Vostè està aquí: agenda activitats realitzades congressos



activitats realitzades
trobades
pedraseca
jornades
congressos









congres

 

Els paisatges de la vinya


 




CONGRÉS

Manresa (BAGES)

24, 25 i 26 d'octubre de 2003


 

Valoració del Congrés «Els paisatges de la vinya»

Del 24 al 26 d’octubre del 2003 Manresa, capital de la comarca del Bages, ha estat la seu del congrés «Els paisatges de la vinya». El projecte ha estat obert a estudis de la vinya i el vi de tota l’àrea mediterrània, des de diferents vessants com poden ser la geografia, la història, l’arqueologia, l’antropologia, l’enologia, l’arquitectura rural, el folklore o l’art, entre d’altres aspectes. Tot plegat repartit en una sèrie d’àmbits específics de treball a l’entorn de la vinya: paisatge i territori, patrimoni, costums i tradicions i medi ambient al segle XXI.

Inauguració oficial del Congrés presidit per les màximes autoritats

La gestació del projecte ha tingut com a principals artífexs el Centre d’Estudis del Bages, que commemorava el seu vint-i-cinquè aniversari i el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages.

Una de les apostes innovadores d’aquest Congrés n’ha estat l’edició impresa en paper de les Actes coincidint amb el desenvolupament del mateix Congrés, aspecte aquest que ha implicat un esforç per garantir la presentació de les comunicacions molt abans de la trobada. Això no ha significat, però, cap impediment perquè s’hagin presentat una quarantena de treballs d'estudiosos i investigadors que es mouen a l’entorn del món vitivinícola de l’àrea mediterrània. Les comunicacions aportades al Congrés provenen de diferents països com França, Eslovènia o Mèxic, però, sobretot, de les terres de parla i cultura catalana.

Quant a la qualitat dels treballs presentats al Congrés de Manresa, val a dir que aquesta ha estat força notable, destacant-ne la tasca d’investigació i recerca de comunicants, les aportacions novedoses i singulars dels ponents i, fins i tot, quan ha estat possible, el debat obert a tots els assistents. D’aquesta manera, s’ha aconseguit enllaçar passat, present i futur, barrejant diferents àmbits d’estudis i de recerca, amb un únic fil conductor: la cultura vitivinícola. La transversalitat dels estudis presentats a l’entorn de la vinya permet copsar la vàlua d’un patrimoni paisatgístic que forma part de la identitat comuna de la majoria de països mediterranis.

les comunicacions van ser seguides amb molta expectació

Aprofitant la trobada científica del Congrés, també s’ha organitzat, al centre neuràlgic de la ciutat, la primera edició de la Fira Vinàlia, una mostra lúdica i festiva de la tradició vitivinícola i de productors de vins i caves de la DO Pla de Bages. Així, s’ha dut a terme una exposició activa i representativa d’alguns oficis antics artesans relacionats amb el món del vi: aiguardentista, boter, llauner, ceramista i, fins i tot, un artesà de la pedra seca, el qual va aixecar un mur imitant les edificacions que configuren el nostre paisatge més proper; també hi havia una mostra d’eines agrícoles en miniatura. Igualment interessant va ser el sopar celebrat a l'Escola d'Hoteleria Joviat, on els veritables protagonistes foren els vins bagencs, maridats perfectament amb plats típics de la cuina del país.

Vinàlia: 1ª mostra d'oficis artesans relacionats amb el món del vi

sopar amb maridatge de vins bagencs de la DO Pla de Bages

La cloenda del Congrés, malgrat la climatologia adversa, es va desenvolupar amb la visita guiada en vehicles 4x4 al conjunt arquitectònic de les “Tines de l’Escudelleta”, una mostra del patrimoni singular que es pot trobar al Bages, sobretot als municipis de Mura, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort. Les tines enmig de les vinyes són excepcionals a Catalunya, per això el Congrés també s’ha adherit a la iniciativa endegada pel Consorci de les Valls del Montcau, per tal de demanar-ne la seva recuperació i conservació al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu que tot el conjunt de tines siguin declarats bé cultural d’interès nacional. En un altre àmbit, les jornades es van cloure amb una visita guiada a l’empresa vinícola bagenca Masies d’Avinyó, per veure sobre el terreny tot el procés de vinificació i on s’ha fet patent que tradició i modernitat poden ser compatibles.

