|
La
salud mental sigue siendo objeto de exclusión en la política
de la Generalitat. El público apenas conoce de los problemas de
salud mental, algo más que las noticias truculentas y deformadas
que reflejan en ocasiones algunos medios de comunicación. Las necesidades
reales de enfermos y familiares se siguen ocultando. De esta forma la enfermedad
mental es excluida de la atención normalizada, es objeto de olvido
y rechazo.
La enfermedad
mental incide en un numeroso grupo de personas que la sufren, y con ellas,
sus familias que las cuidan y apoyan. Enfermedad que, como todas, necesita
de cuidados profesionales, de pautas de tratamiento y rehabilitación
y de mecanismos de prevención. Sin estos dispositivos, esta enfermedad,
igual que otras, cada día incidirá en más personas.
La inexistencia de servicios provoca que si enfermamos, estemos mal cuidados,
mal tratados y con una difícil reinserción en la vida social
y laboral.
En el
País Valenciano se estima que más de 100.000 personas padecen
una enfermedad mental grave. Otras 300.000 persons son familiares que conviven
con ellas. Muchos de estos familiares son mujeres. Muchos y muchas, personas
de edad. Para ello, no hay apenas recursos útiles de ayuda y atención
(plazas de alojamiento rehabilitador en la comunidad, servicios de ateción
integral y domiciliaria, centros de día, servicios de inserción
ocupacional y laboral), los centros de salud mental están infradotados
y la atención a las situaciones de crisis es inadecuada.
La Comunidad
Valenciana sigue a la cola en cuanto a los dispositivos de atención
a la salud mental. Por otra parte, muchos de los centros de atención
a la persona con enfermedad mental se dejan cada vez más a la iniciativa
privada con ánimo de lucro, y con ello las familias se ven obligadas
a poner dinero de su bolsillo, si pueden, con lo que se dificulta aún
más el acceso a una atención necesaria. Las pocas familias
y enfermos que consiguen tener acceso a estos recursos no pueden quejarse
de su coste ni de la ausencia de atención rehabilitadora e integradora.
Sus carencias muestran que son centros pensados para rentabilizarse al
máximo, pensando en el beneficio de sus accionistas y no tanto en
el de los enfermos.
El Plan
Director de Salud Mental de la Comunidad Valenciana, elaborado por la Consellería
de Sanitat y la de Bienestar Social, no parte de un diagnóstico
de la situación, no fija prioridades, no establece plazos de ejecución,
ni tiene asignación presupuestaria. Sólo insiste en pretender
volver al viejo modelo de la exclusión de los pobres y de los locos,
el modelo de los Manicomios (llamándoseles ahora Unidades de Media
y Larga Estancia, y Centros Específicos para Enfermos Mentales).
Esta orientación está radicalmente en contra de los planteamientos
profesionales y de los de la Organización Mundial de la Salud.
Actualmente
los sistemas más eficaces se basan en otro modelo: dispositivos
de atención continuada, completa e integral y de rehabilitación
y reinserción, servicios domiciliarios, cercanos a los enfermos
y familias. Servicios públicos ágiles, de calidad y próximos,
"con mas personas y menos ladrillos", en sus barrios, en sus comarcas,
en sus ciudades.
Instamos
al Gobierno Valenciano, que es de todos y para todos, a que elabore una
política coherente en materia de salud mental. Y esto, por ser de
todos, exige la participación real de los afectados en las tomas
de decisión. Si no es así, se tomarán en cuenta los
intereses de otros y la atención de salud mental seguirá
alejada de las necesidades de los enfermos.
Como
profesionales, familiares y miembros de las organizaciones sociales que
desde hace años estamos implicados, seguiremos sumando nuestros
esfuerzos para lograr la atención a la salud mental que todos los
ciudadanos nos merecemos.
