El dia 12 de març del 1927 tenia lloc l'assamblea plesbiticia que anualment portava a terme l'Ajuntament local de Sant Fruitós. En aquest acte hi foren presents el jutge municipal, Joan Creus, el cap del sometent, Josep Noguera, el metge, Lluís Castells, així com un nombre important de veïns de la població. L'alcaldia era representada pel batlle Josep Sala, el secretari de la "Unión Patriótica", Tomàs Garrit i el tinent alcalde, Josep Brucart. Deixant de banda la majoria d'afers institucionals que tractaren la reunió, el batlle incidí especialment en un: la portada d'aigües de Fontcalda. Segons el batlle, Josep Sala: "estas aguas estan situadas a 7 kilómetros del pueblo y son necesarias para su traslado unas 240.000 pesetas para que se pudiese llevar a cabo y si el pueblo supiera darse cuenta del enorme beneficio que este gigantesco proyecto representa, de la higiene que infundiria al servicio de aguas potables, no deberia negar su apoyo que podrá traducirse, a lo sumo, en una peseta anual por habitante. El manantial de Fontcalda da 50 litros de agua por habitante y unos 32.400 litros por hora o unas 388 plumas por dia y que el pueblo no gasta ni unas cien. El proyecto queda en pie para su estudio".

El projecte de Fontcalda, però, s'aprovà definitivament el 10 de setembre del 1927, per la Diputació de Barcelona. Sant Fruitós havia passat al davant de poblacions com Vilanova del Camí, Avinyó o Molins de Rei en concurs d'adjudicació. Algunes consideracions prèvies que es plantegen es com una població d'escassament 1700 habitants, com era aleshores Sant Fruitós, va passar al davant de poblacions om Molins de Rei, amb molts més habitants i unes necessitats molt superiors. Una resposta possible podria ser l'amistat que tenia el batlle Josep Sala, amb certs personatges influents de l'època. Entre aquestes figures, cal esmentar la figura del capità general Emili Barrera, que el 10 d'octubre feia una visita al poble, el diputat provincial Joaquim Argullol o, el delegat governatiu, sr. Aspiazu. És molt probable que aquestes relacions influenciaren d'alguna manera, en l'adjudicació de les obres.

Ara bé, no tot s'acabà aquí. Després de l'estudi del projecte, portat a terme per l'equip de la "División Hidraúlica del Pirineo Oriental", els problemes començaren a sorgir. La gestió de l'alcaldia sanfruitosenca durant els dos darrers anys de la Dictadura primoriverista fou criticada durament pels vilatans. Això deuria ser el cavall de batalla que va portar als contribuents a boicotejar el projecte de Font Calda. Pensem que d'entrada eren necessaris prop de 7 kilòmetres de canonada, per portar l'aigua des de Calders fins a Sant Fruitós. Aleshores els contribuents van fer un document de reaprovació de les obres. Aquest fet va ocasionar el descontentament del consistori i el batlle, els quals cridaren a la guàrdia civil de Manresa, realitzant-se algunes detencions. Les repercusions d'aquell incident van provocar que aquell any la festa major d'hivern no es celebrés.

Finalment el projecte de Fontcalda fou abandonat, coincidint amb l'inici de la República. El nou batlle republicà, Isidre Biosca, endegà converses amb la Generalitat, perquè Sant Fruitós gaudís d'unes instal.lacions d'aigües potables molt menys costoses. El seu succesor Angel Tañà, al 1933, obtenia finalment l'aprovació de la Junta de la Sèquia de Manresa pel proveïment d'aigües a la població.

Un cop proclamada la República i dissolt el consistori municipal, encapçalat pel sr. Josep Sala, les discòrdies i disputes que hi havien entre la població i l'Ajuntament, apareixen descrites en la prensa de l'època; on s'ataca la figura de l'ex-batlle Josep Sala. Malauradament la crítica, de vegades, pot arribar a desdibuixar un personatge que, també, deuria fer coses positives amb més o menys encert per la població.