es reforcen ràpidament
amb dues veus
femenines,
Annabel Gavaldà i
Maria Van Liew, ...
Les Llufes
El seu estil és
autoanomenat ""rock
agrícola" com a manera de
desmarcar-se del
rock català fet en aquell moment a la capital, a més de
refermar-se orgullosament
en les seves arrels rurals.
L’any 86 graven una
maqueta a Tarragona amb setze cançons pròpies.
Les actuacions sovintegen
cada cop més arreu de les comarques tarragonines
fins l’estiu
del 87, quan Lluís, cantant del grup, es
trasllada als Estats
Units on roman un any sencer, temps en el qual el grup resta
inactiu. A la tornada
es reprèn l’activitat amb la incorporació d’un nou
guitarrista, Ramon
Vidal, a més d’una secció de vent anomenada Els
Vents de
Baiona.
Amb aquesta formació
s’autofinancien el seu primer disc Els Pets
(Discmedi,
1989) amb el que
donen a coneixer la seva música, dotada d’un gran
eclecticisme, amb
influències que van del pop anglès al soul americà,
i sobre tot
les seves lletres
compromeses, provocadores i dotades d’un gran sentit de l’humor.
Assoleixen un dels
premis
Èxit d’Or de l’any 89 amb la canço Profilàctic,
a més
de participar
en els recopilatoris El Tec i la Teca I (Discmedi, 1989) i El Tec i la
Teca II (Discmedi,
1990), on es recullen les millors cançons en català de l’any.
L’éxit del
primer disc es multiplica amb Calla i Balla (Discmedi
1991), l’esperat
segon disc del grup on
incorporen una nova llufa, Núria Llaràs,
i que sorprèn
per l’acurada producció
a càrrec de Marc Grau i la seva orientació
más
soulera.
Aquest disc, amb
les seves 45.000 còpies venudes, no només dobla les vendes
del
primer, sinó
que es col.loca entre els cinc discs més venuts del rock en català.
Durant una multitudinària
gira d’aquest any, on arriben a la increible xifra
de vuitanta concerts
en poc més de quatre mesos, destaca
sobretot el mític
concert
al Palau Sant Jordi, juntament amb Sau, Sopa de
Cabra i Sangtraït davant 22.000 persones, el qual supera el
record europeu
d’assistència
en un recinte cobert.
Cal esmentar també
la seva participació en les pel.lícules
Rateta Rateta de
Francesc Bellmunt
i Un submarí a les tovalles de Ignasi
P. Ferrer, així com el
rècord de
permanència, vora vuit mesos, al número 1 de la llista del
programa
Catacrac de Catalunya
Radio feta per votació popular. A finals d’any editen
una tirada limitada
de tots els seus singles amb portades originals,
Els singles (Discmedi 1991) que s’exaureixen en una setmana.
L’any 1992 consoliden
el seu éxit amb l’àlbum Fruits Sex
(Discmedi 1992) on
incorporen Marc
Grau a la guitarra i Toni Saigi, Chupi, als
teclats.
Durant l’estiu apleguen
més de 150.000 persones arreu dels Països Catalans,
reunint-ne més
de 18.000 a Tarragona en un memorable concert enregistrat en
directe per TV3.
A finals d’any assoleixen
el seu segon Éxit d’Or i reben el guardó
de grup més
popular de l’any a Radio 4. El següent any incorporen nova
llufa, Lore
Arantzamendi i al prestigiós saxofonista canadenc Dave
Pybus,
per a la Tour-ne’m-hi
93 que supera per quart any consecutiu les cinquanta
actuacions arreu del pais.
Durant aquest estiu composen la sintonia de la
campanya d’estiu de TV3
Monta-t’ho bé, i ho aprofiten per a
enregistrar-la en
mini CD Cap de Setmana (Discmedi
1993) amb noves versions de temes antics.
Participen en els
multitudinaris concerts Catalunya en llibertat a Girona i
Concert per la SIDA
al Palau Sant Jordi.
Així mateix
són objecte d’un extens reportatge televisiu per part de la cadena
franco-alemanya
ARTE, com a conjunt més representatiu del rock català.
A finals d’any reben
el tercer Éxit d’Or i el premi a la Millor
labor gràfica de
l’any per Fruits Sex, a més de participar en els recopilatoris
Balades del rock
i per cinquena vegada
en El Tec i la Teca.
