|
|
|
|
|
|
|
quaderns
|
|
|
|
exhaurit
RAFAT, Francesc. Aspectes de la vida manresana, els anys 1348-1352, Centre
d’Estudis del Bages, col.lecció “Quaderns”, núm. 1, Manresa,
1987, 15 pàgs.. |
exhaurit
SABALA, JOSEP Mª. El setge de Balsareny pel compte d'Espanya en la 1ª
Guerra Carlina (1839). Centre d’Estudis del Bages, col.lecció “Quaderns”,
núm. 2, Manresa, 1987, 17 pàgs.. |
|
| |
exhaurit
GASOL, Josep Mª. Bibliografia, Centre d’Estudis del Bages, col.lecció
“Quaderns”, núm. 3, Manresa, 1988, 30 pàgs.. |
exhaurit
GASOL, Josep Mª. Arxius i arxivers manresans, Centre d’Estudis del
Bages, col.lecció “Quaderns”, núm. 4, Manresa, 1990, 30 pàgs..
|
|
|
preu 6 euros
PERARNAU LLORENS, Jaume. Els pous de glaç de la comarca del Bages,
Centre d’Estudis del Bages, Manresa, col.lecció “Quaderns”, núm.
5, 1992, 52 pàgs, il.lustrat.
Aquest treball fou guardonat amb el Premi Lacetània 1991, secció
del CEB, atorgat a Jaume Peramau pel seu estudi sobre els pous de glaç
de la comarca. Aquest estudi esdevé molt interessant, tant per la
seva temàtica (els pous de glaç, un aspecte històric,
econòmic i social molt important, fins a l'arribada dels sistemes
elèctrics de fabricació i emmagatzemament de gel, com pel seu
tractament, que no es limita a la simple descripció dels pous.
Així, el text es podria dividir en dues parts diferenciades, En
primer lloc, l'autor exposa el que són aquests pous, el seu ús,
i el significat que aquests magatzems tenien per la gent que els utilitzava.
Un cop introduits, se'ns descriuen els diferents pous de glaç, i de
neu, un altre tipus de pous coneguts al Bages, amb l'ajut de fotografies,
alçats i plantes.
Ens trobem davant un text que, malgrat ]a brevetat, ens permet conèixer
un aspecte històric i econòmic força desconegut. Perarnau
posa esment en el vessant econòmic de l'ús dcls pous, en aspectes
diferents com: els treballs d'obtenció del gel, el transport, la venda,
i tota la qüestió jurídica d'aquesta activitat, contractes
i arrendaments, necessaris per a la seva viabilitat. L'aprofitament del glaç,
esdevé així, al llarg de la història, una part clau
per entendre la construcció i l'ús d'aquest pous de glaç.
L'aparició de geleres, frigorífics elèctrics, congeladors,
o altres sistemes moderns van fer que, com passa sovint, els pous de glaç,
perdessin utilitat i esdevinguessin detalls d'una activitat productiva del
passat recent. |
exhaurit
BALLBÉ i BOADA, Miquel. Tines al mig de les vinyes a la comarca del
Bages, col.leció “Quaderns” núm. 6, ed. Centre d’Estudis del
Bages, Manresa, 196, 103 pàgs. (17 x 24 cm), il.lustrat.
L’estudi i la valoració de les construccions rurals en pedra seca
comença a adquirir darrerament una certa importància. Aquesta
obra que ara ressenyem fa un complet catàleg de les tines que es troben
escampades pels antics vinyars de la nostra comarca. Una tasca d’inventari
remarcable per a una singular manera d’iniciar el procés vitivinícola
a peu mateix de la vinya, avui ja perduda. |
|
|
exhaurit
FERRER i ALÓS, Llorenç. Les fabriques de riu de Navarcles,
col.lecció «Quaderns» núm. 7, ed. Centre d'Estudis
del Bages, Manresa, 1994, 66 pag. (24 x 17 cm), il.lustrat.
Dins dels actes promoguts pel Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit
de Recerques del Berguedà, sota el títol «El Llobregat,
nervi de Catalunya» s'ha publicat aquest llibre de Llorenç Ferrer
que realitza una bona síntesi històrica de l'activitat fabril
de caire tèxtil navarclina. Nascuda a partir del segle XIX, ha marcat,
com a tants pobles riberencs de la Catalunya central, la vida econòmica
i, sobretot, social de la població. |
preu 6 euros
VALDENEBRO MANRIQUE, Raquel. El castell i el poble de T alamanca, col.lecció
«Quaderns» núm. 8, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa,
1994,68 pag. (24 x 17 cm), il.lustrat.
