Cròniques de la Vegueria i la Batllia

No fa massa temps que s'inventarià el fons del Veguer i el Batlle de la veïna ciutat de Manresa. Actualment, gràcies a la tasca realitzada per l'arxiver Marc Torras, es pot consultar l'inventari d'aquest fons, el qual es conserva repartit entre l'Arxiu Històric i l'Arxiu de la Seu de Manresa. La documentació que s'ha recullit abraça els segles XIII-XIX. El buidatge complet d'alguns d'aquests lligalls de documentació, ha permès treure a la llum la riquesa d'aquests fonts inèdites -remeten segles enrera- a la vegada que s'enriqueix la història de petits pobles com és el cas de Sant Fruitós de Bages. En els fons del Veguer i el Batlle es poden trobar registres judicials de la cort de Manresa, on la gent denunciava fets insòlits. Aquests succesos ens situen en temps de bandolers, d'homes armats amb espasses i pedrenyals...

Una primera impresió que capta el lector és que traslladar-se pels camins allunyats dels principals nuclis habitats de població era tota una epopeia; també les notes de desafiaments o, els robatoris estant a l'ordre del dia.

La circumscripció de la Vegueria de Manresa comprenia més de 45 pobles, on el Veguer exercia les funcions de la justícia contenciosa i governativa en nom del rei. Tal vegada, el Veguer era el lloctinent amb les facultats que el monarca reservava en la carta de població sobre l'administració de justícia.

Els passatges que es recullen tot seguit tenen a veure amb el poble de Sant Fruitós de Bages i amb la seva gent, encara que de vegades s'han inclòs les cròniques que tenen com escenari dels fets el seu terme. Els documents són transcrits a partir del segle XVI en endavant, seguint l'ordre cronològic. La reproducció d'aquests documents, en la majoria de casos, s'ha fet literalment tal i com es pot llegir en l'actualitat, en català antic. També s'ha utilitzat, com a font documental de consulta, la transcripció publicada a començaments de segle en el Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

16 de novembre de 1547

Antonia muller de Joan Cortes del terme de Rayadell habitant en casa de Jaume Oliveres de la Vall dels Horts ha denunciat lo seguent: Com anit passada de mige nit avall son entrats dins la casa del dit Oliveres mon amo en la Vegueria de Manresa son entrats dins la dita casa y han robada una gonella de dona de burell negre y una camisa de dona nova y unes calses de palmella de home y huns calsons vermells hun morter de coure ab una ma trencada al cap demunt y dos sayos de burell negre dels fills de dit mon amo y dos perells de calsons de burell negre la hun de na oliveres latre de son fill y una capa de pastor blancha y dos o tres gipons de drap de color dels germans de dit Oliveres y tres ho quatre perells de gipons y calses dels fadrins la qual roba estava sobre lo lit y altre roba que non puch dir bonament perque la caxa es plena de roba y nos pot axi conexer vos ho denuncie per dit mon amo qui esta malalt y noy es pogut venir a denunciarho perque vostre marce proveesque en lo que li appara de justicia los quals son entrats per una finestra de part del corral ab huns argens que han feta scala y may ninguns ne havem agut sentiment fins al matex vuy que havem trobada la roba manco y no podem saber ni presumir quiu aya fet del qual furt poreu informar vos ne ab un moço de casa quis diu Bernat y ab hun fadri quis diu Barbo y ab los de casa matexa.

 7 de maig de 1551

Manand de Foxa del regne de Fransa ha denunciat: Jo venia de Vich o Moya ab molts altres, com foren dessa Sant Fritos trobarem en lo camí real uns brivons ab hun orp que y havia, y ells demanaren almoyna y nosaltres diguerem que no teniem dines que quan auriem venut lin donariem y ells les hores roncaren dient que nosaltres erem embriachs, y les hores nosaltres que no se qual se fou, dix vosaltres per esser brivons y demanant almoyna no deurieu roncar ni dir embriach a ningu, y axi com fou dit asso ells se amotinaren y soptarennos a pedrades y axi com forem ensa hun tros, en un stret del cami hun brivo qui anava devant, ab hun basto que portava, paga huna gran bastonada a la hi de mos companys y trencali lo basto per lo cap, y deyes lo qui rebe Guillem, y apres uns altres me arremeteren contra de mi ab hun punyal que sino que jo ere capallà me agueren goscat, y per axo us ho denuncie y proveyau en lo que sia de justicia y podreu vosne informar ab los qui anavan ab mi.