L’any 1994 veu l’aparició
el seu quart àlbum Brut Natural (Discmedi
1994)
que representa
la maduresa del grup i que esdevé el disc català més
venut de
l’any. Amb una banda
d’acompanyament de luxe, Marc Grau a la guitarra i
direcció
musical, Toni Saigi, Chupi, als teclats, Dave Pybus al saxo i Annabel
Gavaldà i
Lore Arantzamendi a les veus, el grup s’embarca en el Tomb Brut
Natural 94 on aconsegueixen
superar el seu propi rècord d’audiència en un
concert a Sabadell
davant més de 40.000 persones.
Aquest any són
protagonistes d’un programa monogràfic de la BBC anglesa
sobre el rock a
Catalunya, així com l’especial 30 minuts en el seu desè
aniversari.
A final d’any Brut
Natural rep el guardó al Millor Single (Segon Plat) i millor
disc de l’any per votació popular a TV3, i
finalment com a recompensa per la
seva ja llarga trajectòria,
el dia 22 de novembre reben de mans del Conseller
de Cultura
el Premi Nacional de Música 1994, màxim
guardó otorgat per la
Generalitat de Catalunya.
L’any 1995 i coincidint
amb el desè aniversari del grup, ELS PETS decideixen
enregistrar divuit
concerts de la Gira Cua 95 de cara a treure el seu primer
disc en directe. El resultat es Vine a la
festa (Discamedi 1995), un recull de
les cançons
més representatives del grup a més de quatre peces inèdites.
A finals d’any, i
entre els guardons, són votats Millor Grup
en directe de l’any
per la revista Enderrock,
i queden primers en la deliberació dels premis
Exit
d’Or 95.
El seguent any és
invertit en presentar el disc en una nova gira que els situa
definitivament en el primer
lloc del moviment pop en llengua catalana.
És en aquest
any quan gaudeixen del privilegi de ser el grup més contractat,
amb la mitjana
de públic més alta (més de 5.000 persones per
concert).
En aquesta multitudinària
gira destaquen els dos concerts a Barcelona, el
primer al Velòdrom
d’Horta retrasmès en directe per TV3) on apleguen més de
7.000 seguidors
fidels, i el segon al Moll de la Fusta que supera totes les
expectatives, amb
més de 60.000 persones, que esdevè el concert
de més audiència
de la història de Els Pets.
Aquest any triomfal
es tanca amb infinitat de premis, com el del Millor
Grup i
Millor directe del suplement Avui, Rock’n’Classic; i Millor grup, millor
directe,
millor single (Núria) i Millor disc (Vine a la Festa) per la revista
Enderrock,
assolint doncs el primer lloc en les quatre categories més importants,
fer que
no habia succeït
mai fins ara. Cal destacar que tots aquests premis foren
otorgats per votació
popular.
El 1997 ELS PETS
enregistren i publiquen el seu setè treball, Bondia,
que bat tots
el rècords
de la carrera discogràfica del grup, en vendre més de 85.000
còpies,
assolir el disc
d’or i convertir-se en l’àlbum no recopilatori
més venut del rock
en català.
Així mateix
la consegüent gira de presentació del disc porta ELS PETS a
efectuar
més de cinquanta
concerts, per Catalunya, les Illes, tan exitosos i
multitudinaris con
el de la Plaça Major de Vic, abarrotada per 18.000
espectadors.
Com a conseqüència
d’això a finals d’any el grup rep tota mena de guardons,
com els de Disc
Català de l’any i Millor grup del suplement de l’Avui,
Rock’n’Classic o ser el grup que, per segona vegada, acapara en un mateix
any els guardons de Millor Grup, Millor Disc, Millor canço (Bondia)
i Millor
Concert (Vic) de la revista Enderrock.
El 1998 el grup es
pren un periode de descans i reflexió, i limita voluntariament
les seves actuacions
a poblacions del Pais Valencià o les Illes, fent una única
aparició
encapçalant el Senglar Rock de Prades i aplegant més de 8.000
persones d’arreu
del pais.
És aquesta
única actuació la que rep el guardó
com a millor esdeveniment en
directe del 98 per la revista Enderrock.
Aprofitant els temps disponible ELS
PETS
comencen a preparar
les cançons del proper disc, Sol, que
apareix el 21 d’abril,
i pel
desembre publiquen un recull dels
seus millors videoclips.
En el premis enderrock
1999, Sol rep el guardó al millor disc de pop-rock
en
català de l'any per i
també el reb en l'apartat de votació popular ia més
de rebre el premi
al millor grup de 1999.
Biografia extreta
de la web oficial de Els Pets : www.elspets.com
cLiCa AqUí
pEr ToRNar ENrrERa