Fruit d'una iniciativa empresa entre l'Ajuntament de Talamanca i el Centre
d'Estudis del Bages, aquest municipi bagenc gaudeix des d'ara d'una monografia
històrica que, malgrat ésser relativament petita, esdevé
prou completa i posa a més les bases per a estudis més aprofundits.
És alhora una excel.lent manera d'acostar a tots els talamanquins
de naixement o d'adopció el passat de les terres i cases que avui
ocupen. |
|
|
SOLER i BONET, Josep Mª. Les barraques
de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Els municipis
d'Artés i Calders. Col.lecció «Quaderns» núm.
9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, (24 x 17 cm), il.lustrat.
|
preu 6 euros
TORRAS, Marc; FONT, Dolors; GONZÁLEZ, Marta: Les receptes d'un confiter
de Manresa del segle XIX, col.lecció «Quaderns» núm.
10, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994,59 pag. (24 x 17 cm), il.lustrat.
La troballa d 'un manuscrit amb data de l'any 1844 a l'Arxiu Històric
de la Ciutat (Manresa), obra d 'un confiter, en Josep Camps i Gibert, va
donar lloc a la seva transcripció i estudi. Ara, amb motiu de lacelebració
a Manresa del II Congrès Català de Cuina, en l'àmbit
de secà, s'ha publicat i se n'han experimentat algunes receptes. Cal
dir que aquesta obra es interessant des de diversos punts de vista. Primerament
per conèixer de primera mà l'ofici i l'artesania dels confiters
decimonònics a l'hora d'elaborar tota mena de productes: confits,
melmelades, torrons, neules, caramels, licors, xarops... Pero tambe té
interès des d'un enfocament lingüístic (el text es transcrit
en l'ortografia original) i històric. I, enqualsevol cas, el llibre
acompleix sobradament la tasca de divulgar un curiós document que
deixa a tot amant de les singularitats històriques un bon gust de
boca. |
|
|
preu 6 euros
PLANS, Jaume. La festa de l’arròs de Sant Fruitós de Bages,
col.lecció “Quaderns”, núm. 11, ed. Centre d’Estudis del Bages,
Manresa, 1995, 76 pàgs. (24 x 17 cm), il.lustrat.
La gent, des de sempre, ha tingut la necessitat de disbauxa després
d'esperar tot un llarg període de temps a casa tancats a la vora del
foc, esperant que arribi el bon temps. És per això que calen
fer cerímonies per assegurar-se que el procés de la vida continua
any rere any. Sant Fruitós, en la seva expressió més
carnavalesca, ha celebrat, des de fa alguns segles, un acte popular envers
els pobres, proporcionant abundant menjar a tots ells. Actualment, la tradicional
Festa de l'Arròs es celebra el diumenge de Carnaval o Carnestoltes
en què tothom hi és convidat a menjar-ne. El treball de recerca
és complementa amb una gran mostra d'imatges dels participants (parelles,
convidats...) des de començaments de segle fins a l'actualitat, on
es pot veure el símbol que ha esdevingut la Festa com un dels, actes
més populars d'aquesta petita població. |
preu 6 euros
AROLA, Josep (amb la col.laboració de Jordi Badia) Cent dies de foc,
Eis incendis forestals al Bages, 1986, col,lec.ció «Quaderns»
núm, 12, ed" Centre d'Estudis del Bages, 1996, 103 pág, ( 17
x 24 cm), il"lustrat.
Els incendis als nostres boscos han estat una de les plagues més
greus que ha patit l’entorn natural, de manera constant i reiterada, especialment
de 15 anys ençà. Malgrat la pèrdua, ha pujat tanmateix
el grau de conscienciació envers aquest patrimoni per part de tots.
Aquest llibre s’insereix dins del marc d’obres que pretenen avaluar aquest
fet. Ofereix, de tota manera, una visió diferent ja que el cos central
es dedica a relatar les vivències dels grans incendis de l’estiu de
1986 a partir de la feina dels bombers professionals. El seu autor, un dels
responsables dins del cos de bombers de la nostra demarcació, ofereix
un testimoni viu i directe dels moments inicials de l’incendi, de la lluita
contra el foc amb uns mitjans que sempre són insuficients i del triomf
final saldat amb pèrdua de la massa forestal, d’equipaments i també
d’algunes vides humanes. És una autèntica descoberta que permet
veure el treball arriscat i sacrificat de tots els que participen en l’extinció
d’un gran foc. Una lliçó, en definitiva, per adonar-nos que
la crítica fàcil que a vegades es fa des de l’opinió
pública a l’actuació dels serveis d’extinció una vegada
consumat el desastre són sovint injustes i cal adreçar-la més
aviat envers la prevenció. |
|
|
preu 6 euros
ROTLLAN, Armand. 1902, tifus i mort a Santpedor, col.lecció «Quaderns»
núm" 13, ed" Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, 49 pág"
( 17 x 24 cm), il"lustrat".
