Sant Jaume d'Olzinelles

Història

El topònim d'Olzinelles apareix citat per primera vegada cap al darrer terç del segle X, encara que l'església no apareixerà documentada fins a l'any 1086. Aquesta església correspon a la repoblació efectuada per la família Gurb-Queralt, senyors jurisdiccionals del castell de Sallent. Així ens arriben notícies de l'any 1086, segons les quals, l'alou d'Olzinelles és empenyorat per Bernat de Gurb a Berenguer Folc Amalric i els seus descendents per la quantitat de cent unces d'or. L'altra part fou donada en alou al monestir de Santa Maria de l'Estany.

Notícies posteriors, ens remeten a l'any 1121. Així tenim que Ermengarda, vídua de Berenguer Folc i el seu fill Bernat de Talamanca, van fer donació a Sant Benet de Bages de la meitat de la sagrera, terres, alous i vinyes de Sant Jaume d'Olzinelles. Per altra banda, Santa Maria de l'Estany intentà de recuperar aquesta altra meitat d'Olzinelles entrant, aleshores, en conflicte amb el monestir de Sant Benet de Bages. Finalment s'establí una concòrdia mitjançant la qual, l'Estany es quedava amb tot l'alou de Sant Jaume d'Olzinelles i, a canvi, Sant Benet de Bages fou compensat amb un altre alou pels donadors.

L'any 1407, Francesc d'Albecia, monjo i cambrer del monestir de Sant Benet de Bages, donà a l'Abat Joan Pere, la quadra d'Olzinelles amb tots els seus drets. Sembla que és contradictòria aquesta notícia, ja que l'Abat de l'Estany comprà, l'any 1420, a carta de gràcia, al rei Alfons IV, la quadra d'Olzinelles per 300 florins.

El domini de la canònica de l'Estany continuà fins l'any 1592, quan a instàncies de Felip II, es secularitzaren les canòniges regulars. Les cinc dignitats reials foren les administradores de les rendes d'Olzinelles, mentre que les prerogatives i el dret de presentació del rector passaren al bisbat de Vic.

Dos documents datats a les darreries del segle XVI (16 de març del 1584 i 4 de juny del 1594), ens mostren dues denúncies presentades al Veguer del corregiment de la ciutat de Manresa, on apareix citat algun individu d'aquest indret.

L'any 1682, la ciutat de Manresa té empenyorades les herbes i herbatges del mas d'Olzinelles i de la casa del pont de Cabrianes. Pel dret de carnalatge, aquests masos havien de donar les següents coses: "un pollastre y un anyell si sen hi crian, y si hi ha moltons un de vello y si no si crian no ha de rebrer ni exigir ninguna cosa. Id. si en dit mas se cria porsellada o porselladas se ha de entendrer que de la primera deu rebrer y exigir lo arrendatari un porsell, y si acás en dit mas se fessan dos porselladas lo de la segona, lo porsell es del amo".

De l'emprestit de 220.000 duros fet per pagar les armes i municions adquirides l'any 1809 pel corregiment de Manresa -durant la Guerra del Francès-, el rector d'Olzinelles hi aportava 2 duros i el mas d'Olzinelles 400 duros. Pel decret signat a 11 de setembre del 1811, hi ha una única exempció concedida a l'allistament a files d'aquesta parròquia, la de Ramon Toll, fill únic.

Evolució de la població

ANY ......1358 1378 1497 1515 1553 1708 1787 1842

Olzinelles...4...... 1..... 2..... 2... . 3...... 3.... 15.... 19

Des de l'any 1358 fins al 1708 les dades corresponen al nombre de cases documentades dins el territori de Sant Jaume d'Olzinelles. Per tant, es pot deduir que es tracta d'un espai amb molt poca concentració de gent. Així, es podria atribuir a cada mas un nombre d'habitants d'entre 5 i 7. A partir del 1787, les dades oficials ens remeten al nombre d'habitants censats, els quals no superarien amb escreix les dades de segles anteriors.

Arquitectura

Ens trobem davant d'una obra romànica bastida cap a la meitat del segle XII, al mateix indret on abans s'havia alçat un temple pre-romànic. L'església està formada per una única nau amb volta de canó i absis semicircular.

L'església de Sant Jaume d'Olzinelles va ser abandonada l'any 1803, quan es va aixecar una nova església nova, prop del mas Bertran, al pont de Cabrianes.