El
topònim Brucard apareix esmentat per primera vegada en un testament
de Llopard, mort l’any 1038, el qual estava casat amb Guinedell i tenien
dos fills: Brocard i Arbert. L’any 1086, Ermengarda, vídua d’un
fill d’en Brocard, dóna al monestir de Sant
Benet de Bages una sèrie de béns, entre els quals, s’esmenta
un mas anomenat Bages, que per les afrontacions de terres es podria tractar
del mas Brucardes. La grafia del mas apareix citada en el segle XVIII -dins
la documentació notarial-, com a Brocardas.
Aquesta
petita capella està emplaçada just al davant del mas de les
Brucardes, aquest últim dóna nom a tota la urbanització.
Es tracta d’una església de reduïdes dimensions, de nau única
i absis semicircular. El portal d’entrada, emplaçat a la façana
principal, és un simple arc adovellat semicircular, al damunt seu
s’hi alça un campanaret d’espadanya.
Per
un llibre conservat al mas de les Brucardes se sap que a mitjans del segle
XVIII s’hi feren obres importants a l’església: “Die 18, de gener
de, 1754, lo Pe. Fr. Manuel Garcia, Prior del monastir de St Benet de Bages,
ab compañía del Pe. Fr. Manuel Palomo, beneiren esta capella
de St. Sebastia de mas Brocardes, per haverse renovada tota de nou i haventlos
donat llicencia lo sr. Abbad de dit monastir, el Pe. Mestre Fr. Mauro Duró
esent jo amo de dit mas i Valenti Brocart”. Sembla que aquesta remodelació
afectaria la orientació anterior de l’església, canviant-se
l’absis al costat oposat i obrint el portal d’entrada de cara al mas.
Durant
l’inici de la Guerra Civil, l’església va ser cremada juntament
amb la imatge de fusta que s’hi conservava de Sant Sebastià. D’ençà
dels fets revolucionaris, l’església va romandre abandonada fins
a començaments dels anys vuitanta, en què es va restaurar
acuradament. Així, el dia 12 de juny del 1982, mossèn Joan
Freixanet, rector de la parròquia de Sant
Fruitós de Bages, beneïa la capella de Sant Sebastià,
després d’haver-se refet tota nova, amb autorització del
bisbe de Vic, Ramon Masnou; aleshores eren amos del mas Martí Iglesias
i Sabina Brucart. Aquest exemple de restauració hauria de ser aplicat
a d’altres indrets emblemàtics del municipi que encara no s’hi ha
actuat, tot conservant l’estil de l’obra, l’entorn i el tractament de la
pedra.
|
