religiositat
dels monjos
Josep
Guitart descriu en una sèrie d'articles històrics publicats
a començaments de segle en el Butlletí del Centre Excursionista
de la Comarca del Bages que, a més de les hores canòniques
que cada dia havia de resar la Comunitat en el cor del monestir, tenien
l'obligació d'assistir-hi per la meditació del matí
i la tarda, cant de la missa conventual, Salve i per la lectura espiritual.
Fora del cor, els monjos tenien diferents exercicis de pietat, en els quals
ocupaven moltes hores del dia i els mantenien en la seva vida monàstica.
Així, per exemple, és fa esment en el primer capítol
de les Constitucions: "l'ésser pocs o molts, no repugna el tenir
en comú oració mental i com que aquesta il.lumina els enteniments,
ablana les voluntats i enforteix els ànims per tenir i tractar amistat
amb el cel i amb la República-cristiana; manem al P. Abat que és
o sigui de Sant Benet de Bages, en virtut de Santa Obediència i
baix pena de culpa greu, que diàriament es tingui en el chor mitja
hora d'oració mental després de la Prima i altra mitja hora
després de Completes".
En
el segon capítol de les Constitucions es mana que: "en tot temps
de l'any i en no havent-hi obligacions precises, es tingui mitja hora de
lectura després de la meridiana; com també lectura de casos
de conciència en Capítol i mitja hora en llegir un llibre
devot perquè així tot el restant del dia els monjos tinguin
matèria per a meditar". A més d'aquests exercicis espirituals,
també n'hi havien de caràcter setmanal, mensual o anual.
N'és un exemple aquesta disposició: "per lo molt que aquesta
casa i col.legi reconeix deure al gloriosíssim Bisbe i Martir Sant
Valentí, singular Patró de Bages i de tota la comarca, tots
els dilluns de l'any s'ha de dir Missa en la Capella i altar de Sant Valentí
que està en la iglesia d'aquest monestir debaix l'altar major".
O, aquesta altra: "pels singulars favors que experimenten tots els monjos
de la gloriosísima Verge Maria Mare de Déu i advocada nostra,
tots els dissabtes de l'any s'han de cnatar Completes; i l'antifona a Ntra.
Sra. que es diu després, s'ha de cantar amb més pausa i solemnitat
que entre setmana; i que es resi de Ntra Sra. pels claustres, quan no es
digui en el chor l'Ofici d'Ella". També són un referent
aquestes altres disposicions: "en tots els diumenges de l'any davant
la Missa Matina i Conventual s'han d'amonestar les festes i vigílies
de la setmana"; "perquè el Santíssim Sagrament de
l'Altar sia públicament venerat de tots els pobles circumveïns,
cada tercer diumenge de mes es celebri en aquesta Casa i Col.legi la solemnitat
dita vulgarment de la Minerva, estant el Santíssim Sagrament de
manifest des de Tèrcia inclusiu, fins acabada la Missa, fent-se
immediatament professó per l'iglésia i claustre"; "considerant
les grans tempestes que acostumen a passar en aquesta comarca, des del
dia de Santa Creu de maig fins al 14 de setembre, es dirà el Pasio
de Sant Joan i juntament es cantaran els goigs de Nostra Senyora, ja que
de la mà d'aquesta Divina Mare i per la seva intercessió
en vénen tots els remeis"; "posseïnt aquesta iglésia
altar de Ntra Sra del Roser i confraria fundada des del temps de la Clausura
com consta dels llibres auténtics d'aquest Monestir, ordenem que
inviolablement s'observi i es faci la festa en un dels diumenges del mes
de maig". (Llibres de Visites).
