LA FESTA DE L'ARRÒS








La Festa de l'Arròs té lloc a la població de Sant Fruitós de Bages. Quan va començar la Festa de l'Arròs? Aquesta pregunta és difícil de contestar per la manca de fonts documentals que acreditin la seva antigüitat més enllà del segle passat. Ara bé, tant la premsa escrita comarcal com les fonts orals transmeses per part de la gent més gran del poble, ens remeten a segles anteriors.
Fa alguns anys mossen Josep Suñé escrivia: "a Sant Fruitós se'n diu avui el dia de l'Arròs però era anomenat antigament, segons una antiga consueta de l'arxiu parroquial del 1880, La sopa, on es llegueix: Lo dimarts a la tarda després de donada la sopa als pobres, la cual acostuma a beneir lo rector, se fa la funció a l'iglésia". " A més, situa els orígens de la festa de l'arròs a l'Edat Mitjana, quan la població no era res més que un petit nucli format per les primeres cases arrecerades al voltant de l'església, avui part antiga de la població. Una vegada a l'any, en acomiadar el Carnaval, tothom es traslladava als afores i ho celebraven ballant i bevent. Sembla que tot això acabava amb una gran disbauxa."

La celebració de la Festa de l'Arròs presenta una periodicitat en un moment determinat de l'any, que sol ser al febrer o a principis del mes de març, coincidint amb la celebració del Carnaval. Aquest àpat popular podria ben ser que tingués els seus orígens en les celebracions i festejos comunitaris que donaven la benviguda a la primavera, just a les acaballes de l'hivern. Any rere any, la gent d'aquest poble ha sabut mantenir la tradició de la festa de festes: La Festa de l'Arròs. Tanqueu els ulls per uns instants i torneu al passat dels vostres pares i avis. Recordeu els camins de rocs i terra vermella sense asfaltar, els pobres i captaires que rondaven per les cases dies abans de la celebració i, tants i tants, personatges entrenyables: el vell samutxin, el xiulet i els agutzils, que recullien queviures en un carro per totes les cases, l'Isidre Sala de cal boteller, encaregat de repartir els bots de vi als comensals, la saga dels Fusteret, la Dolors de l'Hostal, les parelles que havien de servir l'àpat... La gent des de sempre ha tingut la necessitat de disbauxa després d'esperar tot un llarg període de temps a casa tancats a la vora del foc, esperant que arribi el bon temps. És per això que calen fer cerimònies per assegurar-se que el procés de la vida continua any rere any. Sant Fruitós, en la seva expressió més carnavalesca, ha celebrat un acte popular envers els pobres, proporcionant abundant menjar a tots ells. El diumenge de Carnaval o Carnestoltes té lloc la tradicional Festa de l'Arròs. Abans aquesta festa s'havia celebrat dos dies deprés, o sigui, el dimarts de Quinquagèsima. La continuïtat de la Festa de l'Arròs a Sant Fruitós és fruit de la cohesió entre veïns i de la seva espontaneïtat. d'aquesta bona relació, en tenim notícies des de fa més de cent anys. Si abans eren els pobres els qui venien per menjar l'arròs, ara, ho pot fer tothom qui vulgui i tingui ganes de menjar un bon àpat.

Dades extretes del llibre: La Festa de l'Arròs. CEB. (Veure bibliografia)




TORNAR