15 d'octubre de 1576

Joan Junyent ha fet al sr Veguer la denuntia sequen: senyor Veguer jo denuntie a v.m. com ahir que era diumenge a XIIII del present mes de octubre nant jo a casar moixons y ab mi vingueren en maurici thomas fadri y nano Corrons jo arribi al lloch dit la vinya del farrer y essent alli al casador de la vinya del farrer a la torre d'en Coll terme de st Fritos jo cridi ay ningu ay ningu me respongue y stigui alli mes de dos hores que nos feya jorn y apres a cap de bona stona que jo ja hagui posat los arbres vingue un fill den Raphael Planes y altres y arribant alli se posaren al casador que jo havia fet lo ram y apres vingueren alli a algunes raons y jo doni loch affuror y axim apar y hun poch enlla y torni possar ali lo ram y estant jo possant lo arbre y dit fill den Joan Raphel planes vingue a la volta mia y venint ab hun pedrenyal curt y acostantse a mi acala lo drago del pedrenyal y no tenint pera resistir tingui bones paraules im levi de dit loch tenia possat lo ram y men ani acasar en altra part.

19 d'octubre de 1580

D'una inquisicio presa pel senyor Veguer de Manresa sobre la mort perpetrada en la persona de Rnt fr Pascasi sa Sirera monjo del monestir de Sant Benet de Bages ne trayem la declaracio que ens ha semblat esplica millor lo fet: la qual ha fet en lo dia 21 octubre Francisco Pineda pages hi ha jurat dir la veritat de tot devant lo magch Geroni Cardona veguer de Manresa. Diu axis: Senyor lo que jo y se es que mataren despuis de hir vespre que era dimecres anit apres de sopar al meu costat a fra Sirera monjo y camarer del monestir de St Benet de Bages dins del monestir que cuytarem de dins de hun portal que ha al costat de la sisterna nova del monestir de part de dintre de huna gran instancia que y ha y de la sisterna enfora hi devallaren ab huna stola y lastola sta mig poradada y baj hia hun gran claper de pedra y de dintre de dita instancia li tiraren dos tirs de pedrenyal tots ques casament sentirem que fos sino un tir y la puyaba del seller ab altres que haviam trascolades les vinades y ali compuyaguem dit fra Sirera digue als mestres de casa qui venian ab mi mirau mestres jo vull que tapeu aquest portal qui sta assi dientho del portal que li tiraren y mentres deya aso aqui metex de dit portaret li tiraren dos tirs de pedrenyal que li feriren molt greument al ventre que li posaren set pilotas y aqui matex caygue dient y cridant val deu verge maria beneyna non desampareu St Valenti beneyt siau ab mi y ali jo ab fra Joan y altres qui eram alli digui senyor nos spanto vra m que no sera res y agafim ab ell per volerlo alsar y no pogui y aqui metex perde la paraula que no digue res mes del que tinch dit y apres lo meterem dins de la cuyna y alli stigue hun poch y tantost spira y aso se jo testis perque era aqui present quant li tiraren y hoy lo que digue si sap ni presum qui li ha tirat ni ab qui tenia questio y pendencies. Et dixit senyor jo no se que tingues pendencies ab ningu del monestir perque aquex vespre noy havia en lo monastir sino fra Sapria y gent de casa y a la vesprada que ja era hora de dir completas fra Sapria a fra Sirera anem a dir completas y axi hi anaren y apres de haver dit completes isqueren de fora fins al castell y alli se asegueren tots dos esperant que los mestres de casa vinguesen de la fahena perque picaven pedra per alguna obra que volen fer en dit monestir y axi vehent que ja era fosch quant los mestres venien digueren com dema los faria la faena a jornals pus treballen y venen tant vespre y axi sen entraren tots plegats al monestir y tancaren les portes y quant se despediren dit fra Sirera y Sapria dit Sirera digue a fra Sapria veniu ab huna volta y portau vos ne tota la provisio que hayau menester perque apres quant sia vespre noy tornen asytarne y sio aveu menester perque apres quant sia vespre noy tornen aystarne y sio aveu menester quatre pans aportauvos ne hu mes perque noy hajau de tornar y alis despediren cada hu a sa instancia y apres li segui lo que tinch dit que li tiraren ab pedrenyal y lan mort. Jo no se qui u ha fet ni qui no.