Tots
els monjos que vivien a Sant Benet de Bages, en virtut de Santa Obediència
i sota pena de considerar-los pròfugs, cap d'ells podia sortir de
la Clausura -recinte enmurallat amb les portes que tancaven dins el monestir-
sense permís del pare Abat; en cas de tenir-lo algun monjo, havia
d'ésser per un fi just i honest, a més d'anar acompanyat
d'un altre monjo. Perquè els monjos tinguessin algun esplai, un
dia a la setmana podien anar tots junts a passejar una estona per la vora
del riu o altre lloc solitari assenyalat per l'Abat. Tot i que, sembla
que en el decurs dels segles es va anar eixamplant la Clausura, delimitant
uns límits per sortir fora del tancat del Monestir benedictí:
"per la part del Pujol fins passada la vinya de la Garriassa, en l'encreuament
de camins on hi havia una gran alsina, prop de la qual s'hi trobava una
creu per senyal; es deixava fora de clausura la muntanyeta i camí
que l'envoltava; seguint el camí que conduïa al riu fins a
la font, passava per la vora del mateix fins a la palanca. Per la part
de l'ermita de Sant Onofre arribava fins a una roca rodejada de sibines,
en la qual hi havia una creu per senyal, i seguint la falda de la muntanya
fins al Pujol, es trobava alttra creu que senyalava el límit de
la clausura. Abans de dinar en tot temps i de les cinc de tarda a l'istiu,
no es podia passejar per aquests límits de clausura; com tampoc
anar a l'hort, palanca i cases veïnes sino de dos en dos; a Navarcles
i Sant Fructuós, només s'hi podia anar amb la Comunitat.
Tot monjo o frare llec que trenqués aquestes disposicions,
ademés d'incòrrer en la pena d'Excomunió major, era
castigat amb un mes de presó a pa i aigua tots els divendres d'aquell
mes". Si algún monjo tenia de sortir fora de la Clausura per
exercir el Ministeri sacerdotal o per assistir a alguna funció religiosa
de les parròquies veïnes, no podia menjar ni beure res en cap
casa particular, havia de retornar al Monestir per a satisfer aquestes
necessitats.
Entre
les limitacions dels monjos també hi havia la de no poder entrar
en les cel.les dels altres monjos i dependències ordinàries
del monestir sense exprès permís del P. Abat i Prior, exceptuant
la majordomia i peces de Comunitat.
A
més dels dejunis manats per l'església a tots els fidels,
els monjos havien de dejunar tot l'advent, tots els divendres de l'any,
totes les vigílies de les festivitats de Maria Verge, la de Sant
Valentí i la de la trasllació de Sant Benet.
Els
monjos no tenien llicència per parlar, tot i que fos de coses santes,
bones i d'edificiació; havien de guardar silenci en tot moment i
d'una manera absoluta després de dinar, de Completes i en els dies
de dejuni; en cas de trencar-se aquest precepte se li aplicava el més
sever càstig.
Tampoc
els monjos tenien dret a la propietat sense llicència del Pare Abat.
No podien posseir ni per ells ni per terceres persones: or, plata, joies
ni moneda de cap classe; ni llibres, ni tintes, ni cosa corporal religiosa,
no podien rebre cartes, donatius ni regals de cap persona ni familiar;
en cas de rebre alguna cosa havien de comunicar-ho al Superior i entregar-ho
al Dipòsit general del monestir.
CONSUETA
DEL MONESTIR DE SANT BENET DE BAGES
GENER
El
dia 1 de gener, a les nou, es cantava amb gran solemnitat la missa conventual;
tenien d'assistir-hi 5 capers -monjos vestits amb roquet i capa pluvial-
portant quatre d'ells el cetro o bordó i el restant estava al costat
del celebrant, indicant-li el que tenia de cantar i llegir durant la missa.
A les solemnitats que l'Abat celebrava de Pontificial -tres festivitas
l'any- i d'Abacial -altres tantes festes menys solemnes-. assistien a les
vespres i a la missa pontificial o abacial, set capers, sis amb el ceptre
i un per assistir a l'Abat en totes les cerimònies. Per dinar es
donava a la Comuntiat un extraordinari, consistent en un plat més
o de millor qualitat que els dies ordinaris, traguet per postres -un poc
de vi bo-, i es passava la capsa del tabac, per si algun monjo en prenia
un pols. A sopar es servia un guisat de carn d'au.
El
dia 21, que es celebrava la festa de Sant Fruitós i Santa Agnès,
al matí es donava xocolata a tota la Comunitat.
