|
|
|
|
|
|
|
memòries
|
|
|
|
|
|
|
preu 15 euros
GASOL, Josep Mª. Memòries d’un escolà de la Guia. Petita
història d’un quart de segle: 1924-1948, col.lecció Memòria"
nº1, CEB, Manresa, 1998.
Memòries d’un escolà de la Guia són històries
de més de cinquanta anys enrere. Un enfilall de records personals,
de coses vistes i viscudes per un capellà que va aprendre a fer d’escolà
a l’ermita de la Mare de Déu de la Guia, extramurs de la seva ciutat.
Fruit d’un exercici de la memòria, evocació de fets, persones
i estils de vida que, havent passat a la història, són part
del patrimoni d’aquesta.
Narració de vivències i records manresans principalment,
però també autobiografia d’un estudiant de Vic, ciutat i seminari
en els que transcorregueren molts anys d’adolescència i joventut de
l’autor. |
preu 15 euros
CODINA, Ramon. Lluites perseguides. Vivències de la guerra i l’exili
(1936-1952), col.lecció Memòria, nº3, ed. Centre d’Estudis
del Bages, Manresa, 2000, 191 pàgs. (13 x 21 cm), il.lustrat.
Seguint amb la línia d’aquesta col.lecció, dedicada a recuperar
escrits de caire memorístic, apareixen ara les vivències de
Ramon Codina, un gironellenc establert a Manresa. L’autor, un home compromès
des de jove amb la lluita obrera i sindical, va patir el drama de la guerra
civil espanyola (1936-39) i, posteriorment, l’exili a França, on va
viure l’esclat de la II guerra mundial. Allí va caure a mans dels
alemanys, essent internat en camps de treball. Participà directament
amb la lluita contra les tropes invasores, integrat dins dels maquis francesos
(FTP). I, posterioment, també formant part dels maquis, entrà
a l’estat espanyol amb l’objectiu d’enderrocar la dictadura franquista. Un
cop aquí va ésser capturat i tancat en diverses presons: Barbastre,
Lleida, Saragossa, València i Burgos. Fins que finalment va aconseguir
la llibertat l’any 1952. Recuperar obres d’aquest tipus té un gran
interès històric. Som a l’etapa final de la vida d’unes persones
que van viure en la seva pròpia carn episodis dramàtics i,
encara en bona part confusos, de la nostra història recent més
negra des del punt de vista col.lectiu. I és bo, que des d’un enfocament
individual, i des de posicions diverses (polítiques, militars, sindicals,
etc.) en sapiguem més coses.
|
|
|
preu 12 euros
CARRIÓ, Jacint. Manresa-Mauthausen- Gusen. Deportació i retorn
d’un home compromès amb la llibertat, col.lecció “Memòria”,
núm. 4, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2001, 185 pàgs.
(13 x 21 cm), il.lustrat.
És aquesta l’autobiografia pòstuma d’un manresà que
va viure en la pròpia pell l’horror dels camps d’extermini nazis entre
els anys 1940 i 1945. Sortosament per a ell –i foren percentualment ben poques
les que tingueren la seva sort- en va poder sortir viu i ho ha pogut explicar.
En Jacint Carrió va dedicar tota la seva vida a donar fe de les vivències
d’aquell amarg període, portant a terme la promesa feta pels deportats,
a l’hora d’ésser alliberats, de denunciar permanentment a totes les
generacions presents i futures l’existència d’aquells camps de cara
a que el rebuig social faci que no es tornin a repetir mai més. L’autor
explica, per altra banda, els seus records de la infantesa i l’adolescència,
com també el seu periple durant la Guerra Civil (1936-39). Posteriorment,
i una vegada retornat a Manresa, ens mostra la ciutat durant la postguerra
del règim franquista, per acabar als darrers anys del seu llarg periple
vital, on el seu compromís social el va portar a tenir un paper polític
actiu.
L’obra de Jacint Carrió esdevé el millor testimoni d’uns
anys difícils i dramàtics que, com ell mateix no s’havia cansat
de repetir, convé tenir tothora presents. |
preu 15 euros
SERRA, Jaume (coordinador). Testimonis manresans de les guerres del segle
XX: Pedro Flores, Francesc Marcet, Beatriu Marris, Antoni Ribas, Modest Tuset,
col.lecció Memòria núm. 5, ed. Centre d’Estudis del
Bages, Manresa, 2001, 215 pàgs. (13 x 21 cm), il.lustrat.
