|
|
|
|
|
|
|
Congressos
|
|
|
|
exhaurit
AUTORS DIVERSOS: Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica (Manresa,
1990) Fortificacions. La problemàtica de l'lbèric pIe (segles
IVIII o.C.), ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1991, 364 pàgs.,130
x 21 cm., il.lustrat.
Es tracta de la publicació d'un aplec de ponències i comunicacions
que es presentaren al Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica,
celebrat a Manresa el desembre del 1990, sota la iniciativa del Centre d
'Estudis del Bages i la Societat Catalana d'Arqueologia. El volum, format
gran, recull les novetats més destacades sobre el tema de les fortificacions
ibèriques a tota l'àrea geogràfica (la franja mediterrània
peninsular d' Andalusia al Llenguadoc) i esdevindrà, doncs, de consulta
ineludible per als arqueòlegs iberistes. Una iniciativa editorial
que ha comptat amb l'inestimable patrocini de l 'Obra Cultural de la Caixa
de Manresa i de tres institucions públiques, cosa que és remarcable
ja que, lamentablement, no és habitual tenir enllestides les actes
d 'un congrés en menys d 'un any. |
preu 30 euros
Actes Congrés Els paisatges de la vinya. Ed. DO Pla de Bages i Centre
d’Estudis del Bages, Manresa, 2003.
La publicació inclou les comunicacions presentades a finals d'octubre
del 2003 en el Congrés celebrat a Manresa sota el títol: "Els
paisatges de la vinya". Aquests són els àmbits i els treballs
dels comunicants: ÀMBIT 1: Vinya, paisatge i territori: Bohigas, M.
i Muñiz, H.: LA MODIFICACIÓ DEL PAISATGE VITÍCOLA A
CATALUNYA AL S. XVIII, L'OLLA D'AIGUARDENT DE JOSEP HORTONEDA A RIUDACANYES;
Galera, Andreu: LA RODALIA DE LA VILA DE CARDONA. TERRITORI, VITIVINICULTURA
I OLIGARQUIES URBANES EN EL MIG CARDENER. (SEGLES XIII-XVI); Jornet, R.,
López, D. i Pou, J.: ELS ORÍGENS DE LA VITIVINICULTURA A CATALUNYA.
PRODUCCIÓ I CONSUM DE VI EN ÈPOCA IBÈRICA (SEGLES VII-III
AC); Martí, Robert: UNA PANORÀMICA DEL VINYAR ADÈS I
ARA ; Mas, David: LES FEIXES DE VINYA. EXEMPLES DE PAISATGE A LES VALLS D'ANDORRA;
Molleví, G.: EL PAISATGE DE LA VINYA DE CATALUNYA EN MAPES I TEXTOS
CIENTÍFICS I DE VIATGES; Panareda, J. M., Nuet Badia, J. i Casulleras,
G.: TESTIMONIS DEL CONREU DE LA VINYA EN EL PAISATGE DEL PARC NATURAL DE
MONTSERRAT; Pérez, T. A.: LA FINCA DEL NICOLAU, EXEMPLE D'EXPLOTACIO
DE VINYA A L'HORTA D'ALACANT; Piñero, Jordi: UN INTENT PER CREAR UNA
COLÒNIA DE RABASSAIRES A CAL DALMAU (RAJADELL, BAGES); Plans, Jaume:
MODEL D'ESTRUCTURA AGRÀRIA BAGENCA: SANT FRUITÓS DE BAGES AL
LLARG DEL SEGLE XVIII; Santapau, M. C.: EVIDÈNCIES ICONOGRÀFIQUES
I MATERIALS DEL CONREU DE LA VINYA DURANT L'ÈPOCA ROMANA A BANYS DE
LA REINA (CALP, ALACANT); Santasmasses, J. i Badia, M.: L'EDICIÓ DE
LA PROPIETAT AGRÀRIA AL SECTOR VITÍCOLA EN LES DARRERES DÈCADES;
Torras, M.: LA VINYA I EL VI A LA MANRESA BAIXMEDIEVAL SEGONS EL LLIBRE VERD;
ÀMBIT 2: Vinya i patrimoni: Juvanec, Borut: TYPOLOGY OF STONE SHELTERS;
Besó, A.: DEL CELLER DOMÈSTIC AL CELLER INDUSTRIAL: LA INTRODUCCIÓ
DEL FERRO EN L'ARQUITECTURA DEL VI A LA COMARCA D'UTIEL-REQUENA; Canela,
R. (i altres): EL CREIXEMENT I DAVALLAMENT DEL CONREU DE LA VINYA DEL 1850
