Miquel Casajoana
Codina (1888-1935) era fill de Josep Casajoana Viladomiu.
Nasqué al 1888 a la casa coneguda com cal Casajoana,
antigament cal Bonifaci. Aquesta segona contracció
prové del nom de Bonifaci Torras propietari que fou del
mas fins a finals del segle XVIII, quan la seva neta,
Francisca Torras, contrauria matrimoni, l'any 1778, amb
Francesc Casajoana, procedent del mas Casajoana de
Rocafort. La família Casajoana, però, es mantindria
durant el segle XIX, gràcies al capital acumulat per
Josep Casajoana Viladoms, com un dels grups benestants
del poble, establint terres a parceria. A mitjans del
segle XIX, Josep Casajoana declara tenir 32 parcel.les
cedides a rabassa, de les quals 2206 h. corresponen a
líquid imponible de terres i 236 h. al líquid de
rústica i propietat. L'any 1906 Josep Casajoana consta
com a membre de la Junta de la Cambra Agrícola del Pla
de Bages, per tant, l'activitat agrícola continuava
tenint un pes específic dins l'economia familiar.
Aquesta bonança econòmica permetrà que les generacions
futures poguessin gaudir d'ensenyament i estudis, mitjans
que no estaven a l'abast de tothom en aquella època.
Ara bé, en quan a la figura que ens ocupa, en Miquel
Casajoana, es va iniciar en l'art de la fotografia com
afeccionat, deixant testimoni d'infinitats de coses:
actes locals, edificacions, la familia; com també
fotografià, diversos països estrangers: Anglaterra,
França, Marroc o, el Japó. Aquest fet demostra que
aquest personatge era molt polifacètic.
En la faceta musical, va col.laborar composant partitures
en actes locals i comarcals. Com l'acte celebrat l'any
1916, celebrat per la diada de Sant Josep en el Centre
Agrícol Catòlic de Sant Fruitós, on hi participaren
l'"Escola Cantorum Sanfruitosenca" i el
cor de les "Filles de Maria", en una
vetllada literària musical. En aquest dia es va estrenar
una cançó amb lletra del metge Lluís Castells i
música d'en Miquel Casajoana. Es desconeix de qui li
venia l'afecció per la músic, si bé la seva segona
muller, Mercè Roca Serrajordi, n'era una gran
apassionada d'aquest art. Ara bé, sobretot en Miquel
Casajoana va destacar per reformar el pautat musical,
creant el que ell va anomenar "pautat universal"
o "trigrama", aquest nou sistema, va
merèixer els elogis de prestigiosos músics de l'època,
com l'eminent Vicenç M. Gibert, organista de l'orfeó
català i d'Anton Ribera Maneja que fou director de
l'orquestra del Liceu de Barcelona.
Al marge de la música estudià diverses matèries, tal
vegada masses, com descriu en la premsa manresana el
mestre Ballús. En l'àmbit empresarial intentà obrir-se
camí construïnt la fàbrica de maquinària agrícola
del bosquet, activitat ben oposada amb el seu temperament
i aptituts, més encaminades cap a les arts plàstiques o
musicals.
De ben jove, amb 17 o 18 anys, en Miquel Casajoana havia
deixat les seves primeres empremptes en l'art de la
pintura. En aquests primers anys d'aprenentatge va
demostrar la seva gran predilecció i extraordinàries
facultats pel dibuix. Quan tenia 19 anys va rebre durant
tres mesos algunes lliçons del pintor manresà Francesc
Morell i Cornet, amb aquest gran mestre en Miquel, va
aprendre el retrat i la composició, facetes en les que
destacaria posteriorment, en la seva curta, però,
productiva obra. És més probable que el professor
Francesc Morell, veient la facilitat que tenia per les
arts, el seu deixeble, l'indiqués que iniciés estudis a
Barcelona. Aleshores fou quan Miquel Casajoana insistí
al seu pare que l'enviés a la Llotja i que s'instruís
plenament en la pintura, però, malauradament, tot i el
desitjos del jove artista per iniciar estudis a la
capital de l'art barceloní, mai van ser acomplerts pel
seu pare. Aquesta frustació no va fer aturar a aquest
jove emprenedor que, sense cap mestre, en Miquel va anar
adquirint una facilitat pel retrat al carbó i pels
apunts a llapis que feia en 2 o 3 minuts, donant uns
resultats sorprenents. Poc després va deixar
momentàniament les arts plàstiques, concentrant tots
els seus esforços en la música, amb uns resultats prou
notoris com s'ha esmentat amb anterioritat. A finals del
1929, en Miquel Casajoana va conèixer l'eminent pintor
Ramón Casas, amb el qual compartiria una gran amistat.
En aquells anys la família Casas estava restaurant el
monestir de Sant Benet de Bages, adquirit per Elisa
Carbó, l'any 1917. Ramon Casas passava llargues
temporades al monestir benedictí, acompanyat d'altres
artistes i pintors. Aquesta oportunitat no va ser
desaprofitada per en Miquel Casajoana que es va
alliçonar d'un dels pintors més rellevants del moment.
En Miquel, però, tot i impregnar-se de l'ambient dels
nous models pictòrics i estar-ne al corrent, continuava
amb la seva línia realista i detallista, en els seus
quadres pintats a l'oli. Aquella nova manera de pintar
que més tard es coneixeria com abstracionisme, no li
agradava, més aviat la detestava. L'any 1930 Miquel
Casajoana participaria en l'exposició d'artistes de la
comarca del Bages celebrada a manresa, junt amb un altre
pintor sanfruitosenc, Alfred Figueres. En aquesta ocasió
Miquel Casajuana presentaria quatre quadres: un de
figuratiu, la seva especialitat, i tres de paisatges. La
seva obra pictòrica va arribar al seu punt culminant,
l'any 1931, coincidint amb una de les seves primeres
exposicions, realitzada en una galeria d'art i gran
prestigi barceloní: la sala Parès. Per aquesta
exposició de Barcelona, en Miquel Casajoana va rebre el
suport del senyor Rodriguez, ex-director de l'Institut de
Manresa. Malauradament, a partir d'aquell moment,
l'afectà una greu malaltia, minvant-lo sensiblement en
les seves capacitats físiques, però, tot i això, es
mantindria ferm fins a la seva mort, l'any 1935.
|