Els primers mesos de l'inici de la
Guerra Civil estan marcats per la persecució
d'organitzacions i persones titulades de feixistes i
contrarevolucionàries. L'onada de delictes contra
l'església comportarà la destrucció d'una bona part
dels Arxius Parroquials, així com també la pèrdua
irreparable d'imatgeria religiosa d'elements decoratius
conservats en les esglésies i capelles. En aquests
primers dies, moltes persones civils i eclesiàstiques
foren assassinades per grups d'incontrolats. Per tenir-ne
una referència, entre finals de juliol fins l'octubre
del 1936, en la petita població de Sant Fruitós de
Bages, foren mortes un total de 23 persones. Entre
aquests morts hi figuren especialment eclesiàstics,
alguns dels quals foren afusellats en el cementiri
d'aquesta mateixa població.
L'1 d'octubre del 1936 es constituí
una delegació a Manresa, el "Comité Comarcal
Antifeixista", la qual agrupava diverses poblacions
veïnes. Entre aquestes poblacions hi consta un grup a
Sant Fruitós de Bages, tot i que no es tenen més
referències sobre el seu funcionament i quins eren els
seus integrants.
Per decret del Departament del Govern
de la Generalitat, el 2 de gener del 1937, Sant Fruitós
de Bages, va passar a dir-se'n: Riudor de Bages. Els
carrers que tenien el nom d'algun sant, també van ser
canviats de nom com consta en l'Acta de l'Ajuntament de
Sant Fruitós, del 31 d'octubre del 1936: "Atès
que degut als moments actuals hi han molts noms de
carrers en aquesta població que no estan d'acord amb
l'esperit patriòtic, s'acordà per unanimitat procedir
al seu canvi". D'aquesta manera el carrer de
Sant Antoni es va canviar pel de Ferrer i Guàrdia; el de
Sant Josep, Francesc Ascasó; el de Sant Isidre, Francesc
Lairet; el de Sant Benet, 19 juliol; i el de Sant
Sebastià, Colldeforns. L'emissió de paper moneda també
es produí en aquesta població com a sortida davant
l'escassetat de moneda fraccionària i xavalla. El 13 de
maig del 1937, el batlle Enric Bolòs de Riudor de Bages,
acordava fer una tirada de paper moneda de dos mil
cinc-cents bitllets amb valor d'1 peseta. Més tard, i
davant el mal estat dels bitllets en curs, així com la
necessitat de valors fraccionaris es feia una nou tiratge
de bitllets. El 24 de juny del 1937 es proposava una nova
edició de quatre mil bitllets d'1 pesseta i sis mil de
vint-i-cinc cèntims.
Al 1938 s'inicià la movilització
militar. El Registre Civil de Sant Fruitós és una bona
font per veure'n el nombre de defuncions. En aquest fons
municipal hi figura la mort d'un resident del poble, mort
com a conseqüència d'una bomba de mà, en el moment en
què entraven les tropes espanyoles. L'individu en
qüestió fou en Ramon Pich Ribera, de professió pagès,
de 35 anys. La seva defunció es va produir el 28 de
gener del 1939. Tot i ser aquesta única la defunció
inscrita, apareixen, en aquest mateix periode, altres
persones on la causa de la seva mort no hi consta, fet
que fa pensar que no fós l'única víctima local
assassinada al poble.
També, però, moriren fruitosencs al
front, alguns dels quals consten en le Registre Civil de
Defuncions Local de Sant Fruitós de Bages:
Valentí Sanfeliu
Galobart, de professió pagès, mort o
desaparegut en acció de guerra el 15 de febrer
de 1937.
Josep Altimiras Noguerola,
de professió pagès, desaparegut en acció de
guerra a Boltanya, el 15 d'octubre del 1937.
Joan Creus Obiols,
de professió pagès, desaparegut en acció de
guerra en el sector de Boltanya, el 15 d'octubre
del 1937.
Antoni Corominas Llurdà,
de professió obrer, desaparegut en acció de
guerra a Boltanya, el 15 d'octubre del 1937.
Teodoro Esquius Badrenas,
de professió pagès, mort o desaparegut en
acció de guerra a Tarragona, el 15 d'octubre del
1938.
Joan Tañà Sanfeliu,
de professió comerç, mort o desaparegut en el
front de l'Ebre, el 30 d'octubre del 1938.
Sever March Casajuana,
de professió pagès, mort o desaparegut en
acció de guerra a Balaguer, e 18 de setembre del
1938.
Noti's que aquestes morts estan
inscrites en le Registre Civil de Sant Fruitós en anys
posterios a la seva data de defunció i, per tant,
podrien haver-hi algunes inconcrecions.
