"Rallinus i la seva muller Singildes venen a Ferresintus i la seva muller Quinildes el molí que ha vingut per aprisió, en el comtat de Menresa, al riu Llobregat. Afronta amb la roca, passat l'aigua amb la kariga de Menresa i el riu Sancto Frictoso, de solixent i de migdia amb la kariga de Nespulla, de ponent amb la resclosa de Senader, prevere, de tramuntana amb el riu Llobregat. El que inclouen dites afrontaciones de dit molí amb el cap d'aigües ho venen per el preu de 2 sous, en cosa que ho val. A les 4 de les nones de març de l'any 6 del regnat de lluís rei, fill de Carles"

   En una venda de cases datada el 15 de maig del 965 s'esmenta:

   "Osannus i la seva muller Elo venen a Salla cases amb cort, palomario, clos i hort que els ha vingut per compra, en el comtat de Menresa, al lloc que anomenen riu de Sancto Fructuoso. Afronta de solixent amb la via que de Monte Petano va a Menresa, o amb la font, de migdia amb terra de Adroario, de ponent amb el riu de Sancto Fructuoso, de tramuntana amb cases de Cherino o amb terres. El que encluen dites afrontacions ho venen pel preu de 14 sous, en cosa que ho val. Als idus de maig de l'any 11 del regnat de Lotari rei".

    En una donació feta per Sal.la (de Conflent), fundador del monestir de Sant Benet, signada el 28 de setembre de l'any 966, a favor del monestir torna a citar-se el topònim:

   "In nomine Domini. Ego Salla donator. Magnum michi et satis licium esse videtur ut domum Dei hedificare ubique et de meis rebus honorare at que concedere. Audientes predicationem et monita. Sanctorum Patum quia elemosina a morte liberat anima. Cognoscentes me peccati macula honustos conpucti de suprena caelorum pietate supplicantes eius misericordiam ut pius et misericors sit Deus in pecatis meis. Prospterea concedo atque trado ad domum Sancti Benedicti, sub iussione beatissimi Petri principis apostolorum, casas, curtes, et ortos, terras cultas vel incultas, silvis, garricis, pratis, pascuis, ductibus vel reductibus, vineis, promiferis vel inpomiferis; qui michi advenit tam de comparatione quam ex concamiatione. Et est hec omnia in comiatu Menresa vel in eius termines, in locum que dicunt ipso Anglo. Affrontat hec omnia de parte orientis in ipsa serra, vel in ipsa strada, de occiduo in Monte Petano, et de circi in casas de Bonencia, vel suos eres, vel in flumen Lubrigado. Et in sechabechs duas petias de vinea cum illorum affrontationes. Et in alio loco ad ipso rio de Sancto Fructuoso, sic dono casas, cum ipso columbario, et terra culta et erma..."
   
   La grafia no varia massa en la venda feta per Primicia el 27 d'abril de l'any 970 a favor de Mascaró prevere, de dues peces de terra en el comtat de Manresa. Una d'elles "est in Monte Petano, properio rio Sancto Fructuosi". Abbo, monjo de Sant Benet de Bages permuta el 21 d'octubre de l'any 973 a Mascharone, prevere, un alou en el comtat de Manresa en el riu de Sancti Fructuosi. Aquesta forma de la parla vulgar es va acabar llatinitzant, quedant finalment com a "Sancto Fructuoso".
   En un capbreu de l'any 1318 del notari Francesc Solsona, sobre els censals que es pagaven a Sant Benet de Bages s'esmenta com el mas Palanca te una peça de terra que afronta amb la riera d'Or i amb el riu Llobregat. En la dita peça de terra hi consten dotze oliveres, de les quals dona la meitat dels fruits a Sant Benet i la taxa de blat.
   Documentació posterior del segle XVIII ens pot donar una idea de l'aprofitament de l'aigua i del seu sòl pel conreu de cereals. Per exemple, en l'inventari dels béns immobles de Francisco Puig i Carrera, pagès de Sant Fruitós de Bages s'hi fa constar:

   "Item un camp gran de tinguda de sis quarteras de blat de sembradura poch mes o menos, que afronta a solixent, amb lo torrent nomenat de Riudor, a migdia, amb lo mateix torrent de Riudor, y part ab lo cami real de Manresa, y a tremuntana part ab terras de Pere Bosch y part ab terras de Francesch Serra y de Narcis Carrera". (31/8/1765)

   En una consueta de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages iniciada al segle XVIII hi constava que el rector podia regar el seu hort amb les aigües del Riu d'Or, els dissabtes i una hora cada dimarts. Aquest topònim del riu també havia donat nom a un mas al segle XVIII, així com els seus propietaris:

   "Sie notori a tots que jo Pere Torras pages del lloch de Sant Fructuos de Bages del corregiment de Manresa. De grat y certa sciencia, confeso y en veritat regonesch al Rnt. Dr. Albert Madriguera pbre y Rector de la parral iglesia de dit lloch, encara absent, y lo nott avall escrit per ell acceptant; que per FranciscoSala pages de la parroquia de dit lloch, y la iglesia de St Fructuos, hereu del mas sala de riudor de la mateixa parroquia". (13/3/1757)

   "Die vigessima quarta marty 1738 Minª In Dei nomine noverint universi quod ego Joannes Sala de Riudor agta termini et parª loci Sti Fructuosi Bagiarum dio vicens pro expeditione..." (24/3/1738)

   El riu d'Or conegut popularment com a Riudor -la forma popular que ens ha arribat fins els nostres dies: "Ridor"-, plantejava certs problemes a l'estiu, quan no plovia, per l'estancament que produïen les seves aigües en alguns dels seus trams. Així se sap que, a finals del segle passat, com a mesura de prevenció i higiene, l'Ajuntament del poble havia de demanar al President de la Junta de la Sèquia de Manresa que deixés anar, cada diumenge, una part de l'aigua del canal a la riera de riu d'Or. Aquest procediment permetia netejar-la d'aigües embassades, alhora que evitava possibles contagis i malalties que ocasionaven les aigües quan estaven en estat de corrupció.
   També ha estat un perill les crescudes que ha sofert el riu d'Or com a conseqüència de l'abundor de pluges. N'és un exemple la crescuda del 22 de setembre de l'any 1908 del torrent bo que va envair els baixos de les cases, arribant en alguna d'elles als dos metres d'alçada. Alguns santfruitosencs van haver de traslladar totes les coses que tenien a les entrades, inclós es va haver de pujar les cavalleries a "vell feix". Aquest dia el torrent va trencar la barana de ferro del pont situat al carrer padró i a la plaça de la Constitució. Moltes parets i murs de contenció de les vores del riu van quedar ensorrats com també tots els horts inundats i colgats de fang i pedres. Uns fets similars havien succeït mesos abans per Sant Jaume.