Ontinyent 31-10-2.009

La Rauxa.

Ontinyent 31-10-2.009.

Campana del Rellontge.

Ontinyent 31-10-2.009.

La de Combregars i La del Santissim.

Ontinyent 31-10-2.009.

Campanar de Santa Maria en la descomunal grúa.

Ontinyent 31-10-2.009.

Truja de La Petra, en una gran pedra entre les peces intermitges i el capçal de fusta.

Campanar de Sinarcas (Valéncia) 16-8-2008.

Campana gran, ab truja de fusta.

Canyete (Castella La Mantxa) 16-8-2008.

Vista del Campanar.

Canyete (Castella La Mantxa), 16-8-2.008.

Vista de les campanes, ab les danyines truges de ferro.

Tragacete (Castella La Mantxa) 16-8-2008.

Espadanya coberta, en tres portals, ú buït.

Tragacete 16-8-2008.

Vista de los dos campanes.

Calomarde (Aragó), 21-8-2.008.

Vista de la menuda, en la seua truja blanca de carrasca.

Els restauradors actual no respecten ni la fusta original ni la policromia tradicional.

Calomarde (Aragó), 21-8-2006.

Vista del Campanar.

Albarrací (Aragó) 21-8-2008.

Campana gran de l'església de Santiago.

Albarrací (Aragó) 21-8-2008.

Espadanya de la Catedral.

Albarrací (Aragó) 21-8-2008.

Vista de la Catedral.

Campanar de la Catedral de Palma de Mallorca.

15-8-2.007.

Espadanya en la part lateral de la Séu de Palma, campanes menudes en la seua truja de fusta, com he dit adés, el viatge no'l pagà l'Administració.

Palma 15-8-2.007.

Front a la Catedral, sempre dispost a disparar-li a l'enemic.

Palma 15-8-2.007.

Vista del campanar de la Catedral de Palma, les campanes estan dins.

Palma 15-8-2.007.

Vista d'un campanar des de la Catedral de Palma.

Palma 15-8-2.007.

Campanar de la Catedral.

Palma 15-8-2.007.

Façana de la Catedral de Palma.

Palma 15-8-2.007.

Façana lateral de la imponent Catedral de Palma de Mallorca.

Palma 15-8-2.007.

Campaneta en truja de fusta de l'església d'Andratx.

Andratx, Agost de 2.007.

Església d'Andratx, en dos campanes, la xicoteta en l'espadanya capdavantera i una atra darrere, més gran i sense truja.

Andratx, Agost de 2.007.

Campanar de Santa Ponça, en dos campanes.

Santa Ponça (Calvià), Agost de 2.007.

Santa Ponça, una campana en truja de ferro de Manclús, que també feu destrosses per esta terra i l'atra en truja de fusta modèrna, a l'estil local.

Agost 2.007.

Santa Ponça, vista del campanar.

Agost de 2.007.

Santa Ponça, vista de la campana gran en truja de fusta.

Agost de 2.007.

Santa Ponça, els extrangers que han invaït l'illa de l'Antiga Corona d'Aragó, feien prou més soroll de nit, ab els seus excessos etílics, que les campanetes de dia.

Agost de 2.007.

Campanar de la Catedral d'Eivissa.

25 de Juliol de 2006.

Porta d'accés al campanar de la Catedral d'Eivissa

25/07/06.

Espadanya ab dos campanes, a la vila vella d'Eivissa.

25/07/06.

U dels campanars d'Eivissa.

25/07/2006.

Jo junt les muralles de la vila Vella

En esta ocasió, no pagà el viatge l'Administració.

Santa Mònica anys setanta, el Manyo i jo voltejant la campana gran.

Tiple gran de tetxo, de só mes baix que el de portal, encara que no infuïa en l'entrada del vol.

Don Federico rector de l'època, les el.lectrificà sense previ avís, puix per poc li agarra un patatús al pujar-li jo el preu del vol a 500 pessetes quan estava de campaner titular vora al 1976.

Fernando el de Segorbe, ajudant del Manyo, voltajant a mà la Mònica.

Fernando i El Manyo en un descans entre parada i parada.

Fernando sembla tindre son.

Jo voltejant la mijana, única històrica del conjunt, procedent del servici de recuperació de finals de la guèrra civil, tenia el peçonet trencat.

Meliana abans de l'el.lectrificació, vista per darrere del campanar, la de l'esquerra era l'única en truja de ferro.

Meliana abans de l'el.lectrificació, vista de la campana grossa a finals dels setanta.

Meliana abans de l'el.lectrificació, vista de la façana i el tiple de portal.

Meliana abans de l'el.lectrificació, del negoci de camviar totes les truges de fusta per atres de ferro s'ha passat al negoci de tornar-les a possar d'una cosa pareguda a la fusta que el temps dirà la seua duració.