tines de l'"Escudelleta"

visitant l'interior d'alguna de les tines

En definitiva, la celebració d’un Congrés sobre els paisatges de la vinya, en termes generals, s’ha de valorar positivament. Primer de tot, perquè iniciatives com aquesta són les que evidencien la riquesa i la singularitat d’un patrimoni, sovint menystingut; en segon lloc, perquè així es revaloritza la nostra pròpia autoestima vers un fenomen que torna a ressorgir amb força a casa nostra: la cultura de la vinya i el vi. La trobada també ha servit per reivindicar el passat vinícola de la comarca del Bages, un dels més importants de Catalunya. Una tradició, però, que torna a renéixer de la mà de la DO Pla de Bages, que aposta per la qualitat vitivinícola, per mantenir varietats autòctones de raïms, a més de potenciar la preservació del patrimoni arquitectònic tant característic, el qual ha definit la nostra demarcació en temps passats.

 

 

 Àmbits, ponents i comunicants del Congrés

24, 25 i 26 d’octubre de 2003

- ÀMBIT 1: Vinya, paisatge i territori

Ponent i relator: Josep Colomé, professor del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona

COMUNICACIONS:

- Bohigas, M. i Muñiz, H.: LA MODIFICACIÓ DEL PAISATGE VITÍCOLA A CATALUNYA AL S. XVIII, L'OLLA D'AIGUARDENT DE JOSEP HORTONEDA A RIUDACANYES

- Galera, Andreu: LA RODALIA DE LA VILA DE CARDONA. TERRITORI, VITIVINICULTURA I OLIGARQUIES URBANES EN EL MIG CARDENER. (SEGLES XIII-XVI)

- Jornet, R., López, D. i Pou, J.: ELS ORÍGENS DE LA VITIVINICULTURA A CATALUNYA. PRODUCCIÓ I CONSUM DE VI EN ÈPOCA IBÈRICA (SEGLES VII-III AC).

- Martí, Robert: UNA PANORÀMICA DEL VINYAR ADÈS I ARA

- Mas, David: LES FEIXES DE VINYA. EXEMPLES DE PAISATGE A LES VALLS D'ANDORRA

- Molleví, G.: EL PAISATGE DE LA VINYA DE CATALUNYA EN MAPES I TEXTOS CIENTÍFICS I DE VIATGES

- Panareda, J. M., Nuet Badia, J. i Casulleras, G.: TESTIMONIS DEL CONREU DE LA VINYA EN EL PAISATGE DEL PARC NATURAL DE MONTSERRAT

- Pérez, T. A.: LA FINCA DEL NICOLAU, EXEMPLE D'EXPLOTACIO DE VINYA A L'HORTA D'ALACANT

- Piñero, Jordi: UN INTENT PER CREAR UNA COLÒNIA DE RABASSAIRES A CAL DALMAU (RAJADELL, BAGES)

- Plans, Jaume: MODEL D'ESTRUCTURA AGRÀRIA BAGENCA: SANT FRUITÓS DE BAGES AL LLARG DEL SEGLE XVIII

- Santapau, M. C.: EVIDÈNCIES ICONOGRÀFIQUES I MATERIALS DEL CONREU DE LA VINYA DURANT L'ÈPOCA ROMANA A BANYS DE LA REINA (CALP, ALACANT)

- Santasmasses, J. i Badia, M.: L'EDICIÓ DE LA PROPIETAT AGRÀRIA AL SECTOR VITÍCOLA EN LES DARRERES DÈCADES

- Torras, M.: LA VINYA I EL VI A LA MANRESA BAIXMEDIEVAL SEGONS EL LLIBRE VERD

-   Conferència: "L'evolució del conreu de la vinya al segle XX a Catalunya", per Montserrat Nadal Roquetjalmar, professora titular de Viticultura de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili

- ÀMBIT 2: Vinya i patrimoni.

Ponent i relator: Juan Piqueras, professor de Geografia de la Universitat de València

COMUNICACIONS:

- Juvanec, Borut: TYPOLOGY OF STONE SHELTERS

- Besó, A.: DEL CELLER DOMÈSTIC AL CELLER INDUSTRIAL: LA INTRODUCCIÓ DEL FERRO EN L'ARQUITECTURA DEL VI A LA COMARCA D'UTIEL-REQUENA

- Canela, R. (i altres): EL CREIXEMENT I DAVALLAMENT DEL CONREU DE LA VINYA DEL 1850 AL 1900, AL TERME DE MONTBLANC, A TRAVÉS DE LES CONSTRUCCIONS AGRÀRIES DE PEDRA SECA

- Fàbrega, A.: LES COBERTES EN FALSA CÚPULA DE LES BARRAQUES DE VINYA

- Ferrer, Llorenç: TINES A CASA, TINES AL MAS, TINES ENMIG DE LES VINYES A LA CATALUNYA CENTRAL

- Gallardo, D.: FEIXES I BARRAQUES: EL LLEGAT RURAL QUE SE'NS FA INVISIBLE.

