SANT VALENTÍ

.

Bernat Pla estamper, 1796? (segle XVIII)
Biblioteca de Catalunya

   Jaume Villanueva en el seu Viatge literari a Vic, publicat l'any 1821, descriu referint-se al monestir de Sant Benet de Bages: "Venérase hoy dia aqui el cuerpo del santo en una arca de plata en el altar de su nombre, donde hay gran porcion de huesos y parte del cráneo. Es tenido en gran devoción de toda la comarca, singularmente en los partos peligrosos. En cuyo caso llevan a las pacientes, y aun dicen que alguna vez se llevó a la Corte para las reinas, un globito de cristal que llaman de S. Valentin, de cuyo origen se cuenta que el santo apareció a una muger que lo invocaba, y tomando un puñado de agua se la entregó cristalizada. En tiempo de sequía sacan el santo cuerpo en rogativa, y lo llevan con solemne procesion a la ribera del Llobregat, y dejándolo sobre un grueso canto que llaman el códol de Sant Valentí, se dicen varias veces por aquella necesidad, y lo retornan a su lugar con la misma pompa.
   Qué S. Valentin sea este, no es fácil averiguarlo. Acá se ha celebrado siempre su fiesta el dia 14 de febrero, y ya se celebraba el añi 1004, en que Isarno con motivo de ella dió en el mismo dia a este monasterio ciertos alodios en Vila de Cavalls. Dice así la escritura:
    Cum inmensi regis eterni nomine advenit vir Isarnus causa orationis, vel excubia celebrando, ad monasterium Sancti Benedicti ad festivitatem Sancti Valentini, qui in praefato monasterio requiescit, divina inlustrante gratia convenit suis ab animis ut omnia sua per onorem prefato monasterio ibi contulissed, sicut et fecit... Facta ista carta donatione XVI. Kal. Marcii anno VIIII. reganante Rudberto rege.
   Mas como en ese dia 14 de febrero hay muchos santos en el martirologio con el nombre de Valentin, no es muy llano determinar cual sea el nuestro. Es notable que en cuantas escrituras se hallan desde el siglo X siempre es llamado martir y no obispo. Mas en un cuadro del siglo XV se representa al santo con planeta celebrando misa y en ademan de alzar la hostia, y al lado se ve la mitra. Esta especie nueva de ser obispo se ha propagado y arraigado mas con lo que se lee en unas coplas modernas de las que aqui llaman gozos y en Galicia rogos, De Espoleto, martir sant,
foreu suprema pastor,
y Tolosa triumfant
vos tingué al temple major.

Por otra parte nada consta del tiempo y modo de la venida del santo cuerpo a este pais. ¿quien sabe si será algun martir nacional? porque yo por martir lo tengo, y baste. No sé si queda que decir algo más.

   G. Cornet i Mas en la seva Guia del viajero en Manresa y Cardona descriu referint-se al sant:
   Debajo del presbiterio hay una capilla subterránea en la cual se conservaba antiguamente el cuerpo de San Valentin, que mas tarde fué trasladado en una urna de plata, al altar de su nombre que hay en el crucero al lado del Evangelio, y añadido en época posterior a la iglesia. Es tenido en gran devocion de toda la comarca, singularmente en los partos peligrosos, en cuyo caso llevan a las pacientes, un globito de cristal llamado Cristall de sant Valentí.
   En los de las reinas de España se lleva a la corte este cristal, al que la piadosa tradicion da el siguiente origen: Hallábase, dice, una pobre mujer en los dolores del parto, cuando invocando a san Valentin se le apareció el Santo, el cual tomando un puñado de agua del rio, se la entregó cristalizada, logrando salir felizmente del paso.
La confianza que los pueblos de la comarca tienen al Santo es tal que en tiempo de sequia se sacaba el sagrado cuerpo en rogativa, y era llevado en solemne procesion a la ribera del Llobregat, dejándolo sobre un grueso canto que llaman Grau de sant Valentí, y después de rezadas las oraciones del Ritual por aquella necesidad, lo retornaban a su lugar con la misma pompa.
   Con motivo de la esclaustracion, perdió este monasterio tan rico tesoro, y el milagroso cristal fué recogido por el último abad del monasterio Fr. Bernardo Garrich, que vive aun en Villanueva i la Geltrú.