16 de mars de 1584

En lo diumenje mes prop passat fou trobat un cartell de desafiu en scrits a la porta de la iglesia de St Jaume de Olsinellas desafiant al hereu del Mas Olsinellas. Segons se creu ha sigut trobat lo qui li ha posat.

26 de juliol de 1588

Montserrat Fontcuberta diu al Sor Veguer: Jo denuncia a V.M. com vuy demati partim jo de casa den Alsina de Horta en la qual estich alli logat a mesades per anar a Navarcles y Valenti Oliveras de Orta me ha donada una letra dientme que la donas a fra Padro monjo del monastir de Sant Benet y axi de fet jo so arribat a Sant Benet y he trobat al dit fra Padro ha legida la letra y haventla legida me ha dit que una cosa venuda que ere raho que passas la venda ya axi jo li he tornada raho dient que jo no sabia lo que ere y en aquestes rahons es arribat alli un home que jo nol conech, sino que va vestit de blau turcassat ab uns calsons negras ab la spasa al coll y ses mesclat ab les rahos de fra Padro ab mi y me ha carregada la sua quexa, paria venia occesionat, dientme als primers mots, que veniu a cercar vos assi home de be a tenir males rahons, y jo li he dit que no tenia malas rahons, y jo li he dit que no tenia malas rahons y que no tenia culpa de res per portar una letra y ell ha respost dient que men anas y ab estars paraulas ha tirat de la spasa y me ha envestit a coltellades y als primers colps sens haver tirat jo de la spasa me ha pagada una coltellada acerca de un palm de la guarda, la qual se apar molt ben en la bayna desta spasa que V.M. pot veures assi. Y jo les hores he tirat de la spasa y lo monjo deya no fassas y me apar quel ha nomenat dient no fasses Antonio Joan Gali y ell no ha dexat de tirarme molts colps, ab la hu dels quals me ha nafrat ab una stocada me ha pagada en lo bras squerra en lo musclo, de la qual ne he perduda molta sanch, que encara v.m. la pot veurer assi en ma roba y estant axi es exit un altre home que jo nol conech de la porta del monastir y venia vers nosaltres y jo les hores per por no vingues contra de mi so fugit cridant crits de via fora y asso es estat vuy demati que podian ser set hores o vuyt; alli ben hi havia gent pero jo nols conexia, y apres a Sant Fritos comptant jo lo que ere stat, me han dit que lo qui me havia envestit, qui anava vestit del turcasat, ere Anthoni Joan Gali sabater de Manresa; y jo li fas instancia perque ell me ha envestit sens causa ninguna y la cort sen pora informar.

12 de maig de 1593

Joan Roca sotsveguer de Manresa ha denunciat com diumenge prop passat que comptavem nou del present y corrent mes de maig estant jo informat per lo hosta del pont de Cabrianes que deves la parroquia de Sant Benet de Bages y per tot aquell contorn anaven alguns lladres y bandolers disfressats ahir de bon mati ab set o vuyt fadrins de companya deves la parroquia predita y axi al que fuy y arribi prop lo monastir de Sant Benet sentirem juglars que sonaven ab tamborino y cornamusa y guaytes y sentirem tambe grans avalots de saltar y ballar y axi presumint que en los dits balls y avalots serien algu o alguns de dits lladres y bandolers anarem alli hont bellaven ço es en lo primer pati de dit monastir ahont trobarem y verem molta gent que bellaven, saltaven y ahinaven movent gran struendo y ruido y viu al entorn del ball molts homes armats de pedrenyals. Y axi jo per provar y veurer si trobaria dits lladres y homens facinerosos desanamichs de sa magestat anant escorcollant y mirantlos dits homens armats no dubta un home lo qual jo no conegui, mes de que despres me han dit que es un tal Carrera del Pinol de dita parroquia de Sant Benet, exir ab un pedrenyal carregat y armat de roda y ab lo drago acalat y jo pensant que fos algu de dits lladres arremeti per ell y ell dona a retraure per la grau amunt qui va y puia a la sisterna de dit monastir sempre tenint la cara girada en ves mi y lo pedrenyal encarat y jo sempre ab lo basto de Oficial en la ma cridant no moure al rey, resistencia y ell may se volgue tenir ans fentme resistencia tira de la daga tenint en la una ma lo pedrenyal y en la altra dita daga tirantme a mi y als qui anavem en companyia mia punyalades y axi vista la resistencia me feia cridi moltes y diverses vegades no moure al rey aiudem al rey y resistencia y ningu de quants homens hi havia alli que eren molts me volgue ajudar sino eren los dits fadrins de ma companya antes molts dels homens que eren alli que eren mes de vint ab sos pedrenyals y dragons acotats se posaren a la part de dit Carrera y contra de mi y dels de ma companya fentme resistencia manifesta que sino hagues tingut adiutori y emparo de dits fadrins tinch per cert me haguereu mort dels quals jo non conegui ningu mes, sino que despres me han dit que entre altres dels qui me feien resistencia y eren contra de mi y de ma gent foren Valenti Llauro y T Gabriel habitans en Sant Fritos, Thomas Anglada de Vila de Cavalls un germa den graner de Navarcles, Bernat Salvi habitant en Sampedor y molts altres qui com a poch tements adeu y a la justicia y correccio temporal no dubatren ferme resistencia. Y a la postra prengui dit home, que me han dit se diu Carrera en una sala de dit monastir y axi conexent que no era ell dels lladres que jo sercave lo dexi y li torni lo pedrenyal y li digui a ell y a tots los altres quem feren resistencia y eren de la favor de dit Carrera que feia gran maravella me haguessen feta semblant resistencia conexentme a mi y sabent jo que era lo stosveguer de Manresa y vehent anave y portave lo basto de official en la ma. Y le Cort de tot asso se pora informar ab molts testimonis que alli eren presents.

