Aquest setmanari manresà escrit en català, apareix l'any 1885, al preu de subscripció de 4 rals el trimestre. A la capçalera hi consta el lema: "Repicarà cada setmana al menos. Cada número 2 cuartos y bon profit", tot i que a partir del número 10, el lema es canviarà per: "Periòdich Polítich y de la encesa. Trampas capellanescas. Interessos generals. Arts y Ciències". El contingut del diari te un aire picaresc, burlesc i, fins i tot, satíric en alguns moments. En l'última pàgina d'aquest diari s'informa satíricament sobre alguns sucessos esdevinguts en algunes de les poblacions bagenques. En el cas de Sant Fruitós de Bages s'en recullen un parell de cròniques:

"Lo dilluns d'aquesta setmana se fica dintre'l cubell colominal (vull dir aquell cova que'ls carreters tenen per posar-hi la palla y gra pe'ls burros) un fatxa com de persona, despues de haber donat una seria bofetada a un pobre noyet que segons cafre no estaba gayre quiet. Va emprendelas lo burot de teula contra'ls pagesos dihent que tanta gola tenia de vendra'l vi ben car, mentres que no's cuydaban de res mes. (devia vulgué dir que no's cuydan de fer di missas). Mentras s'ocupaba ab aquestas bestiesas no debia sapigué que dir que las emprengué contra'l públich per que no estaba atent, y al mateix temps digué que si hi habia alguna persona, que tingués tos, ó que li fes ma'l coll, que hi anés provehit de botas de goma. Que tal lectors? ¿Es veritat que te poca vergonya de dir que portin botas de goma a la iglesia?. Naturalment. Sempre he sentit a dir que a la Sta Mare y assas, no s'hi pot menjà. Pero callin ¿no podria haberho dit perque l'adroguer és guanyés las garrofas? y's compren que son amichs per lo que també va dir que hi habian moltas donas que compravan fideus al adroguer, que quedavan a deure dos cuartos y no'ls pagaban mes. !Alsa Miravitllas que pot estar conten dels sermons del novenari, ara si que fará'l negoci. També diré que a casa del Miravitllas qu'es l'únich adroguer que tenim en aquest poble hi concorren moltas fatxas de aquestes que tenen la conciencia tant negra com los tres peus que portan. Per avuy acabo, més no'm despediré de V. senyor Director, sensa donarli coneixement del bárbaro instint del vicari de S. Fructuós. Lo mateix dilluns aquest baladré que no se qui es, ni ganas (pero sembla foraster del poble) estaba representant la pessa titulada: que baile, lo mosso del rector (el vicari) va donar un cop de pota al ventre d'un noy perque enrahonaba; ja diu be aquell refran: no te fies de animales que a veces alsan las patas. Lo rector de l'idem se té a casa seva un nebot que li ajuda a dir la missa ¿Y mai dirian qu'es lo que corra entre las beatas el poble? Que es tant identica la fatxa del rector y la del nebot, que algunas diuhen si hi te part. Desenganyint-se aranyas de sacristia, no hi ha cap escarbat capás de fer un pecat semblant y molt menos lo senyor Llussia que tant amic és de las donas... honradas".

"Lo Torronyau". nº21. Manresa 19 de desembre del 1885.

"Lo dissabte passat, per aquest poble e Sant Fructuós de Bages, passaban dos animals (aixo res te que veure) l'un dirigia al altre. Lo dirigit no causá estranyesa, perque era un matxo y desde'l mes vell al mes nen, sabem lo que son los matxos; lo que causá gran estranyesa a uns quants de poca edat, fou lo qui'l dirigia, que lligat pe'l mitg ab un dogal, unas enfonadoras (rosaris) que li penjaban per cert puesto, unas alforjas, y unas potas que'l manescal manresà del carrer de la Pilota necessita un mes per treure'l casco. Al veure'ls els noys li cridaren !agafaeu lo aquest badell! !voltal, gandul! y'l frare se gira contestant: gracias a Dios daria si viniera el cólera y os matara a todos. !Quin gènit més terrible! aquestos no son pas cristians. Cristo perdonaba a sos enemichs, aquestos los assessinarian. Los noys no deixaban de esbalotarlo, pero sortí un pagès que li diuhen lo petit y las emprengué contra dels noys y a favor del frare. Això proba que ja'ls noys de vuyt y nou anys comprenen qui son los nostres enemichs. Endavant joves de Sant Fructuós, no us fiheu d'aquestos que van a omplir los bots a las casas quan no hi ha'l pages, no us fieu d'aquestos que sense treballà van plens de panxa y edifican convents".

"Lo Torronyau". nº 24, Manresa,9 de gener de 1886.