AL 1900, AL TERME DE MONTBLANC, A TRAVÉS DE LES CONSTRUCCIONS AGRÀRIES
DE PEDRA SECA; Fàbrega, A.: LES COBERTES EN FALSA CÚPULA DE
LES BARRAQUES DE VINYA; Ferrer, Llorenç: TINES A CASA, TINES AL MAS,
TINES ENMIG DE LES VINYES A LA CATALUNYA CENTRAL; Gallardo, D.: FEIXES I
BARRAQUES: EL LLEGAT RURAL QUE SE'NS FA INVISIBLE; Ripoll, R.: LES CONSTRUCCIONS
DE PARET SECA A L'ANOIA; Samsó, S., Sánchez, S. i Garcia, A.:
LA PEDRA SECA AL CAP DE CREUS; Villegas, F.: L'EXPOLIACIÖ DEL PATRIMONI
ARQUITECTÒNIC EN LES COMARQUES RURALS: El cas de les construccions
de pedra seca del Puig de Sant Daniel (Sant Joan de Vilatorrada); Vives,
J. M.: UNA PROPOSTA PER A LA CONEIXENÇA I CONSERVACIÓ DE LES
TINES AL MIG DE LES VINYES A LA COMARCA DEL BAGES; ÀMBIT 3: Vinya,
costums i tradicions: Ballús, Glòria: CANÇONS TRADICIONALS
AL VOLTANT DE LA VINYA I EL VI; Carbonell, E.: JOSEP PLA I L'ANTROPOLOGIA
DE LA VINYA; Crivillé, J. i Vilar, R.: REPERTORI DE TRANSMISSIÓ
ORAL AL VOLTANT DE LA VINYA I LA CULTURA DEL VI; Grangé, M.: BIBLIOGRAFIA
CRÍTICA SOBRE LA VINYA; Luna, Xavier: LA VINYA I EL VI SEGONS MIQUEL
AGUSTÍ, UN PAISATGE DEL SEGLE XVII; Perxac, M.: L'ELABORACIÓ
D'UN QÜESTIONARI ETNOLINGÜÍSTIC SOBRE LA VINYA; Plans, Jaume:
VOCABULARI A L'ENTORN DE LA VINYA A LA COMARCA DEL BAGES AL SEGLE XVIII;
ÀMBIT 4: Vinya i medi ambient al segle XXI: Elias, L. V.: EL PAISAJE
CULTURAL DE LA VIÑA EN LA RIOJA. ESPAÑA; Martinez, J.A.; Jimenez,
M.; Ramos, M.: IMPACTE DE LES TRANSFORMACIONS DE TERRES I CANVIS D'USOS DEL
SÒL EN L'EROSIÓ HÍDRICA EN VINYES DE L'ALT PENEDÈS
- ANOIA; Miranda, J.: PAYSAGES VITÍCOLES DU MONTBLANC; Paül,
V.: LES WINELANDS D'STELLENBOSCH, PAISATGES DE LA VINYA A SUD-ÀFRICA;
Paunero, F. X.: TRANSFORMACIONS EN EL PAISATGE DE COLERA, ALT EMPORDÀ:
LA VINYA I EL PATRIMONI CULTURAL; Martinez, J.A; Porta, J.; Ramos, M.: SUELOS
DE VIÑA DEL ALT PENEDÈS. ANOIA: CARACTERÍSTICAS Y PROCESOS
DE DEGRADACIÓN POR TRANSFORMACIÓN DE TIERRAS Y EROSIÓN
HÍDRICA. |
|
| |
AUTORS DIVERSOS: XLIV Assemblea Intercomarcal
d’Estudiosos (Sant Vicenç de Castellet, 20/21-10-2001). Acta, ponències
i comunicacions, ed. Centre d’Estudis del Bages, col·lecció
“Actes” núm. 4, Manresa, 2002, 479 pàgs. (16,5 x 23,5 cm).
Aquest volum recull la major part de ponències i comunicacions que
es van presentar i exposar a l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos que es
celebrà l’octubre del 2001 a Sant Vicenç de Castellet. Fruit
de la iniciativa conjunta de la Comissió del Mil·lenari de
Sant Vicenç de Castellet, l’Escola Universitària Politècnica
de Manresa (UPC) i el Centre d’Estudis del Bages, i comptant amb el patrocini
de l’Ajuntament de la vila i la Fundació Caixa de Manresa, aquesta
assemblea va girar a l’entorn del lema «Llobregat: gent i territori».
Seguint la línia i l’esperit d’aquestes assemblees, que s’han vingut
realitzant des del 1950 arreu del nostre país i que suposen un bon
punt de trobada d’estudiosos locals i comarcals, es van fer nombroses aportacions
que són, doncs, una bona mostra de la riquesa d’aquest col.lectiu.
La seva edició és una bona manera de posar-les a l’abast de
tothom. |
|
|
|
|
|
|
|
|
publicacions 