23 de febrer de 1594

Ahir tart dia de carnestoltes que ballaven en la era den Carrera del poble de St Frictos hi hague un avalot entre alguns fadrins que demanavan a altres lo real que cada hu dells los havia promes per pagar los juglars (musics) y no volentlos pagar se tiraren de les spases avalotant tot lo poble. No hi hague mes que alguna coltellada ab les spases y algun reves ab los dits.

4 de juny de 1594

Pere Millet llicenciat en lley assessor ordinari de la curia del Veguer de Manresa, ha presentat la suplica seguent: Magnifich sr Veguer de Manresa y Bages. Certa cosa es que dels aplechs ajustaments e unions se fan per los poblats lloch y termens sens llicencia dels officials son y acostumen de esser molt danyosos a les republiques y regnes y de aqui se segueixen moltes conventiculas y monopolis de acuytaments ques ab motius de Confraries y altrament y axi ho mostra clarament la experiencia y per tant com sia vingut novament a noticia del procurador fiscal de la regia Cort aquestos dies passats es asaber lo segon diumenge de maig prop passat ab nom y motiu de esser quatres de la confraria del Roser de la esglesia del monestir de Sant Benet de Bages vegueria de Manresa no han dubtat en Pere Oliveres pages hereu del mas Oliveres de la Vall dels Horts y Miquel Janeres del terme de Talamanca de llogar juglas y fer ballades y dar ocasio de ferse gran ajustament de molta gent hont hi havia gran concurs de gent armada de archabussos pedrenyals en la plassa de dit monestir de Sant Benet de Bages lo que ses fet per dits quatres sens llicencia de v.m. senyor Veguer y com no se acostumen de fer ballades ni semblants aplechs en dita plassa ni tampoch en las plassas de Navarcles Vall dels Horts Sant Fructuos y Sant Marti de Torroella ni altres plassas de la present Vegueria sens llicencia de v.m. per ço dit procurador fiscal suplique a v.m. sia servit de dites coses rebrer informacio y aquella rebuda se servesque ab penes legals als quatres, musichs y altres se trobaran culpables punir y castigar pera que a ells cedesque en pena y a altres en exemple y perque mes clarament conste tenir v.m. la jurisdiccio mer y mixto imperi en dits termens exhibeix dit procurador fiscal una sentencia o provisio real feta en la real audiencia entre lo molt Rvnt Abat de Sant Benet de Bages agent de una part contra lo sr Veguer de Manresa y Bages consellers consell y universitat de la present ciutat de part altra y axi matex exhibeix una requesta per los magnifichs consellers y consell de la present cuitat o son sindich a v.m. presentada pera que sian cosides o insertades.