FEBRER
El
dia 2 de febrer el P. Abat feia la benedicció de les candeles; es
donava als monjos un ciri d'unça i es repartien les candeles als
feligresos. Al dinar es donava a la Comunitat extraordinari i traguet.
El
dia 3 es celebrava la festivitat de Sant Blai, en la qual el pare Majordom
tenia cura de què es beneís el pa, el vi, la sal i les fruites.
A més, el president de la comunitat reparteix als monjos en el dinar.
El
dia 13 vigília de Sant Valentí
es feia dejuni. A les dues de la tarda es cantaven Vespres solemenes i
a les quatre es resaven Maitines, cantant-se el Te-Deum. El sopar de dejuni
es feia a la Cambra -departament de l'abadia on l'Abat reunia als monjos
per certs actes íntims- o es donava sopa d'atmetlles, amanida de
verdura crua, bunyols de bròquil i per postres atmetllons i confitura
seca. Si la vigília s'esqueia en diumenge, dilluns o dimarts de
Carnestoltes, es dejunava el dissabte abans, fent la colació en
el refectori a l'igual que els altres dies de dejuni de l'any, i a la vigília
de Sant Valentí es sopava a la Cambra,
donant un sopar extraordinari segons la dignitat de les hostes que hi anaven
de fora.
El
dia 14 era la festivitat de Sant Valentí,
festa major d'hivern de la parròquia i terme de Sant Benet per ser-ne
patró. En el Llibre de Visites del 1708 es declara que: "atenent
la molta veneració que s'ha de tenir al gloriós Sant
Valentí per ser especial patró, manen es tingui encesa
dia i nit la llàntia de la seva capella i així mateix es
celebri cada dilluns en la mateixa, una Missa per ser glòria de
nostre Patró". Vuit dies abans, però, de la festa de
Sant Valentí, es convidava al P. guardià
de Santpedor i se li demanava que per la vigília fés anar
al monestir un dels seus religiosos per dir la primera missa. El dia de
la festivitat el P. guardià estava acompanyat de dos religiosos
més, un sacerdot i un de llec, els quals oficiaven de diaca i subdiaca
i el llec d'acòlit. Al matí es donava xocolata a la Comunitat
de monjos i a tots els hostes convidats al monestir.
Des
de l'any 1697, els PP Franciscans de Santpedor havien de portar per la
festivitat de Sant Valentí una cistella
de fruita al monestir, com a memòria i reconeixement d'haver-los
condonat un camp, i els tersos, censos i amortització d'una casa
que fou de mossèn Josep Oliva, notari, per fundar el convent de
la vila de Santpedor; de tot lo qual n'eren senyors alodials a parts iguals
el monestir de Sant Benet i el bisbat de Vic.
Després
de l'ofici religiós es feia una profesó solemne pels voltants
del monestir portant les relíquies de Sant
Valentí, guardades en una urna de plata i colocada en un baiard
que duien a coll persones respectables. En el Llibre de visites de l'any
1689 es diu que: "havent vingut a nostre coneixement que en la sagristia
hi ha un baiard gran que no serveix per res i altre de més petit
i ric per portar en professó l'arca en que hi ha guardat el Cos
de Sant Valentí, manem al P. Majordom que vengui el baiard gran
i els diners que tregui de la venda, ho inverteixi per acabar de daurar
l'altar".
La
comunitat dels monjos, amb els convidats del monestir, dinaven a la Cambra,
i se'ls servia els següents plats: sopa de peix, bròquil, peix
amb pèsols, zorra bullida, bacallà guisat, peix fregit amb
escarola, i per postres crema o metó, orellanes tallades i pomes
dels PP. Francescans de Santpedor, atmetlles torrades, nissos, rosquilles
o algunes pastes i traguet.
Donat
les moltes despeses que s'ocasionaven per la diada de Sant
Valentí, l'abat visitador de Montserrat, Josep Benet, l'any
1700, es va veure obligat a decretar: "havent considerat els molts gastos
que ocasionen i han ocasionat a aquesta casa els convits que es fan en
la festa de Sant Valentí, amb perjudici del Monestir, manem al P.