Els darrers anys, la història de la medicina ha agafat un bon impuls.
L’estudi d’episodis concrets, com és el cas que ara ens ocupa, serveis
per introduir-nos en problemàtiques específiques que permeten,
però, copsar prou bé les característiques de les epidèmies
i la seva habitualment difícil erradicació. Al guariment dels
malalts i, sobretot, la tasca preventiva van participar-hi esforçats
metges i higienistes de l’època. Armand Rotllan analitza a fons les
circumstàncies de l’epidèmia de febre tifoide del 1902 a Santpedor,
la mortalitat que produí i les mesures que es portaren a terme per
eliminar-la. Una obra que servirà de record de les vicissituds i angúnies
que visqueren els avius i besavis dels actuals santpedorencs i una nova mostra
de l’intent de recuperar la memòria per part de la classe mèdica,
que demostra així el seu vessant humanista. |
preu 6 euros
PIÑERO, Jordi (amb la col.laboració d'un equip de treball local)"
Cabrianes història d'un poble, col"lecció «Quaderns»
núm. 14, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, 85 pág
( 17 x 24 cm), il.lustrat".
Que un poble vulgui conèixer les seves arrels és digne d’elogi,
malgrat la seva relativa modèstia dins el panorama general del país.
Per això, quan un col.lectiu de vilatans anima i empeny la realtizació
d’una monografia d’aquest tipus hom té la sensació que en aquell
indret hi ha força gent que estima casa seva, la qual cosa és
una garantia de valoració del que es té i de projecció
de futur. Jordi Piñero, al capdavant d’un equip d’animosos cabrianesos,
ha realitzat un correctíssim aplec d’història local: la d’un
poble que forma part del municipi de Sallent (Bages), però que conserva
amb orgull una personalitat pròpia ben acusada. |
|
|
preu 15 euros
SITJES, Xavier. L'argenteria i l'orfebreria al Bages. Segles X-XVIII, col.lecció
«Quaderns» núm. 15, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa,
2001, 125 pàgs." il.lustrat".
Aquesta obra constitueix la primera aproximació global monogràfica
al món de l'orfebreria de la nostra comarca. Es tracta d'un art de
les considerades tradicionalment menors o aplicades que té, tanmateix,
un gran interès per conèixer aspectes importants de la vida
quotidiana i social de les centúries precedents. Els objectes presentats
en aquest llibre, de caire fonamentalment religiós, ens acosten a
una activitat artesanal i artística prou suggestiva, que mereix una
major divulgació. L'ús dels metalls preciosos -or i argent,
sobretot- a l'hora de fabricar bàculs, creus, encensers, faristols,
llànties, reliquaris, sagraris i un llarg etcètera de models
aptes i necessaris per al culte, ha estat de sempre important. La necessitat
de la seva pervivència en el temps i l'oportunitat de lluïment
per part dels orfebres i dels seus promotors, ha donat lloc a una gran quantitat
de mostres, més o menys reeixides, que convé incorporar al
nostre patrimoni històric i artístic. Es tracta, doncs, d'un
magnífic treball que acosta els interessats, ja siguin estudiosos,
col.leccionistes o professionals de l'orfebreria, al seu coneixement històric
del segle X ençà. A partir de la descripció de les peces
més significatives, com també de la documentació que
permet saber-ne la seva autoria i la localització de les mostres ja
perdudes, l'autor combina la recerca historiogràfica amb l'anàlisi
tipològica a fi d'oferir-nos una magnífica visió de
conjunt de l'argenteria i l'orfebreria bagenques. |
preu 15 euros
MUSET, Assumpta. Una empresa sedera manresana el segle XVIII: Ignasi Parera
i Cia de Manresa, col.lecció «Quaderns» númº
16, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2002, 121 pàgs." il"lustrat".
