VISTA PARCIAL DE L'ENTRADA AL POBLE DESTACANT EL CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA.
FOTO ENRIC CLARENA

Les notícies més antigues que hi han sobre l'església parroquial són descrites en la venda d'un molí de l'antic comtat de Manresa, de l'any 942, on es fa constar que, aquest últim, afronta amb el riu Sancto Frictoso. Aquest riu no és altra que el riudor o ridor, el qual passa als peus de l'església. Per tant, aquest document afirma l'existència de l'església de Sant Fruitós, com una de les més antigues del terme. Posteriorment, en el segle XI són moltes les referències indirectes a l'església, ja sigui per esmentar al riu o, com a referència per citar béns. Així es fa menció de la casa -església- de Sant Fruitós (1002), el camí que passava per davant de l'església (1022) o, fins i tot, un judici (1032) celebrat al davant de l'església que congregà al voltant del temple una munió de magnats del comtat de Manresa i el bisbe de Barcelona Guadall Domnuç, enfrontant-se uns personatges per una sèrie de drets jurisdiccionals.
 

Iconografies de Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici  

L'existència d'un nucli de població al voltant de l'església es documenta a partir del 1038, en què s'esmenta la parròquia, a la fàbrega, sota la vila; la sagrera entorn de l'església es documenta l'any 1063, el sagrer  apareix l'any 1065 i el cementiri deu anys després.

 
VISTA DE LA SAGRERA A COMENÇAMENTS DE SEGLE
FOTOGRAFIA Josep Casauajana. Fons CRHSFB  

Sembla que l'església de Sant Fruitós va ser fundació senyorial de la família Calders i posteriorment en dues donacions (1075 i 1086) va passar sota domini de Sant Benet de Bages; aquest fet sembla contradir-se pel fet que en l'acta de restitució de dotació de Santa Maria de Manresa (1020), consta que la dotació feta entre 914 i 947 el bisbe Jordi i el comte Sunyer, l'església de Sant Fruitós depenia de la parròquia de Manresa, lligam que pel que sembla no deuria durar massa.  

Així doncs, cap a les darreries del segle X hi han les primeres notícies d'un riu documentat amb la grafia de: Sancto Frictoso, l'actual riudor. Indret on, molt possiblement ja hi havia un temple d'advocació dedicat a Sant Fruitós i on s'aixecà una església romànica cap a finals del segle X, fundació senyorial de la família Calders. L'església primitiva constava de tres altars dedicats a Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès, en els quals es van guardar les seves respectives relíquies. Més tard, però, l'església passarà a formar part de les possessions del monestir de Sant Benet de Bages. El nom del poble de Sant Fruitós de Bages, però, prové de les relíquies del bisbe màrtir tarragoní "Sant Fruitós", que es conservaren en dit indret fins el segle XIV. L'any 1372 la ciutat de Manresa necessitant enriquir l'altar de la Seu d'algun tresor espiritual, prengué -no pas sense l'oposició dels veïns de Sant Fruitós- les relíquies del sant d'aquesta petita població, junt amb les relíquies de Santa Agnès i Sant Maurici. Encara avui es recorda, entre la gent gran, aquella dita popular que deien els santfruitosencs, des de les darreries del segle passat, quan es trobaven en algun acte festiu amb els seus veïns manresans: "Manresans, lladres pillos i gormans, que ens haveu robat los cossos sants: Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici gloriós".Aquests últims repicaven dient: "Foraster, potiners que els tenieu guardats en galliners..." 

VISTA DE LA SAGRERA DEL  NUCLI ANTIC DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL

La construcció actual de l'església de Sant Fruitós de Bages correspon a unes reformes fetes durant el llarg dels segles XVII i XVIII, bastides sobre la primitiva construcció romànica. L'església està formada d'una sola nau, coberta amb volta de mig punt, alçant-se a l'entrada d'aquesta població. L'altar principal era dedicat a Sant Fruitós i els laterals a Santa Maria i Santa Agnès. Al segle XVII tenim notícies de la construcció d'un retaule per l'altar major, obra d'un pintor d'igualada anomenat Francesc Gomar, per preu de seixanta lliuras. Més tard, l'any 1687 Francesc Grau, escultor manresà, confesa rebre vint-i-una lliures per una tersa del preu del retaule de l'altar major. Malauradament no s'ha conservat cap d'aquests suposats retaules, es més hi han notícies que un d'ells fou venut a Anglaterra a finals del segle passat. 

Detall de dos retaules barrocs desapareguts de l'església parroquial

Com a element arquitectònic també cal esmentar, dins el terme de Sant Fruitós de Bages, l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. En el mas Vilanova d'aquesta parròquia fan vi i cava amb denominació d'origen Pla de Bages i un esmorzar típic de la verema que consisteix en pà torrat, arengades, raïm i vi novell. Les restes de l'església de Sant Genís de la Vall dels Horts i l'església romànica de Sant Jaume d'Olzinelles també són de gran importància, així també com un parell de tombes medievals que es troben en el camí cap aquestes dues ermites. També, entre el patrimoni eclesiàstic cal esmentar l'ermita de Sant Sebastià de les Brucardes. De caire popular cal esmentar que en aquesta població hi han escanpades per tot el terme més d'un centenar de barraques de vinya,  testimoni d'un passat agrícola, avui en franca decadència. Si no es prenen les mesures necessàries aquest patrimoni tant característic i singular podria desaparèixer en pocs anys degut al poc ús que tenen en l'actualitat.