Por
unos servicios de salud mental públicos y gratuitos, para decir
no a los manicomios y sí a una atención comunitaria integral
y cercana al ciudadano, colabora con nosotros. Colabora con la Plataforma
en Defensa de los Servicios Públicos de Salud Mental
|
La
salut mental segueix sent objecte d'exclusió en la política
de la Generalitat. El públic tot just coneix dels problemes de salut
mental alguna cosa més que les notícies truculentes i deformades
que reflecteixen en ocasions alguns mitjans de comunicació. Les
necessitats reals de malalts i familiars se segueixen ocultant. D'aquesta
forma la malaltia mental és exclosa de l'atenció normalitzada,
és objecte d'oblit i rebuig.
La malaltia mental incideix en un nombrós
grup de persones que la sofreixen i amb elles les seves famílies
que els cuiden i donen suport. Malaltia que, com totes, necessita de cures
professionals, de pautes de tractament i rehabilitació i de mecanismes
de prevenció. Sense aquests dispositius, aquesta malaltia, igual
que unes altres, cada dia incidirà en més persones. La inexistència
de serveis provoca que si emmalaltim, estiguem malament cuidats, malament
tractats i amb una difícil reinserció en la vida social i
laboral.
En el
País Valencià s'estima que més de 100.000 persones
pateixen una malaltia mental greu. Altres 300.000 persones són familiars
que conviuen amb elles. Molts d'aquests familiars són dones. Molts
i moltes, persones d'edat. Per a això, no hi ha tot just recursos
útils d'ajuda i atenció (places d'allotjament rehabilitador
en la comunitat, serveis d'atenció integral i domiciliària,
centres de dia, serveis d'inserció ocupacional i laboral), els centres
de salut mental estan infradotats i l'atenció a les situacions de
crisi és inadequada.
La Comunitat
Valenciana segueix a la cua quant als dispositius d'atenció a la
salut mental. Per altra banda, molts dels centres d'atenció a la
persona amb malaltia mental es deixen cada vegada més a la iniciativa
privada amb ànim de lucre, i amb això les famílies
es veuen obligades a posar diners de la seva butxaca, si poden, amb el
que es dificulta encara més l'accés a una atenció
necessària. Les poques famílies i malalts que aconsegueixen
tenir accés a aquests recursos no poden queixar-se del seu cost
ni de l'absència d'atenció rehabilitadora i integradora.
Les seves manques mostren que són centres pensats per al benefici
dels seus accionistes i no per al dels malalts.
El Pla
Director de Salut Mental de la Comunitat Valenciana, elaborat per les Conselleries
de Sanitat i de Benestar Social, no parteix d'un diagnòstic de la
situació, no fixa prioritats, no estableix terminis d'execució,
ni té assignació pressupostària. Només insisteix
a pretendre tornar al vell model de l'exclusió dels pobres i dels
bojos, el model dels Manicomis (ara els hi crida Unitats de Mitjana i Llarga
Estada, i Centres Específics per a Malalts Mentals). Aquesta orientació
està radicalment en contra dels plantejaments professionals i dels
de la Organizació Mundial de la Salut.
Actualment
els sistemes més eficaços es basen en altre model: dispositius
d'atenció continuada, completa i integral i de rehabilitació
i reinserció, serveis domiciliaris, propers als malalts i famílies.
Serveis públics àgils, de qualitat i pròxims, "amb
mes persones i menys rajoles", en els seus barris, en les seves comarques,
en les seves ciutats.
Vam instar
al Govern Valencià, que és de tots i per a tots, que elabori
una política coherent en matèria de salut mental. Aquesta
elaboració exigeix la participació real dels afectats en
les preses de decisió. Si no és així, es prendran
en compte els interessos d'uns altres i l'atenció de salut mental
seguirà allunyada de les necessitats dels malalts.
Com professionals,
familiars i membres de les organitzacions socials que des de fa anys estem
implicats, seguirem sumant els nostres esforços per a aconseguir
l'atenció a la salut mental que tots els ciutadans ens mereixem.
Per uns
serveis de salut mental públics i gratuïts, per a dir no als
manicomis i si a una atenció domiciliària i rehabilitadora,
col·labora amb nosaltres. Col·labora
amb la Plataforma
en Defensa dels Serveis Públics De Salut Mental
|