8 de febrer de 1596

Joseph Desbosch jurisperit domiciliat en Manresa ha sigut preguntat y ha dit: Senyor lo que jo testimoni se sobre les coses de que soc interrogat es que lo dia de St Valenti que comptaven catorse del present y corrent mes de febrer sent jo testimoni en companyia de v.m. senyor Veguer y tambe trobantse alli de companyia lo sr don Hieronim de Paguera mestre Salvador Maris sastre Joan Nabot perayre de la present ciutat y altres devant y prop lo monestir de st Benet de Bages ahont aquex dia se tenia gran aplech de gent viu jo testimoni y los altres qui ab mi eren tres o quatre homens assentats y lo hu de ells qui segons ell matex digue se deia Nofre Carrio del terme de Castellnou viu aportave pedrenyal y les hores viu jo testimoni que v.m. senyor veguer se acosta a ell y li digue com axi aportave pedrenyal y si aportave certificatoria per poderlo portar y les hores dit Nofre Carrio digue que no tenia boleta y axi v.m. senyor veguer li prengue lo pedrenyal y captura lo dit Carrio y capturat que hague moltes persones que alli eren se interposaren y lo pregaren que v.m. lo dexas a manllenta entre altres persones jo testis ley suppliqui y axi apregaries de tots v.m. lo dexa a manllenta de vint y sinch ducats que per lo primer dia de Coresma ell dit Carrio se hagues de posar en la preso de la present ciutat com en lo acte de la manllenta mes largament se conte. Y asso es lo que jo testis hi se.

16 de juliol de 1600

Jaume Millet agricola habitant st fructuos et dicit lo que jo denuntie a v.m. com no han duptat alguns fills de perditio esta nit passada de posar aquest paper q done a v.m. en les portes de la iglesia parrochial de st fructuos de bages y ab dit paper me desafia a mi y a ma muller y una mare y a Janot escaiola y sa muller tots del mateix loc de st fructuos quil ha posat o noio es nou se pues de mati quant som anat a misa En la obra de la iglesia que mel ha donat dient me quel portes a v.m. que devien ser entre set y vuyt horas y aixi li he dit q tenia de anar pimer a portar una roba a St Benet y soy anat y tornat so vingut assi a denuntiar a v.m.

15 de agost de 1605

Esteve Coromines habitant terme de Sant Fructuos. Et dixit sots veguer jo denuntie a v.m. co anny demati ja die clar obrint jo la porta de ma casa he trobat oficiat en dita porta un villet de desafiu que es lo que aportho y done a v.m. aficat que estave ab pa mastegat jo denuntiant no sie qui lay ha posat per que no tinch ni desamistats ab ningu no es ab en Francesch Llucia de st fritos no se si ho hauria fet ell jo testimoni no puch sospitar quin ha fet per no tenir enemistat ab ningu y haver jo fet fer un manament que pagas alguna cosa que li devia tem nou hasa fet dit llucia segons la ma la cara que ja dit Llucia de les hores ensa.

28 de agost de 1609

Esteve Coromines pages habitant en el mas Bertran del pont de Cabrianes denuntie a vostra merce com anit vespre que ere dijous venint jo de assi del mercat de Manresa a ma casa que tinch al cap del pont de Cabrianes ahont tinch hostal, quan fuy arribat en dita ma casa que ere hora de toch de oratio, trobi dins de aquella a Perot Rocha Guinart, ab setze o deset homens que anaven ab ell y digueren a ma muller abans que jo vingues que volien sopar y que havien menester una bestia, y axi feren anar a sercar lo bestiar y quant fou vingut prengueren una primada y la mataren, que jo com arribi ja trobi que la cuijan y soparen; y sopat me digueren que comptas lo que havien gastat, y jo li digui que non volia res, y me digui quem dexas de axo, que ell me volia pagar, y axi me dona un doblo que jo li demani per lo que havia gastat, y axi sen devalaren y prengueren pa altra volta y pagaren, y anaren sen, y jo no viu per hon ni quin cami feren perque ells me digueren que tencas; y jo no y se res mes.