Meliana abans de l'el.lectrificació, campana grossa el la truja ab un capçal ample, pareguda al Vicent de Sant Valero.

El Patriarca, 1976.

Paquito Mas interpretant la Dominica Morada.

El Patriarca, 1976.

Paco Mas, a qui coneguí de casualitat i presentí a F. Llop, tocant la Dominica Morada per encàrrec meu en el Patriarca.

El Patriarca, 1976.

Orginisant el toc de Dominica Morada

El Patriarca, 1976.

La novia d'u dels campaners direcciona el micrófon per a grabar la Dominica Morada interpretada per Paquito Mas.

El Patriarca 1976.

Paquito Mas i jo en un descans del toc

Repret 1976.

Paquito Mas, Mesa i Francisco Llop Lluch en l'inici de la recuperació de les campanes del Micalet.

El Repret 1976.

Em tocà alçar el Narcís (Arcís), en molta difucultat, després d'onze anys sense moure-lo, l'últim campaner fon el famós Enrique "El Blanco", germà de Paco Pla i abans Estelles a qui tinguí el plaer de coneïxer en sa casa en el barri de Sant Marcelí.

El Repret 1976.

El Repret era un costum de la Catedral que consistia en el dia mes caluros d'Agost repretar les torques de les truges de les campanes.

Jo damunt d'una escala junt al Narcís (Arcís).

El Repret 1976.

Menejant El Manuel després de dotze anys paralisat, dos germans afinisonats i jo en Agost del 76.

Repret 1976.

La Maria queta, Paco Mas mirant l'abandó de la sala de campanes del Micalet i jo possant.

Sant Nicolau.

El Colau, campana en la que m'ensenyà Paco Pla a tocar a corda.

Sant Nicolau.

El Pere, tiple de portal.

Dugueren el Rafelet de l'antiga paròoquia de Sant Miquel i el fongueren junt a la "Boba", per a fer els actuals tiple, Colau i Gran.

Un desatí que es torna a repetir baix l'excusa del presupost,

El Vicent, en la seua el.lectrificació, estigué la seua truja junt a les atres en el carrer, jo recuperí el braç del tiple i el duguí a la Companyia.

Sant Nicolau.

El Pere o campana gran, en el moment del seu desmuntatge per a ser el.lectrificada per la devoradora Industrias Manclús.

Sant Nicolau.

Vista del Colau i del Pere, per l'any 1974.

Vaja estropici van a fer ara ab la seua restauració.

Enric Martín Diego, campaner de Sant Valero, tocant El Clamoreig (Clamoreo).

Caricatura que li fiu al meu amic Enric, que sempre renegava buscant la bossa (corda que unix l'encollat).

Enric Martín Diego, repicant en Sant Valero.

Enric Martín i Vicent Belenguer.

Dos mestres junts.

Ricardo el floriste, tocant la Maria de Sant Valero per l'any 1986.

Silla 1979.

Vista del tiple de tetxo, hui restaurat.

Silla 1979.

La Grossa.

Silla 1979.

Vista de la Grossa des de l'exterior.

Silla 1979.

Tocant la Tercera, en la festa de La Cartxofa.

Silla 1979.

Vista de la Mitjana, hui refosa i restaurada.

Silla 1979.

Campaners possant, algú reconeïx al familiar al cap de tants anys?

Silla 1979.

Vista del tiple de portal des d'el carrer

Silla 1979.

Voltejant la Grossa en la festa de la Cartxofa.

Silla 1979.

La Tercera boca per amunt.

Truja de Roses de carrasca blanca.

Silla 1979.

Truja de la Grossa.

Silla 1979.

Voltejant la Grossa.

Silla 1979.

Les truges de Manclús actuals quant diferixen de les tradicionals.

Silla 1979.

Vista del tiple de portal.

Duía corda per tocar-lo a mig vol des de baix.

Silla 1979.

Les cordes ben organisades per tocar des de baix.

Silla 1979.

Jo en la pinta dels dihuït organisant els tocs i l'informació

Almenara anys huitanta.

Campana Grossa.

Almenara anys huitanta.

Tiple de portal.

Almenara anys huitanta.

Vista des del carrer.

Almenara anys huitanta.

Campana Grossa.

Almenara any 1983 aproximadament.

Campana Grossa.

Almenara anys huitanta.

El tiple ab la part superior de la truja del revés.

Almenara anys huitanta.

La mijana, tenía la ballesta de fusta desmuntada.

Almenara anys huitanta.

Tocant el tiple Vaquerizo i jo.

Almenara anys huitanta.

Truja de la Grossa.

Almenara anys huitanta.

Detalls de la truja de la Grossa.