| LES INVASIONS SARRAÏNES AL PLA DE BAGES |
Els diferents autors, com J.Villanueva, S. Sobrequès o, F. Solà, entre d'altres, que han tractat la devastació sarraïna al Bages, fixen aquesta incursió entre els anys 1.000 i 1.003. L'expedició protagonitzada per Ab-al-Malik, fill d'Almansur, l'havia succeït en la seva mort a l'any 1.002, planteja una certa problemàtica en la datació de l'arribada de les tropes sarraïnes al Bages. El que se sap de cert és que, en aquests anys succesius, totes les marques catalanes, del Penedès a l'Urgell foren devastades. La tesi de l'historiador Albert Benet, esmenta que la destrucció del Bages es produïa l'any 999 en una expedició realitzada pel mateix Al-Mansur, en temps del comte Ramon Borrell. Miraculosament, però, el monestir de Sant Benet de Bages, quedà indemne a aquesta incursió, encara que Manresa i els seus voltatns no s'escapessin de la seva destrucció. Per certificar que el monestir de Sant Benet de Bages no fou destruït, Albert Benet, recorre a l'obra de Certain: "Les Miracles de Saint Benoit". En aquest treball s'esmenta que un dels miracles del Sant fou defensar el monestir de les temptatives de l'exèrcit sarraí: "Succeí, en cert temps, que vingué una expedició de gent sarraïna, per atacar aquelles regions (del Bages), de cèlebre nom dels cristians. Per això confiat, una multitud innombrable armada, els habitants nadius, treta la beina, després de la despoblació de les moltes possessions dels cristians finalment es fixà contra el dit cenobi (de Sant Benet de Bages) la seva força bèl.lica. Per tant, el dia abans els habitants de la fortalesa (de Manresa), coneguda la fama d'una gent tant dolenta, havent recollit les coses de totes parts. Com abandonats de tot ajut humà les fiquen als casals on resideixen els germans, a fi que tots els monjos, quedant-se en el lloc, busquessin els llocs amagant-se a les muntanyes, a les valls recòndites, a l'espessor de les selves, s'escampen, amagant-se segons poden. I sense esperar massa, segons s'ha dit aixecant les seves tendes, s'escampa el temple de la ferocitat pagana, irromp als claustres, i aconsegueix amb temerari atreviment la seu divina: vol apoderar-se de les coses dels pobres, intenta destruir la resta pel foc. Però el pare sant Benet, que en altre temps havia alliberat les vides dels seus de la destrucció dels Lomgobards; al seu torn intenta salvar totes les coses que li havien estat confiades. Com havia de deixar perdre res de les coses que se li havien confiat. Oh! cosa admirable de deixar perdre res de les coses que li havien confiat! Car quan la desenfrenada juventud va irrompre a les cel.les dels germans, per emportar-se amb ells totes les coses que creien útils, i lliurar les altres coses a les flames, va caure a terra percudida pel terror del diví, i va apagar els manats de palla o de lli encesos, com si fossin dintre de l'aigua i els cellers del vi fossin convertits amb un gran fred glacial; per la potestat divina va perdre la seva naturalesa; atònits per un tal prodigi, desordenadament van tornar cap als seus. Conegut això pel seu príncep de nom Alamator, els va blasmar com si fossin ganduls i imbècils; i va dirigir cap allà el seu nebot amb una gran multitud, i li va donar l'edicte imperial, a fi que arrasés fins a terra el monestir, i el lliurés a l'incendi, i el malmetés amb la rampinya i el pol.lís amb crims. Tot seguit cadascú d'ells s'afanyà a complir segons les seves forces el manament reial; però també fou propiciada la clemència celestial i altra vegada esdevenen inútils els furibunds segons intents, tal com havia succeït als primers. No obstant, els sacrílegs mentre corren tumultuosament d'aquí per allà, empunyant les armes per si descobreixen algun dels cristians, arriben a dintre l'església amb els seus companys; i tot i no tenint cap potestat sobre les coses sagrades, s'acosten a l'ara sacrosanta, i trobant per allà casualment un martell de ferro, agagant-lo amb les seves mans, estremint-se per la ira d'una ment enfuriada va dir: companys fidelíssim, ja que no podem en aquest lloc fer mal, almenys intentem esborrar amb les nostres mans aquest lloc sagrat. I dient això, quan desitjava donar un cop sobre l'ara, en aixecar el martell amb tot el seu esforç es va donar un cop entre els dos ulls i se'ls va buidar, i tot veient-ho els altres, va caure mort a terra. Veient la seva mort, la resta es donaren a la fuga, i conturbats tornen cap al rei, i forçats per tot el que acabaven de veure, donen testimoni de l'Omnipotent. I així l'esmentat Príncep, informant-se diligentment a honor de qui aquella església era consagrada, quan s'adona que l'autor de tants fets prodigiosos era el pare de Sant Benet, decreta amb la seva autoritat reial, que d'aquell dia endavant ningú no s'atreveixi a inquietar alà Déu, ni els que estava servint el pare de Sant Benet, els quals ell havia defensat amb tant d'admirable potència. Així aixecant les tendes i emigrant a altres llocs, va abandonar el lloc on vivien els monjos." L'únic nom que apareix al text: Almator, és sens dubte, Al-Mansur. Per tant, sembla que d'aquesta manera el monestir de Sant Benet de Bages restà al marge d'aquestes primeres incursions sarraïnes, no pas de la produïda al 1114, en què pràcticament es destruí tot el monestir. |