La guerra, com a manera de resoldre conflictes, és un fenomen que
en ésser dissortadament tant present i comú al llarg de tots
els temps, ens apareix sovint com a habitual i normal a l’hora d’explicar
les diverses etapes de la història. Però és evident
que les persones que han hagut de viure un conflicte bèl.lic en guarden
una visió diferent. Han estat víctimes d’una gran bogeria col.lectiva,
amb un grau altíssim de despeses humanes i materials absurdes i, sobretot,
del drama que sempre comporta la mort i la destrucció. Aplegar en
un volum el testimoni escrit d’uns manresans que van patir des de posicions
diverses, generalment modestes, la guerra ha estat l’objectiu assolit en
aquest llibre. L’obra comença amb una pròeg de Pelai Pagès,
i continua amb les memòries dels diversos protagonistes. Així
podem llegir els fets de la Setmana Tràgica (1904), la vaga del Centre
de Dependents (1918), els fets d’Octubre de 1934 i l’esclat de la Guerra
Civil (1936) segons la perspectiva vital d’Antoni Ribas (1896-1956). Sgueix
el relat de Francesc Marcet (1890-1974), alcalde republicà al moment
de l’aixecament militar del 18 de juliol del 1936. Mostra les dificultats
i el patiment que van haver de viure des de l’Ajuntament per evitar la destrucció
del patrimoni religiós manresà per part d’elements anticlericals,
bàsicament anarquistes, que van crear un clima de pànic i terror,
Modest Tuset, per la seva banda, dóna fe del seu interanment en camps
de concentració francesos i després la seva travessa del Pirineu
per retornar a casa. Pedro Flores testimoni dos episodis de la seva participació
al maquis contra el règim franquista: l’ocupació efímera
de Navarra i la seva estada a les mines del Pimorent donant cobertura a les
accions dels guerrillers i als fugitius de la repressió de Franco.
Finalment, Betty Marris, manresana d’origen anglofrancès, escriu sobre
la seva estada en un camp de presoners durant la II Guerra Mundial, com també
el seu ingrès posterior a l’exèrcit britànic, participant
aleshores com a intèrpret en nombrosos consells de guerra contra els
nazis alemanys. |
|
|
preu 15 euros
VIADER, Marc. Retalls d'un temps per a no reviure, col.lecció Memòria
núm. 6, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2002, pàgs.
(13 x 21 cm), il.lustrat. |
FLORES, Pedro: Memòries. A la recerca
de l’ideal anarquista, col·lecció «Memòria»
núm. 8, ed. Centre d’Estudis del Bages i Arxiu Històric Comarcal
de Manresa, Manresa, 2003, 378 pàgs. (13 x 21 cm), il·lustrat.
La figura de Pedro Flores, un vell sindicalista de base, nascut a l’Argentina
l’any 1915 i mort el 2001 a Nevers, és, gràcies a la seva gran
vocació divulgativa, un referent per al coneixement històric
de la Manresa sòcio-industrial dels anys de la República. Efectivament,
obres anteriors com «Las luchas sociales en el Alto Llobregat y Cardoner»
(1981), «Tipos manresanos I» (1994) i «Tipos manresanos
II» (1995) ja formen part de la bibliografia històrica manresana.
Amb un estil molt personal, i amb un bagatge intel·lectual plenament
autodidacta i idealista, sempre va tenir interès en donar a conèixer
la seva visió dels fets que va viure intensament, com també
l’opinió que li van merèixer. Tot plegat fa que qualsevol investigador
que vulgui estudiar aquella època a casa nostra hagi de repassar els
escrits d’en Flores, encara que no combregui amb la seva particular manera
de veure els fets i els personatges. Jaume Serra, historiador, ha estat el
curador d’aquesta edició, on es recull una part substancial de les
memòries de la seva vida, que ell va escriure entre els anys 1982
al 1984, l’original de les quals romanen dipositades, per voluntat seva,
a la Biblioteca del Casino (Manresa). D’aquesta manera queda completada l’obra
d’un personatge prou curiós que, amb el seu treball, ens ha aportat
una visió diferent, des de la base, de la lluita anarquista al segle
passat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
publicacions 
