bases corresponents.
• Felicitem des d’aquí el nostre consoci, Jaume Capdevila
i Plans per haver obtingut el “Premi Excursionisme”
d’enguany, integrat dins dels premis
Lacetània, amb el treball titulat El castell de Guardiola.
El promou el Centre Excursionista de la Comarca
de Bages, que n’assumeix alhora la seva
edició.
|
circular 