29 de agost de 1609

Illes magchs sres jutges inquisitores de taula de la batllia y vegaria de la pnt ciutat de Manresa. Querela devant v.m. sia certs Bronsal rector de St Iscle Sta Victoria de Bages contra els Illre sr Don Hieronim de Paguera lo soposat veguer o regint la vegaria de la pnt ciutat lo qual estant pescant en lo riu cardener dit Bronsal essent las oras constituit no dubta dit veguer amb molt gran avalot y manases de pendre una bagarela ab lo qual ell profana juntament ab una sistella gran plena de peix ab molt gran injuria y a grans dany y perjudici fet de dit Bronsal y essent las oras com espera constituit sa grat no podia ni devia dit veguer conexer de ell ni de coses si nos com fos fora y de tota sa jureditio y dit peix se mani a ell dit veguer in feu a ses voluntats sens poder el fer y la dita bagarella sea retinguda sens restituir aquella a dit Bronsal fer unirse de aquella y devant le aqui li aparexia la qual vuy esta tota rota, rompuda pertant mal usat de aquella essent quant les prengue molt bona, de color almanco de cent reals per so Bronsal a v.m. suplica com pescan a dit veguer en pagar les la oclor de dita bagarella peix, sistella y los danys e injuria ha causat fes en les cantitats si y com nes estat dit veguer e interpellat offerint se en prestar la y acostumada causio, en tot compliment de justicia ferli administrar.

18 de setembre de 1610

Antoni Otzet agricola termini Sant Fritos de 28 anys dixit lo que si es que era a Sant Fritos del joc de la pilota dit die y una quan tinguerem vuestra dita marleta y ab gen de la viuda Oliveres y hoy a dir quan ella li respongue y li digue porch y despres se de sortiren o lo perdedor y altras los departiren y he entes a dir en lo loc que dit... li paga a dita dona viu Guillem Malet ab un padranyal en la ma prop darrera dell dit y asso es la veritat. Joana Maleta muller de Joan Malet moliner habitant terme de Monistrol en el terme de St Fritos treballant en una casa, de 36 anys d'edat denuncia a sots veguer com air a companie a divuy del corrent mes de setembre estant jo al carrer devant la ma porta jo estich en lo loch de St Fritos vingue t ..... de la viuda oliveres hostalera que digue havien vist fer a casa seva y jo li digui jo no he vist fer res a casa que jo no y entro ni ser vos ho saben que si fa de nou compte y digue a les hores degollador siau vos y me dona de punyades y la gent q eren alla me gordaren a deu y ab lo me aguera fet si la gent no fora estada alli y per so denuntio a v.m. que presa informar y sie castigat conforme fa de justicia y de asso se pora informar ab Jaume Torres , Josep Otzet que esta de altres sens instancia y part.

28 de novembre de 1610

Entre set y vuyt del mati lo batlle de Sant Fructuos ha fet juntar alguns homes del Sometent dient que per dit terme se passejaven tres o quatre homes processats los quals anaven armats de pedrenyals curts y larchs y essent al canto de la carniceria los del Sometent han vist a dits homens y lo balle los ha dit no moure al Rey, y dits homens han encarat els pedrenyals y los del Sometent los han acuytat a la volta de Sant Benet tirantlos tambe tirs de arcabus y pedreyals y nafraren a un dels tres ques deya Perot Vilomara aqui han trobat en terra ajegut travessat del sagi y cridant confessio; y mentres uns cuydavan del ferit los altres han cuytat als dos homens fins al monestir de Sant Benet. Las campanes del terme al sentir los tirs han tocat a Sometent y los de la Unio y molts homens del Sometent han acudit alli. Al tenir noticia lo Veguer de Manresa de la brega que hi havia en Sant Fructuos han juntat lo Consell y se ha fet la cerimonia de la declaracio de Sometent contra los malfactors, y lo Veguer junt ab la gent del Sometent se han conferit en lo lloch de Sant Fructuos y fent us de sa jurisdiccio han rebut los dits homens que tenian presos los de la Unio en la preso del monestir de Sant Benet y hant los portats a Manresa hont sels ha pres la denunciacio.