Abat i P. Majordom que evitin en l'esdevenir semblants gastos, podent en
tal dia fer lo que s'acostuma en les festes solemnes de la nostra Religió;
permetent solament donar dinar als religiosos de Sampedor que venen a pagar
el cens de la fruita. Així mateix manem al P. Majordom que no permeti
que es vengui pa, vi i carn del Monestir en dit dia, sino que sigui per
arrendament i el seu valor, s'inverteixi per comprar llenya per a la cuineta
dels monjos".
Tots
els diumenges, dimarts i dijous fins al dimecres de Cendra, es donava per
dinar una mica de botifarra a la comunitat; el dimarts de Quinquagèssima
es donava un extraordinari consistent en sopa de brou de gallina, cassola,
postres i traget. La cassola consistia en trossos de llengua, morro, peus
desossats i orella de porc; tot ben rentat i escaldat dues o tres
vegades, es posava a coure part del vespre amb poc foc fins l'endemà,
amb aigua poc ensucrada. Mitja hora abans de dinar es feia coure a part,
la porció d'arròs necessària i quan era cuita s'hi
posaven les porcions del porc predit i abans de portar-ho a taula s'hi
tirava una batuda d'ous, sucre i canyella, posant-ho una estona al foc
perquè fes crosta, amb brases sobre la coberta o millor passant-hi
una planxa ruenta, i es servia amb la mateixa cassola.
També
el diumenge de Quinquagèsima es publicava la Butlla de la Santa
Creuada, repartint-la a la Comunitat i als dependents de la casa.
Tots
els dies de Quaresma la Comunitat menjava peix i, com els altres dejunys
de l'any, al començament del dinar es donava un extraordinari de
fruita, i a sopar unes quantes olives per postres. Tots els diumenges es
donava per dinar arròs amb llet d'atmetlles i, per sopar, bacallà
amb ous i per postres formatge. El dilluns, dimecres i divendres, es donava
una arengada salada amb la verdura.
El
diumenge de Rams el P. Abat feia la benedicció de palmes, llorer
i olivera. Els monjos que cantaven el Passio, se'ls hi donava xocolata.
Tots
els dies de Setmana Santa es donaven ametlles torrades per postres tant
per dinar com per la colació.
El
Dijous Sant tots els monjos i empleats del Monestir tenien d'anar a combregar
en l'Ofici que celebrava el P. Abat; després de l'Ofici se'ls donava
xocolata. La Comunitat dinava al refetori i començava amb un plat
d'orellanes, panses i ametlles bullides amb vi dolç, després
d'un guisat de ciurons, un plat d'espinacs amb peix fresc, un plat de
congre sec i bacallà, i per postres
olives, ametlles torrades i traguet. Aquest mateix dinar es donava als
12 pobres del Lavatori dels peus, a més d'un pà de mitja
pesseta i una almoina de 7 sous. A la colació d'aquest dia es donava
a la Comunitat, sopa de llet d'ametlles, amanida de verdura crua, bunyols
de borraina i per postres pomes bullides amb vi dolç i ametlles
torrades.
Per
la festivitat de la Pasqua de Resurrecció oficiava el P. Abat, sent
una de les tres festes que podia celebrar el Pontifical i per aquest motiu
en l'Ofici tenien d'assistir-hi set capers. Tot i que era Pasqua, s'hi
menjava peix i per dinar es feia un bon extraordinari consistent en sopa
de pà o escudella, un plat d'ous, altre de bacallà, un de
peix fresc i per postres, arròs amb llet ametlles i traguet. El
dilluns de Pasqua es donava per dianr un extraordinari menjar, consistent
en cabrit i traguet. Durant els tres dies de la festa de Pasqua assistien
diferents vassalls de molts pobles a pagar els censos d'ous i mel. Així
tenim que el 27 d'abril del 1026, l'abat Ramió juntament amb la
Comunitat de Sant Benet, estableixen a Bonefilio i al seu fill, unes cases
situades en l'àngul del Llobregat sota el puig de Montpeità
amb la condició de pagar anualment en la festivitat de Pasqua del
Senyor una dècima de mel; en el capbreu del notari Francesc Solsona
es fa constar que el mas Simones de Maians era propi de Sant Benet i tenia
de portar al monestir dos ous el dia de Pasqua; Bernat de Claret del terme
de la Guàrdia, té el mas de la clota de baix, del qual dóna
un parell d'ous i la dècima a Sant Benet en el dia de Pasqua.
