Un dels
primers a donar fe de l'existència d'aquesta fàbrica,
fou l'historiador Joaquim Sarret i Arbós; datant la seva
creació al 1870. Aquesta fàbrica de pòlvora era
propietat dels sr. Canals i Bosch i, apareix citada dins
el terme de Sant Fruitós de Bages, juntament amb unaltre
fàbrica de pòlvora propietat de Miquel Vallés.
Sant Fruitós, no
és que tingués una tradició polvorera, sinó que la
seva instal.lació -la de Canals i Bosch situada sota
Viladordis-, es deu a la perillositat que comportava
tenir-les prop de la ciutat, a conseqüència de les
freqüents explosions que s'hi produïen.
La continuïtat
d'aquestes fàbriques de pòlvora, després de la Guerra
del Francés -amb la desamortització del 1855 es van
suprimir les fàbriques de pòlvora i salitre manresanes-
va ser fruit a les reclamacions fetes pels manresans,
pels bons serveis prestats a la nació durant la Guerra
de la Independència. La fabricació de pòlvora la
continuà el cos d'artilleria fins el 1865, en què la
llei de desestanc deixà en desús la maquinària i els
edificis anexos. Fou en aquests anys següents que es
degué formar la societat particular dels srs. Canals,
Casanovas i Padró, amb la fàbrica a Sant Fruitós de
Bages. Definitivament, però, va passar a dir-se'n CANALS
i BOSCH, d'acord amb dos dels seus propietaris, l'any
1870. Tot i que a l'octubre d'aquest mateix any es
descriu en "El Manresano": "la
sociedad Canals, Casanovas i Padró no se ha liquidado
aún, como malamente se ha hecho entender al público; en
prueba de ello, sabemos a instancia del socio Casanovas,
el Tribunal ha dado posesión de dicha fábrica y demás
dependencias a D. Juan Bta. Gonzalez, como
coadministrador e interventor del socio administrador
señor Canals, para todos los asuntos de la misma".
Aquest mateix any, la fàbrica de CANALS i BOSCH, seria
premiada pel regent del regne amb la creu de Isabel la
Catòlica, pels avenços aconseguits en la confecció de
pòlvora per la societat: "probada la expresada
pólvora por el excmo. Sr. Ministro de la Guera, por el
Teniente General sr. Milans del Bosch y por varios jefes
de Estado Mayor, la han reconocido de mejor calidad que
la inglesa según así lo expresa uno de los periódicos
de Madrid".
El 7 de juliol
del 1877, es veié afectada la fàbrica de pòlvora
emplaçada a Sant Fruitós, per una important explosió,
que provocà víctimes mortals i destrosses de diversa
consideració. L'únic diari que se'n fa ressó d'aquest
fet és el "Cardoner": "la
semana pasada que tan mal empezó, estaba por la
fatalidad escrito que debia acabar peor. Por la mañana
del sabado, en la fábrica de pólvora de Pedro Canals y
Compañia, situada en el término de Viladordis, próximo
a estat ciudad, ocurrió una explosión en uno de sus
departamentos, de cuyas resultas perecieron seis
operarios, de quienes se encontraron los cuerpos
destrozados y mutilados. Trasladose inmediatamente al
lugar de la catástrofe el juzgado de primera instancia
al objeto de instruir las oportunas diligencias. De los
desgraciados operarios víctimas de tan lamentable
sinisestro hay algunos que han dejado sumidos en la
miseria a sus desconsoladas esposas y familias".
|