2 de juliol de 1611

Francisco de Planella denuntie a senyor veguer. A noticia del procurador fiscal fama publica referint ha pervingut que Pere Sagrista als Gabriel pages del lloch de sant Fructuos per bondat a deu y a la correstio de la justicia temporal no ha duptat contra fahent anar armat de pedrenyal curt per la vegueria de v.m. y asso publicament per so dit procurador fiscal lo denuntie a v.m. per que mane rebre informatio y estant ço entera mane castigar al dit Pere Sagrista segons de justicia sera trobat fahedor lo offici. Apar Pere Graner pages parroquia Sant Benet de Bages denunciat a sr veguer lo que jo se acerca del que v.m. me mana interrogar e que vuy fa vuit dies que comptavem a vint y sinch del mes de juny proxim passat estava jo testimoni en camp o vinya de Valenti Graner pages germa meu texidor de lli Matheu Auger qui esta en casa de Jaume Torra pages de Sant Fritos y de dit Jaume Serra tots los quals estaven segant en un camp que dit Torras te en lo territori de Sant Fritos dit la quintana del ferrer de las ortas y estant com he dit segant arriba Pere Sagrista als Gabriel pages de dit lloch de St Fritos acompanyat de Joan Mallol als Millet o lo viudo lo qual sagrista parla ab dit Jaume Torre y jo no se lo que tractarien be es veritat que vingue dit Millet aportant a la ma un pedrenyal que me aparegue de mida y lo dit Sagrista ne aportave dos tos a la ma la hu dells viu clarament que era de mida pero lo altre no pero clara y distintament viu que era de dos palms y mitg poch mes o meno y poch apres se despediren y tambe es veritat que no sols en dita per ço en altra moltas he vist a dit Sagrista aportar pedrenyal curt axi anant acompanyat de sos fadrins com tot sol y en particular la vigilia de St Fran prop passat com a la carrerada del hort del ferrer de sant Fritos aportant pedrenyal curt y aso dir que y se y no mes.

17 de maig de 1620

Jaume Morros traginer de Calaft de 30 anys denuntia sequentia. Sr Veguer jo denuntio a v.m. y a la cort com una hora ha poch mes o mano que jo testimoni denuntiant venint de la ciutat de Vich a la pnt ciutat de Manresa quan jo estant en lo lloch dit St Fructuos de Bages en un ponteret esta lo qual passa la siquia que es en unas vinyas un poch antes de arribar en la pujada dita de St Fructuos essent jo entrada de nit ço es entre les sit y set horas de la tarda venint jo com venia del dit cami me ha acit en dit pontet un home venint de ditas vinyas y continuant jo continch dit mon cami se es acostat dit home y me ha pres ab arma ma lo coll ab gran violentia y ab la altra ma me ha amenasat ab una daga curteta y me ha dit donam la volsa o tens de morir y jo me ha girat a veurer dit home y he vist here un home de mediana estatura de edat segons lo especte de trenta sis anys poch mes o mano la cara enfangosada capa de pastor o lana y locada de negra jipo de cames ab unas sabatas als peus y lo sombrero negra pero nom so adonat del vestit ni si tampoch si aportave altras armas de la daga aci jo temen que dit home nom danyas no he fet resistencia y dit home me ha robat de la boxaca dreta quaranta sis reals y nou diners ço es vint y sis reals de plata entre sous de molinet y reals de pes y los demes diners era en dits y menuts y dits diners aportava jo denuntiant en dita butxaca dreta dins de un saquet y sens es anat deves lo dit lloch de st fructuos est cami real jo he continuat mon cami deves la pnt ciutat y en ser alguns dos tirs de pedrenyal de dit lladre he cridat alguns crits de via fos a lladres pero ningu me ha respost y aci jo vingut a denuntiarho a v.m. com ara de pnt ho denuntio y que fassa lo que sie de justicia.

6 de juny de 1621

A noticia del procurador fiscal de la Cort de v.m. es pervingut que ahir diumenge nombraren certs perticulars del lloch de Sant Fructuos vegueria de Manresa conduir una cobla de juglars y fer balls publich en la plasa de dit lloch sens tenir de asso llicentia de v.m. contra fent a las cridas demana de v.m. publicades ab expresa prohibicio de dits balls y trenant lo dol que ab tant justa raho se aporta de la Mag del rey nostre senor que sie en gloria y lo que es pijor que havent v.m. dit die en dit lloch manat parar lo dit ball no debra lo pnt pare fra Francesch Gali majordom segons se diu del monastir de Sant Benet de Bages de donar als musichs que sonaven de pasar de v.m. y dirli a v.m. moltas cosas y mal formats y volerli capturar sens causa ni raho ... al Abat y convent de Sant Banet en dit lloch de Sant Fructuos y altres llochs de dit abadiat lo xercici de la jurisdictio del simple final de la qual se exceptan lo mixto y mer imperi y sap tambe y saber deu que la llicencia de ballar conduir musichs no pertany a dit Abat y convent sino al mixte imperi y refermat a sa mag y los officials ni ignorant tanpoch ignora havent lo dit convent feta querela devant los jutges de taula de Manresa contra Bernat Oliveres lo sotsveguer de Manresa y haver semblantment fet perar lo ball y los musichs en dit lloch de sant Fructuos.