ABRIL
Per
la diada de Sant Jordi, dia 23, es donava extraordinari dinar i es celebraven
solemnes funcions religioses. El Llibre de Visites de l'any 1700 recull
que: "el dia 23 d'abril es celebrava la festivitat de Sant Jordi, patró
del Principat de Catalunya, s'obrí l'arca de Sant Valentí
en presència de nostre P. Mestre Josep Ferrer, Abat de Montserrat,
de nostre P. Fra Josep Sala, Abat de Sant Benet, Fra Miquel Pujol, secretari
del visitador, i de tots els demés monjos que han vingut en companyia
del P. Abat de Montserrat i els Conventurals d'aquesta casa, i amb assistència
de moltes altres persones, es trobà la major part del Cos del Sant
i s'extragué un troç grosset de relíquia, amb objecte
de col.locar-la en un reliquiari de plata i exposar-la a la devoció
dels fidels i així complaguessin amb la vista part de les Santes
Relíquies, ja que no era possible veure les que conté l'arca".
El
dia 25 d'abril, per la diada de Sant Marc, a les set del matí, s'anava
en processó fins al puig de Sant Valentí; abans de sortir
es donava xocolata a la Comuntiat i esmorzar als que portaven la Creu i
ganfalons, als escolans i als subjectes que portaven el baiard amb les
relíquies de Sant Valentí; un cop s'hi arribava s'hi feia
en la seva capella una missa oficiada pel P. Prior, mentre la Comunitat
i el poble ressaven les pregàries de rúbrica. Al retornar
la procesó al monestir, la Comunitat anava a la Cambra a prendre
un refresc. A dinar hi havia extraordinari i traguet.
MAIG i JUNY
En
les festivitats de l'Ascensió, Trinitat i Corpus, es donava extraordinari
de pollastre i traguet a postres. La vigília de Corp s'engalanaven
els llocs per on havia de passar la processó, i les branques després
de la processó servien per tapar el pou.
El
dia de Sant Joan es donava a la Comunitat extraordinari d'anyell i traguet
a postres. En aquesta diada molts vassalls de Sant Benet de Bages havien
d'anar al monestir a pagar diferents censals. Així, en un document
del 1316 s'esmenta que l'Abat Gerald i el monestir de Sant Benet, absolen,
defineixen i fan remissió de tota la tasca -undècima part
dels fruits, després de pagatel delme-, i brassatge -vigèssima
part de la cullita-, de tots els esplets d'un tros de terra que Andreu
Roca tenia en la vila i parròquia de Sant Benet, en el lloc anomenat
coma Geralda, de pertinença del mas kasala; amb la condició
de tenir de pagar un pollastre cada any perpetuament per la festivitat
de Sant Joan Babtista del mes de juny. En un capbreu de l'any 1318, del
notari Francesc Solsona, s'hi fa constar: de Claret, Ramon de Sala, de
Santpedor, té prop de Sant Pons en el payó, un tros de terra
de la qual ha de donar a Sant Benet XVI diners per la festa de Sant Joan.
En el terme i parròquia de Sant Fruitós, in tenedore de Guillem
de palanca, prevere, difunt, hi ha cinc possessors, dels quals Sant Benet
n'ha de percebre catorze sous de cens en la festivitat de Sant Joan Babtista.
En el terme de Mediona, el mas Sant Benet que el posseeix en Bernat Maimó,
dona tres quarteres de blat de cens i té de portar-les a Sant Benet
per Sant Joan de juny i en aquest dia, tant a ell com als animals se'ls
hi dona a migdia el menjar necessari.