Acabada la guerra moltes persones es
van veure obligades a fugir com a inmigrants cap a
França. Disort que es veuria agreujada amb la caiguda de
l'estat francès, l'any 1940, en mans de l'exèrcit
alemany. Aquest fet suposà que molts dels republicans
exiliats fossin deportats a finals dels anys 40 camp als
camps de concentració alemanys. Des de l'any 1940 fins
al maig del 1945, prop de 10.000 republicans de tot
l'estat espanyol foren deportats als camps d'extermini
nazi. Auschwitz, Mathausen, Gusen, Dachau o Treblinka,
foren alguns dels camps de concentració on anaren a
parar més de 3.000 catalans, dels quans uns 1.800 hi
moriren. Dels deportats, morts i identificats als caps
nazis n'hi ha dos que són fills de Sant Fruitós de
Bages. Un és en Artur Cura i Bosch que
va morir a Gussen el 8 de juliol de 1941 a l'edat de 37
anys i, l'altra és en Antoni Escoda Claramunt,
que també va morir a Gusen la mateixa data, a l'edat de
47 anys.
Anecdòtic resulta l'esbòs biogràfic d'un manresà,
avui traspassat, que va viure els inicis de l'època
franquista tancat a la presó de Manresa. Fets que van
ser descrits en un dietari a començaments dels anys
quaranta:
"Un altre ximple més curt
d'intel.ligència i menys viscós que en Sellarés, era
un xicot ferm, ben musculat, però curt de gamblas.
Possiblement, es va deixar enredar per formar part d'un
servei d'intel.ligència, que això, mudava molt; i no
per fer traïdorament d'espia o com vulgarment es diu de
xivato. Algú que coneixia llur tarannà, el va
convèncer fent-li flairar l'encens: "Tú ets el
més apte per portar a cap la missió que t'ha de
proporcionar llorers, i una menció honorífica que
podràs exhibir amb urc, davant dels ulls sorpresos del
Tribunal que en el seu dia, haurà d'entendre el teu
cas". I ell, en Viladomat s'ho va creure!. Aquest
xicot, era malgrat els seus trenta anys de vida, informat
d'un esperit d'infant. Impetuós, irresponsable, alegre,
juganer, vanitós fins el màxim i bon xic pocasolta. A
darrers de l'any 1936 -no sé la data exacte- els de la
CNT de Sant Fruitós van requisar un cotxe: un balilla.
Una capseta amb rodes de la FIAT, amb volant, amb frè,
canvi de marxes i accelerador. Una joguina. I qui més
apte per manejar una joguina, que el nen Viladomat?. El
responsable de la CNT, així ho va creure. I algú donà
lliçons al noi per accionar al canvi de marxes i agafar
el volant un cop engegat el motor del Balilla. I com
petjar l'accelerador i la palanca de frè. I tot seguit
fou nomenat conductor titular de la capseta. I ell hi
posar tota llur il.lusió en conduir la joguina amb
rodes, però també afegir una important dosi
d'inocència, i l'irresponsable atreviment d'un ignorant
minyó capaç d'engegar el mòvil i assolir la màxima
velocitat sense esment del perill que comportava llur
acció. Veig que en el vostre esperit s'hi dibuixa una
temença. Si, teniu motius per creure el pitjor. Ho heu
endevinat. A tota velocitat enfilava la recta de Sallent,
i a uns 500 metres aproximadament, del cementiri de Sant
Fruitós, el Balilla topà de plè contra un plàtan de
les vores de la carretera degut a una falsa maniobra; a
una desviació ràpida i excesiva en el volant. I com que
els beneïts, l'àngel de la guarda en té cura, en
Viladomat eixí de la capseta il.lès, sense una
esgarrapada. El qui va rebre, fou un seu company que duia
el balilla com a passatger. Aquest, rai! No va pas tenir
temps d'adonar-se'n de que, en aquell instant, travessava
les fronteres de l'altre mon, a 100 per hora...
insconcient, Viladomat assassinà a un company.
Als elements de Sant Fruitós,
detinguts a la presó de Manresa, no els feia gens de
gràcia que un dels seus, veí del Riu d'Or, actués de
xivato. I s'empescaren la manera de castigar la seva
lleugeresa, el seu capteniment gens honorable. Calia
insuflar-li en el cervell la idea de que ell, com a
boxejador, podia ser el campió indiscutible en la
presó, aprofitant de què en aquells dies en Viladomat
s'entrenava il.lusionat en la pràctica d'aquest esport.
I aconseguiren d'ell, que gosés reptar a singular combat
al seu entrenador, que per cert, n'era de boxejador. I en
una tarda de diumenge es celebrà el combat; en el pati
al davant d'un públic ben nombrós. No hi mancava pas,
cap dels detinguts, arraïmats dalt de les galeries del
primer pis i al voltant del pati. I gairebé tothom
n'estava assabentat de la jugada dels de Sant Fruitós.
Van xalar de valent al veure a aquella pluja de cops que
quein damunt del xivato. Cops no massa forts, per evitar
que caigués amb els sentits perduts, a terra. Sense
trencar-li un os, llur oponent li forní una bona
pallissa. A l'endemà, els de Sant Fruitós cantaven de
nou la mateixa cançó amb lleugeres variants: "!Has
de pegar amb els ulls ben oberts" Li vas donar un
cop de puny que gairebé el deixa fora de combat! i tu no
ho vas pas veure. Si no ets un covard, demana la revenja
tot seguit" I el van deixar ben tou, la segona
vegada... A la presó es va riure."
|