Aquest llibre constitueix una oportuna i interessant aportació al
coneixement de la indústria sedera catalana al segle XVIII, feta a
partir d'una important empresa manresana: Ignasi Parera i Cia. La ciutat
de Manresa va tenir un paper predominant i capdavanter en la producció
d'aquell segle, gràcies a una ràpida adaptació als nous
costums de l'època. Ignasi Parera i Morell, juntament amb els seus
socis i familiars, van protagonitzar una valenta i exitosa aposta per la
innovació i el disseny de cara a fer-se un lloc al mercat espanyol
i les seves colònies d'ultramar. La seva xarxa comercial de recerca
de la seda i venda de les peces manufacturades fou molt àmplia i demostra
el grau de complexitat de la seva aventura empresarial. El seu treball, al
costat de molts d'altres industrials, amb petits, però nombrosos,
tallers repartits per tota la ciutat, es va basar en la confecció
de productes de poc cost que tenien tanmateix un valor afegit en el disseny;
i tot plegat amb un preu a l'abast de les capes populars de la població
vuitcentista. L'autora fa una anàlisi completa de les activitats d'una
casa que va apostar amb força per fer-se un lloc al mercat seder i
que ho va aconseguir amb escreix. Partit d'una tradició provinent
del sector de la blanqueria, els Parera van assumir ben aviat, després
d'uns inicis moderats, un gran protagonisme dins del gremi i van posar les
bases d'una manera moderna de treballar i exportar.
Una obra doncs, que ens ajudarà a conèixer amb més
detall una indústria, que ja gaudia d'alguns estudis específics,
però de la qual encara hi havia molt a dir. |
|
| |
PLANES, Josep A. ; TORRES, Jordi ; MESTRE, Pere:
Sant Feliu Sasserra, capital històrica del Lluçanès:
dels orígens als nostres dies, col·lecció «Quaderns»
núm. 17, ed. Centre d’Estudis del Bages i Centre d’Estudis del Lluçanès,
Manresa/Prats de Lluçanès, 2003, 171 pàgs. (15 x 21cm),
il·lustrat.
Historiar globalment una població concreta és una tasca feixuga
i difícil per als seus autors, però alhora extremadament profitosa.
És així perquè sovint costa trobar suficient documentació
per poder emplenar totes les etapes i perquè els seus conciutadants
esperen amb interès el resultat de la recerca, de manera que la responsabilitat
és, francament, alta. A més cal resumir correctament en unes
pàgines, necessàriament limitades, tot el que la investigació
pacient ha anat esporgant. Aquest plantejament escau perfectament en el llibre
que acaba d’aparèixer sobre Sant Feliu Sasserra. Josep A. Planes,
Jordi Torres i Pere Mestre s’han atrevit a escriure la història de
la vila de Sant Feliu Sasserra, que fou la capital històrica de les
terres del Lluçanès. Si bé l’obra té un plantejament
cronològic general, de la seva lectura es fa ben evident la importància
dels capítols dedicats als segles XVI i XVIII, al procés industrialitzador
del XIX i, especialment, a la vida i a la política local del segle
XX. Ací destaca preferentment l’apartat que va de l’època republicana
al franquisme, amb la difusió de dades fins avui inèdites,
molt ben elaborades i contextualitzades. |
| ESTRUCH i SUBIRANA, Maria. Els noms populars
de núvols, boires i vents del Bages, ed. Centre d'Estudis del Bages,
Manresa, 2003, 122 pàgs. |
|
| |
ALOY i BOSCH, Joaquim. 7 de juny de 1931: La
primera commemoració de les Bases de Manresa , ed. Associació
Cultural DOVELLA, 16 pagines (29,5 x 21 cm), il.lustrat.
La nostra associació, conjuntament i amb el suport de la Comissió
Local Bases de Manresa 1892-1992 i l'Ajuntament de Manresa, ha volgut afegir-se
un altre cop (recordem la inclusió d'un extens dossier en la revista
núm. 41 corresponent a l'abril de l'any passat) a la commemoració
del centenari de la proclamació de les Bases, amb l'edició
d'un complet opuscle que historia la primera celebració commemorativa
que tingué lloc el 1931, poc temps després
del restabliment de la Generalitat en la recentment estrenada República
Espanyola. Joaquim Aloy fa un complet repas dels esdeveniments que tingueren
lloc aquell dia, el punt culminant dels quals fou l'acte d'afirmació
nacionalista celebrat al teatre Kursaal, amb la presència del president
Francesc Macià, així com la col.locació d'una placa
commemorativa al saló de sessions de l'Ajuntament manresà on
39 anys abans s'havien redactat i aprovat.
Una part molt important d'aquest treball el constitueix l'aplec de les
fotografies -un total de dinou exemplars- que s'han conservat a l'Institut
Municipal d'Història de Barcelona i a l'arxiu Gamisans, i que són
extensament comentades. Si bé no es poden considerar inedites, ja
que la majoria han estat publicades en d'altres llocs (sobretot en un capítol
específic del volum I dedicat a la República de la Història
Gràfica de Manresa editada per Parcir, i obra precisament de Joaquim
Aloy i Jordi Sardans), almenys es poden trobar aquí totalment aplegades
i poden ser objecte, a més, d'una amplia difusió.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
publicacions 