JULIOL
El
dia 11, Sant Benet celebrava la seva festivitat, on l'abat participava
en totes les funcions religioses. La Comunitat feia tots els àpats
a la Càmara, se li donava xocolata per esmorzar, a dinar se li servia
extraordinari de festes solemnes i el sopar es feia comera de costum en
les solemnitas religioses acostumades. En aquesta diada compareixien al
monestir molts senyors comtals a presenciar la festa, i diferents vassalls
a pagar censos i alous, els quals eren allotjats en les cases alodials
del monestir
Per
la diada de Santa Magdalena, 22 de juliol, el P. Prior anava a dir missa
al Pont de Vilumara. En l'altar s'hi posava una lliura de cera i la que
sobrava la retornava el P. Prior, el qual l'entregava al P. Majordom i
aquest li donava una lliura de xocolata.
AGOST
Festivitat
de l'Assumpció de Maria Santíssima, es donava a dinar extraordinari,
traguet i es passava la capsa del tabac a la comunitat. Era una de les
diades en què tenien de pagar censals un gran nombre de vassalls
del monestir. Així tenim el capbreu de Francesc Solsona, de l'any
1318: "Guillem Bertran, fill de Francesc Bertran, difunt, dona de cens
a Sant Benet en la festa de Santa Maria d'agost, per les possessions anomenades
de cavelades, 2 sous, i 2 sous pels honors de la comella del mateix terme
i una gallina per una casa que fou de Soler"; En el terme de Sant Fruitós:
"de Montpeità, en la finca del mas securt hi ha 7 porcions que
fan 22 sous de cens per Santa Maria d'agost, dels quals ne pren 16 sous
el refetorer de Sant Benet i 6 el batlle de Sant Fructuós";
"Ramon Mir fa una lliura de cera de cens a Sant Benet, per Santa Maria
d'agost"; "el rector de la iglesia de Sant Pere de Marfá,
ha d'entregar per la festivitat de Santa Maria d'agost, tot el blat";
en el terme de Manresa: "Pere Davesa té en aquest lloc una era
per batre que fou d'en Soler, i per la qual dona 3 sous de cens a Sant
Benet per Santa Maria d'agost"; "Guillem Gausaram dona una quartera
de blat de cens, segons la mesura de Manresa, en la festa de Santa Maria
d'agost pel molí del pont que se té amb lo pilar"; terme
de Sant Mateu: "Pere Riera té algunes servituds en el mas cases
de Castlús de les quals n'ha de pagar a Sant benet 18 diners de
cens en la festivitat de Santa maria d'agost".
SETEMBRE
Vigília
de Nra Sra, era dia de dejuny. S'enviava una dotzena de pollastres o perdius
al Rnd. P. Abat de Montserrat.
El
dia 8 es celebrava la festivitat del naixement de Nra. Sra i a la Comunitat
se li donava extraordinari, traguet i es passava la capsa de tabac a dinar.
El
dia 29, festivitat de Sant Miquel, es donava un extraordinari de fruita
a dinar i sopar a la Comunitat. Era una de les diades assenyalades per
pagar els censals al monestir. En el capbreu de Francesc Solsona consta
que Francesc Ferrer de Manresa té un troç de terra per la
qual ha de donar 12 diners de cens a Sant Benet, en la festa de Sant Miquel;
Jordà Mulner de la parròquia de Salelles, en el coll de Sant
Joan, tocant al mas Olari, té una era de batre, per la qual ha de
donar a Sant Benet una gallina i 3 diners de cens en la festivitat de Sant
Miquel; la muller de Bernat Poc, difunt ha de donar una gallina de cens,
a l'almoiner de Sant Benet en la festa de Sant Miquel, per les cases que
té en Maurel.
OCTUBRE
Des
del dia 1 fins a l'Advent, es donava fruita a la Comunitat, i el P. Majordom
tenia de procurar de fer collir abundància de raïms perquè
no en faltés cada dia, procurant que al collir-los fossin aixuts,
a l'objecte de que es conservessin bé. L'últim diumenge d'aquest
mes, després del veremar, es cantava una missa amb Te-Deum a Sant
Valentí, que la celebrava el Pare Majordom. Un cop finalitzava la
missa, el P. Majordom es posava una capa i entonava el Te-Deum en acció
de gràcies, deia les oracions corresponents, afegint-hi la de Sant
Valentí i posant-se l'humeral, prenia la Relíquia de Sant
Valentí, fent professó per la església.