Josep Guitart en el Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages de l'any 1928 publica el següent:
"No com a superstició sinó com a nota folklòrica transcric una pregaria que ha vingut a les meves mans, després de publicades les "Oracions i depreciacions" de la 1 part d'aquesta secció del Folklore comarcal i que resaven les dones dels pobles circunveins del Monestir de Sant Benet de Bages, a Sant Valentí, patró d'aquest cenobi, per obtenir un bon part:
Diu així: Aquell Cristall miraculós
que formaveu d'aigua pura,
fins entre Reis assegura
quant amb Déu sou poderós
puix per ell ajudau Vós
a les dones en so part.
Sant Valentí gloriós
siau nostre Advocat
Quant les mares regoneixen
en l'embrás dels seus fills
que tindran greus perills;
prompte a Vós acudeixen
per que us tenen i coneixen
per son Patró poderós,
Sant Valentí gloriós
siau nostre Advocat.
Pregueu per nosaltres Sant Valentí.
Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist.

ORACIÓ

Oh gloriós martir Sant Valentí, Vos que convertireu l'aigua pura, en un ou de cristall transparent, per auxili de les dones prenys; intercediu a Déu Senyor Nostre per a què faci la gràcia de què jo tingui un bon part i que el meu fill pugui rebre les aigües del Sant Baptisme, per viure santament molts anys i morir en vostra gracia i amistat, com ho desitjo per mi, per tota la família i fidels cristians. Així sia.
   Inmediatament se resaven tres Parenostres en honor de la Santíssima Trinitat.
   Referent al cristall de què parla l'anterior pregària, conta la tradició que, un monjo de Sant Benet portant les relíquies de Sant Valentí, martiritzat en nostra comarca, per ésser venerades en el Monestir de Bages, va reposar en una font del pont d'Olzinelles i mentre estava allí, hi comparegué una dona tota plorosa. Al preguntar-li el monjo la causa del seu plor, li respongué que la seva filla es moria del part. Llavors el monjo prengué la tassa mab què la dona implia el cantir, l'omplená d'aigua i fent-la tocar a les relíquies de Sant Valentí digué a la dona: porteu aquesta aigua a la vostra filla i ella deslliurará bé. Inmediatament la dona es dirigí a casa seva i pel camí se li convertí l'aigua en un ou cristal.litzat i al presentar-lo a la seva filla aquesta deslliurá feliçment quedant del tot restablerta.
   Aquest Cristall col.locat en ric reliquiari, es guardá en el Monestir de Sant Benet de Bages fins a l'any 1835; que amb la expulsió dels frares d'Espanya, va passar al palau episcopal de Vich, i en temps del Bisbe Morgades aquest el va regalar a Don Joaquim de Bertrand.

   D'altra banda, Lluís Pastor al diari La Patria, de l'any 1935, fa la següent explicació:
   La devoció que es tenia a aquells indrets a Sant Valentí, era enorme. Per qualsevol cosa que passés, s'anava a pregar al monestir, sobretot quan hi havia molta sequedat. Després de les funcions religioses que es feien a l'església a les quals concurria tota la gent de la comarca, àdhuc la de Manresa, es feia una solemne processó amb les despulles del Sant, presidida pel P. Abat, amb mitra i bàcul. S'arribaven fins el Llobregat i posaven les relíquies sobre una pedra que hi ha a la vora, anomenada "Còdol de Sant Valentí". Després de resar, el P. Abat agafava aigua del riu i l'escampava pels quatre punts cardinals. També el diumenge sobre el de Sant Valentí, de tot arreu sortien aplecs cap al monestir.
   L'urna que conté les restes de Sant Valentí, avui a l'església de Navarcles, té una forma semblant a les urnes dels nostres Cossos Sants, o sigui purament gòtica. A les seves cares hi ha relleus i dibuixos amb plata, completament barrocs.
   ...(el monestir) Posseïa des de la fundació, moltes relíquies de Sant Valentí, tancades en una urna de plata i col.locada a la cripta de sota el presbiteri, les quals van ésser traslladades després a l'altar del seu nom. Quan tragueren aquestes relíquies, la cripta fou destinada a guardar les sepultures dels monjos.