|
Trobada d'estudi per a la preservació
del patrimoni en pedra seca als Països Catalans celebrada
el15 i 16 juny 2002
barraca de vinya del terme de Sant Fruitós
de Bages
PONÈNCIES
PRESENTADES
- ALAY, Joan Carles; CARBAJALES,
Maria: Efectivitat i efectisme en la protecció de la pedra seca
- ALOMAR, G.; Ferrer I.; Grimalt,
M.; Reynés, A.; Rodriguez: El programa europeu PATTER. Una metodologia
de la catalogació d'espais de marjades aplicades a l'entorn sudeuropeu
- BARCELÓ, Antoni; GRIMALT,
Miquel; VIDAL, Miquel: Els avencs del Migjorn i Llevant de Mallorca. Una
mostra singular d'enginyeria tradicional de pedra en sec amb funció
hidrològica
- BERNAT, August; SOLER, Josep
Mª: Proposta d'estudi tipològic de les construccions en pedra
seca
- ESTEVE, Agustí: Campanya
per a la recollida de signatures per a la preservació i rehabilitació
de les cabanes de pedra seca
- FABREGA, Albert: La pedra en
sec a la vinya de Súria
- MORENO, Mª Dolors; PERARNAU,
Claudi: Restauracions i projectes: les barraques de vinya de Rellinars
- PLANS, Jaume Conclusions: Trobada
d'estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països
Catalans
- PREIXENS, Josep: Inventari de
les cabanes de la comarca de les Garrigues
- REBES, Xavier Una experiència
de conservació i rehabilitació del patrimoni de la pedra en
sec a la Fatarella: Projecte d'agricultura de muntanya, terra i pedra
- ROVIRAS, Antoni; MARGAL, Joan;
MUNDET, Candi; PLANAS: Un projecte d'estudi del patrimoni cultural del massís
del Montgrí: l'activitat tradicional de la muntanya (del segle XVII
al XX)
- SOLER, Josep Mª: La rehabilitació
de barraques al Bages, el treball de la D.O. Pla de Bages
- VALLS, Joan Les construccions
de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar
(Nota: les ponències s'han
publicat en el nº78 del 2002 a la revista del CEB, DOVELLA. Es pot adquirir trucant a la seu del CEB)
barraca de vinya del terme de Sant Fruitós
de Bages
CONCLUSIONS DE LA TROBADA
-
En la nostra societat actual és
un fet real que hi ha un important retrocés de l'activitat
agrícola. Aquest factor incideix en la desaparicio dels camps
de conreu i alhora dels testimonis emblemàtics de pedra seca
que hi ha al llarg i ample de la nostra geografia. En aquest sentit,
la recuperació de camps per plantar-hi vinya com per exemple
està succeint a la comarca del Bages, o el projecte a petita
escala de la Fatarella -on s'ha rehabilitat un espai delimitat tot
tornant-li a donar vida respectant el medi-, són factors
de sostenibilitat del territori a tenir en compte.
-
La continuïtat de l'activitat
agrícola, ja sigui en els diferents conreus -vinya, olivera,
ametller...- va estretament lligada a les tècniques de construcció
de pedra seca, i per tant, s'ha de conscienciar a la gent i les institucions
de què és necessari i vital ajudar a preservar l'activitat
al camp.
-
El patrimoni en pedra seca s'ha de
conservar, no només com a element artístic, sinó
també com a element funcional perquè ajuda a la preservació
del medi ambient, evitant l'erosió del terreny i, en casos
d'incendi, els marges separen el terreny a mode de tallafocs. Sense
oblidar la importància d'aquestes construccions com a
canalitzadores i reguladores dels recursos hidrològics.
-
S'ha de potenciar la creació
i difusió de noves rutes -a les ja existents de Súria,
Rellinars i el massís del Montgrí-, per tal de donar
a conéixer el medi i els elements característics que
l'ocupen. Així, prenent com a base les contruccions de pedra
en sec, tenim des del propi medi natural i agrícola, fins
a forns, pous, cisternes, corrals, etc...
-
També cal crear els mecanismes
necessaris per tal que s'incideixi a les escoles, en l'educació
dels infants de manera lúdica, tot creant tallers, exposicions,
treballs de camp..., d'aquesta manera es pot acostar el medi ambient
als més menuts.
-
L'experiència de rehabilitació
de barraques presentada des de fa alguns anys des de la D.O. Pla
de Bages com a un concurs, està donant ja els seus fruits,
perquè no només incentiva econòmicament als
propietaris, sinó que ajuda a la rehabiltiació i al
manteniment d'aquestes construccions i, a més, desperta l'interès
de les administracions locals.
-
En un altre àmbit, el Patronat
de Sant Galderic potencia una campanya per a la recollida de signatures,
en la que es pretén conscienciar a la Generalitat de Catalunya,
de la importància de les construccions d'arquitectura rural
i es redacti una llei que mesuri les normes de conservació
d'aquet patrimoni singular i s'eviti al màxim la seva
destrucció.
-
La difusió escrita de treballs
sobre la pedra seca els darrers deu anys i els diferents congressos
celebrats -alguns de caire internacional, perquè els testimonis
en pedra seca són propis de tota l'àrea mediterrània-
a l'entorn del tema, certifica que hi ha un creixent interès
i conscienciació sobre un patrimoni que s'ha de donar a
conèixer per tal de preservar-lo.
-
En la Trobada d'Estudi de Manresa,
membres de la Societat Catalana d'Arqueologia proposen que, d'acord
amb el marc legislatiu vigent a Catalunya, l'eina bàsica factible
de protecció del patrimoni de la pedra seca sigui la declaració
d'aquest últim com a béns d'interès local: BCIL'S.
Això requereix, però, realitzar-ne la catalogació
i l'inventari de totes les construccions en pedra seca de
cada municipi i presentar-la al respectiu Ajuntament. Un cop un
bé cultural és declarat d'interès local el municipi
n'ha de tenir cura i tampo se'l pot malmetre o destruir de qualsevol
forma.
-
Per últim, els organitzadors
de la Trobada presenten una proposta per tal d'establir un mapa tipològic
de les construccions en pedra seca, de les cabanes o barraques a
nivell de tot Catalunya, ampliable als Països Catalans. Per
això, cal determinar-ne un mostrari general d'alguns exemplars
del màxim de municipis catalans realitzant una fitxa amb
dades bàsiques. Això ha de significar un pas previ a
la potenciació i al reconeixement legal d'aquestes
construccions tant peculiars a casa nostre.
-
En definitiva, les construccions de
pedra seca a Catalunya han de considerar-se part integrant del patrimoni
cultural històric, geogràfic i mediambiental propi
català, amb una identitat pròpia. En aquest sentit
s'haurien d'activar els mecanismes esmentats: difusió,
restauració, conscienciació, sostenibiltiat, rendibilització,
aplicació del marc de protecció legal adient a cada
indret, per tal que les generacions presents i futures en puguin
gaudir. Les accions que es facin a l'entorn del patrimoni de la pedra
seca, però, han d'anar encaminades a les necessitats i les
realitats de cada territori. Per això, en alguns casos cal
potenciar i preservar l'agricultura o cal fer-ne la difusió
escaient: programes, rutes, excursions...; cal catalogar i inventariar
el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats.
enllaços i bibliografia sobre les construccions de
pedra seca
Centre d'Estudis del
Bages
C/Via Sant Ignasi, 40
08241 MANRESA
Tel. 93-8736525
cebages@manresa.mesvilaweb.cat
VISITES REALITZADES
|
agenda 
