Les guàrdies tenien una situació estratègica sobre el terreny. La seva funció era la de vigilar i donar suport als castells. En aquestes guàrdies hi havia homes encarregats de la vigilància contra els possibles atacs d'invassors. Mossèn Serra Vilaró recull en la seva obra Baronies de Pinós i Mataplana, els mots de bada i guaita. Per una banda, hi havia els homes encarregats de la vigilància diürna, la bada i, d'altres homes, que s'encarregaven de la vigilància nocturna, la guaita.

Una de les edificacions singulars que, es troba dins el terme de Sant Fruitós de Bages, és la "Guardiola". La primera documentació que esmenta aquesta torre, la trobem en una venda de béns a Sant Fruitós, l'any 976. Aquesta primitiva construcció apareix documentada a finals del segle X, amb el nom de "Guardiola", sense que aparegui el nom del propietari en els anys posteriors. El nom, però, que rep actualment és el de "Torre del Sant Martí", encara que, anteriorment s'hagués conegut com a "Torre dels moros". La primera denominació correspon a la d'un antic propietari amb el llinatge familiar vinculat al cognom Sanmartí. La segona acepció, és molt popular en d'altres poblacions per anomenar una construcció que tingui una certa antiguitat. La Guardiola de Sant Fruitós de Bages es comunicava amb la guàrdia manresana de Collbaix i el castell d'Or a Santpedor. També es comunicava amb d'altres punts com la guàrdia de Calders i els castells d'Artés i Sallent, alhora que podia donar l'avís als veïns de la mateixa població de Sant Fruitós i la de Navarcles. En l'indret on hi havia la Guardiola s'hi construí una edificació moderna al segle XIX. En el mateix indret, en mig d'aquestes edificacions superposades, s'hi construí una torre de telègraf òptic, on més tard s'hi afegí un vèrtex geodèsic. La col.locació del vèrtex geodèsic va agreujar l'antiga construcció, a més de la degradació natural per acció del medi que han patit aquestes restes materials. Malgrat això, una bona prospecció arqueològica dels fonaments, podria donar peu a prendre una campanya de reconstrucció d'aquesta guàrdia. Actualment, però, resten de la primitiva construcció alguns paraments mig enrunats coberts per terra i vegetació.

A més d'aquesta guàrdia, dins el terme de Sant Fruitós de Bages, apareixen d'altres torres documentades a partir del segle X. Algunes d'aquestes edificacions eren construïdes pels mateixos propietaris, al costat de l'habitatge, per la seva defensa. Aquest és el cas d'una torre coneguda com Ilia, documentada en dues vendes fetes per Guadamir, descendent dels fundadors de Sant Benet. Segons Albert Benet, aquesta torre estaria emplaçada en un lloc indeterminat prop de l'angle, davant de Navarcles. En unaltra document de l'any 1081, s'esmenta que Dalmau cedeix al monestir de Sant Benet: la torre, amb les cases, terres i vinyes. Per les afrontacions de terres, sembla que cal cercar aquesta edificació prop de l'actual mas de les Brucardes. També, al nord de l'actual cementiri de Sant Fruitós, prop del riu d'or, apareix citada una altra torre, documentada al 1026, en una venda de terras i com a propietat d'Ervigi. Prop del Llobregat, en el lloc conegut per la Palanca, apareix citada, al 984, una torre amb el nom del propietari: Altemir. Aquesta edificació no s'ha pogut localitzar, potser es va destruïr en fer les obres del canal de la resclosa. Dins el terme de Sant Fruitós, hi ha el topònim de Torroella de Baix, com molt bé es dedueix, és el diminitiu de torre. Així doncs, en aquest petit nucli poblacional, també cal situar una antiga torre. Al 1030, en una donació feta a Sant Benet s'esmenta en les afrontacions de terres, la torre d'Advira. Aquesta edificació caldria diferenciar-la amb la torre de Conbert, que correspondria molt possiblement al mas de Torroella de Dalt. Encara que caldria esmentar la possibilitat que la torre de Conbert fos la torre d'Oliba Adroer. Aquesta torre apareix documentada al 1070 en un empenyorament amb l'actual mas del Torre del Pont de Cabrianes.