- Ripoll, R.: LES CONSTRUCCIONS DE PARET SECA A L'ANOIA

- Samsó, S., Sánchez, S. i Garcia, A.: LA PEDRA SECA AL CAP DE CREUS

- Villegas, F.: L'EXPOLIACIÖ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC EN LES COMARQUES RURALS: El cas de les construccions de pedra seca del Puig de Sant Daniel (Sant Joan de Vilatorrada)

- Vives, J. M.: UNA PROPOSTA PER A LA CONEIXENÇA I CONSERVACIÓ DE LES TINES AL MIG DE LES VINYES A LA COMARCA DEL BAGES

- ÀMBIT 3: Vinya, costums i tradicions.

Ponent i relator: Xavier Roigé, professor del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona.

COMUNICACIONS:

- Ballús, Glòria: CANÇONS TRADICIONALS AL VOLTANT DE LA VINYA I EL VI

- Carbonell, E.: JOSEP PLA I L'ANTROPOLOGIA DE LA VINYA

- Crivillé, J. i Vilar, R.: REPERTORI DE TRANSMISSIÓ ORAL AL VOLTANT DE LA VINYA I LA CULTURA DEL VI

- Grangé, M.: BIBLIOGRAFIA CRÍTICA SOBRE LA VINYA

- Luna, Xavier: LA VINYA I EL VI SEGONS MIQUEL AGUSTÍ, UN PAISATGE DEL SEGLE XVII

- Perxac, M.: L'ELABORACIÓ D'UN QÜESTIONARI ETNOLINGÜÍSTIC SOBRE LA VINYA

- Plans, Jaume: VOCABULARI A L'ENTORN DE LA VINYA A LA COMARCA DEL BAGES AL SEGLE XVIII

- ÀMBIT 4: Vinya i medi ambient al segle XXI.

Ponent i relator: Jaume Busquets, codirector del màster en intervenció i gestió del paisatge a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ponència: “Vinya i medi ambient: un compromís necessari”

COMUNICACIONS:

- Elias, L. V.: EL PAISAJE CULTURAL DE LA VIÑA EN LA RIOJA. ESPAÑA

- Martinez, J.A.; Jimenez, M.; Ramos, M.: IMPACTE DE LES TRANSFORMACIONS DE TERRES I CANVIS D'USOS DEL SÒL EN L'EROSIÓ HÍDRICA EN VINYES DE L'ALT PENEDÈS - ANOIA

- Miranda, J.: PAYSAGES VITÍCOLES DU MONTBLANC

- Paül, V.: LES WINELANDS D'STELLENBOSCH, PAISATGES DE LA VINYA A SUD-ÀFRICA

- Paunero, F. X.: TRANSFORMACIONS EN EL PAISATGE DE COLERA, ALT EMPORDÀ: LA VINYA I EL PATRIMONI CULTURAL

- Martinez, J.A; Porta, J.; Ramos, M.: SUELOS DE VIÑA DEL ALT PENEDÈS. ANOIA: CARACTERÍSTICAS Y PROCESOS DE DEGRADACIÓN POR TRANSFORMACIÓN DE TIERRAS Y EROSIÓN HÍDRICA.

(Nota:: Les Actes del Congrés ja estant editades i es poden adquirir al preu de 30 euros -iva inclòs- demanant-les a la Secretaria del CEB. Es poden enviar contrareemborsament més les despeses d'enviament.


 

Organització

Centre d’Estudis del Bages i Consell Regulador de la D.O. Pla de Bages.

Comissió organitzadora: Llorenç Ferrer (coordinador), Joan Francesc Baltiérrez, Antoni Daura, Jaume Gibert, Robert Martí, Jordi Suades, Jaume Plans, Valentí Roqueta i Josep M. Soler.

Amb el suport de:

Institut Ramon Muntaner

Centre d'Estudis del Bages
C/Via Sant Ignasi, 40

08241 MANRESA
Tel. 93-8736525
cebages@manresa.mesvilaweb.cat

 VISITES REALITZADES

www.servicont.com

Estadisticas  


contacte formulari de consulta