NOVEMBRE
El
diumenge, dimarts i dijous de la setmana abans de l'Advent es donava a
la Comunitat un poc de botifarra, i el dissabte es donava extraordinari
i traguet a dinar i a sopar. L'extraordinari de sopar del dissabte podia
anticipar-se o donar-lo a dinar un altre dia.
DESEMBRE
Per
la festivitat de la Immaculada Concepció de Maria Santíssima
es donava extraordinari i traguet per dinar.
El
dia 18 es celebrava amb tota solemnitat la festa de l'Expectació
del part de la Mare de Déu. En la missa conventual hi assistien
5 clapers, i per aquest motiu es donava a la Comunitat xocolata al matí
i extraordinari i traguer per dinar. L'endemà s'enviaven regals
a Barcelona. Al P. Procurador se li donava mitja carga de vi blanc i quatre
perdius; el mateix al P. Sacristà. A l'advocat del monestir dos
capons i al procurador seglar dos capons i dues perdius.
El
dia 22 s'enviava al Rnt P Abat de Montserrat una càrrega de vi blanc,
una dotzena de perdius i dos capons. Als PP ex-abats del monestir, residents
a Montserrat, se'ls enviava quatre perdius i un capó.
El
dia 24, vigília de Nadal, a les set es feia la colació i
es donava sopa de llet d'ametlles, amanida de verdura crua, bunyols o pomes
cuites amb vi bo, ametlles torrades, confits i un troç de torró
fi amb troços de confitura de Gènova i no es donava traguet.
El P. Majordom tenia de tenir previngudes quatre coques d'ous i sucre,
per ésser beneïdes en la missa solemne que celebrava el dia
següent el P. Abat. L'endemà, dia de Nadal, era una de les
tres diades que el P. Abat podia celebrar de Pontificial en la missa solemne,
i en ella beneïa les coques d'ou, les quals es repartien tres a la
Comunitat i una als fidels concurrents a la missa. La comunitat menjava
peix per dinar i se li donava orellanes, panses i ametlles bullides amb
vi blanc, sopa, verdura extraordinària amb ous, guisat de bacallà,
arròs amb llet d'ametlles, i per postres una dotzena de neules i
traguet; per sopar: verdura crua i cuita, ous, bacallà i per postres
turrons i traguet. Aquesta diada era una de les assenyalades per cobrar
els censos, remissions i demés drets senyorials que el monestir
havia convingut amb els posseïdors de propietats de Sant Benet. Eren
motíssims els subjectes que tenien d'acudir a pagar les servituts:
"Raimon per la gràcia de Déu, abat de Sant benet, juntament
amb el convent d'aquest lloc, donem a Berenguer Pla, a la teva posteritat,
un mas nostre anomenat Jordá en el Podal, que tu vas comprar a Pere
jordá i a la seva mulller Jordana. El dit mas el donem amb les cases,
terres, vinyes, camps i amb tots els arbres que hi ha i hi poden ser, amb
la condició que el cultivis bé i que tú i els teus
doneu anyalment en la festivitat de Nadal com a cens un parell de gallines,
acte signat a 20 de febrer de 1407"; "terme i parròquia de
Sant Fruitós, 1 d'octubre de 1318, el mas oliveres és propi,
sòlid i afocat al monestir de Bages i dona de cens per Nadal, una
lliura de pebre per l'hort que és al començament de l'horta
i un quartà d'oli per l'edifici nou i les quintanes"; "el
mas simones del terme de Maians és propi de Sant Benet i dóna
de cens per Nadal, un parell de gallines i una lliura de cera, pel molí
que resideix"; "el mas Guitardes dona per Nadal un parell de gallines
i 2 diners moneda barcelonesa de terno, per la casa que resideix, situada
en el castell"; "en el terme de Cavit, en Alamna de Subirats, té
un troç de terra, de la qual dona de cens un parell de gallines
per Nadal"; "1318, el mas Gonteres de Terrassa és propi de
Sant Benet de Bages, i amb firma d'esponsalicis, han de donar de cens anyalment
per Nadal 16 diners i un parell de capons".
|
